La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Isaïes

Isaïes 24

350 referències creuades · llegeix el capítol →

Apocalipsi d’Isaïes

El judici de Déu sobre tota la terra

1

El Senyor devastarà la terra i l’assolarà, capgirarà tot el món i en dispersarà els habitants.

2

Tindran la mateixa fi el sacerdot i el poble, l’amo i l’esclau, la mestressa i la serventa, el venedor i el comprador, el prestador i el qui manlleva, el creditor i el deutor.

3

La terra serà del tot arrasada, del tot saquejada. El Senyor mateix ha dictat aquesta sentència.

  • Isaïes 24,1 El Senyor devastarà la terra i l’assolarà, capgirarà tot el món i en dispersarà els habitants.
  • Isaïes 6,11 Jo vaig demanar: —Fins quan, Senyor? Ell em respongué: —Fins que tot sigui devastat, les viles despoblades, les cases sense ningú, les terres, un ermàs.
  • 2 Cròniques 36,21 Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirà del seu repòs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repòs que no ha tingut, fins que s’hauran complert setanta anys.»
  • Levític 26,30-35 Destruiré els recintes sagrats, tallaré els vostres emblemes del sol, amuntegaré els vostres cadàvers sobre les restes dels vostres ídols; us avorriré. […]
  • Isaïes 21,17 i el nombre dels seus valerosos arquers serà insignificant.» Ho anuncia el Senyor, Déu d’Israel.
  • Deuteronomi 29,23 Totes les nacions preguntaran: “Per què el Senyor ha tractat així aquest país? Per què tanta severitat?”
  • Isaïes 22,25Deuteronomi 29,28Miquees 4,4Ezequiel 36,4Jeremies 13,15
4

La terra decau esllanguida, el món es marfon i decau, els cims de la terra llangueixen.

  • Osees 4,3 Per això la terra estarà de dol i es decandiran tots els qui l’habiten, els animals feréstecs i els ocells del cel; fins i tot s’acabaran els peixos del mar.
  • Isaïes 33,9 La terra està trista i esllanguida, el Líban és mústic i ressec, Saron sembla una estepa, els boscos de Basan i del Carmel han quedat sense arbres.
  • Isaïes 3,26 A les teves portes se sentiran planys i sanglots; seuràs a terra com una dona que no té ningú.
  • Isaïes 2,11-12 L’home d’ulls altius serà humiliat, serà abaixat el seu orgull, i aquell dia s’alçarà el Senyor tot sol. […]
  • Isaïes 64,6 Ningú no invoca el teu nom ni es desvetlla per recórrer a tu. Ens amagues la teva mirada i permets que ens fonguem per les nostres culpes.
  • Jeremies 12,4 Fins quan la terra ha de portar dol i s’ha de marcir tota l’herba del camp? Bèsties i ocells n’han desaparegut per la maldat dels qui hi habiten. Ells diuen: «Aquest no veu cap on anem!»
  • Isaïes 28,1Jeremies 4,28
5

La gent ha profanat la terra on habita: ha desobeït les lleis, ha violat els preceptes, ha trencat l’aliança eterna.

6

Per això la maledicció devora la terra, i els seus habitants en porten la pena; per això minven els qui l’habiten, ja hi queda poca gent.

7

El most s’ha perdut, s’han esllanguit els ceps. Els amics de diversions ara gemeguen.

  • Isaïes 16,10 S’han allunyat dels fruiterars la joia i les festes, no se senten a les vinyes crits alegres i entusiastes, als cups ja no trepitgen raïm. Jo he fet callar els cants alegres.
  • Joel 1,10-12 Estan assolats els camps, endolades les terres: el blat no ha granat, s’ha pansit el raïm, s’han assecat les olives. […]
  • Isaïes 16,8 Els conreus d’Heixbon s’han marcit; els amos de les nacions han destrossat el fruit de les vinyes de Sibmà, que arribaven a Jazer i s’endinsaven a l’estepa. Les seves sarments s’estenien més enllà del Mar Mort.
  • Osees 9,1-2 Israel, no celebris festes ni t’alegris com els altres pobles, perquè prostituint-te t’has allunyat del teu Déu. T’estimaves més la paga que rebies a totes les eres on batien el blat. […]
  • Isaïes 32,9-13 Dones despreocupades, aixequeu-vos i escolteu-me. Noies refiades, estigueu atentes al que us diré: […]
8

L’alegria dels tamborins i la bullícia dels balladors s’han acabat; han emmudit les cítares joioses.

  • Osees 2,11 Per això vindré a prendre el meu blat al temps de la sega, i el meu vi al temps de la verema. Li prendré la meva llana i el meu lli amb què vestia el seu cos nu.
  • Ezequiel 26,13 Faré callar la bullícia dels teus cants, no se sentirà més el so de les cítares.
  • Apocalipsi 18,22 Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els qui s’acompanyen amb la cítara, ni els cors de veus, ni els qui toquen flautes o trompetes; ningú no hi trobarà mai més artesans de cap mena, tampoc ningú no sentirà dins d’ella el so de la mola.
  • Jeremies 7,34 En els pobles de Judà i a les places de Jerusalem faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia, perquè tot el país serà una ruïna.
  • Jeremies 16,9 Això anuncia el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Aquí, davant els vostres ulls i en els vostres dies, jo faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia.
  • Jeremies 25,10 Faré que s’hi acabin els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, i el so de la mola, i apagaré la llum dels gresols.
  • Isaïes 5,12Isaïes 23,15-16
9

No se senten cançons de taverna, els bevedors troben amarga la beguda.

  • Cohèlet 9,7 Ves, menja amb alegria el teu pa i beu satisfet el teu vi, que Déu s’ha complagut en les teves obres.
  • Isaïes 5,22 Ai dels qui són valents a l’hora de beure vi, herois tan sols per a barrejar begudes!
  • Salms 69,12 Si vaig de dol amb roba de sac, tot són enraonies contra mi.
  • Isaïes 5,11-12 Ai dels qui de bon matí corren darrere la beguda i al capvespre s’atarden encesos pel vi! […]
  • Amós 6,5-7 Improviseu cants al so de l’arpa i, com David, inventeu instruments nous. […]
  • Amós 8,3 Aquell dia, els cants de palau es tornaran crits de dolor. Pertot hi haurà cadàvers i arreu s’imposarà el silenci. Ho dic jo, el Senyor Déu.
  • Amós 8,10Isaïes 5,20Efesis 5,18-19Zacaries 9,15
10

La ciutat, deserta, és una ruïna, les cases tenen obstruïda l’entrada.

11

Pels carrers la gent s’exclama perquè no hi ha vi, s’han eclipsat les festes, l’alegria ha abandonat el país.

  • Osees 7,14 No són sincers quan em demanen ajuda, es lamenten del llit estant i es fan incisions per obtenir blat i vi. M’han abandonat!
  • Jeremies 48,33 S’han allunyat dels fruiterars i dels camps de Moab la joia i les festes; no deixaré entrar vi en els cups, no trepitjaran el raïm tot cantant, el seu cant no serà el de trepitjar raïm.
  • Isaïes 9,19 tallen a la dreta i encara tenen fam, devoren a l’esquerra i no en tenen prou. La carn que mengen és el propi braç:
  • Isaïes 32,13 per les terres del meu poble que els cards envaeixen, per les cases on es divertia la ciutat alegre.
  • Amós 5,16-20 Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Hi haurà planys per tots els carrers, cridaran ais per totes les places. Convocaran al dol la gent del camp, i a plànyer-se, els ploraners d’ofici. […]
  • Isaïes 24,7-9 El most s’ha perdut, s’han esllanguit els ceps. Els amics de diversions ara gemeguen. […]
  • Isaïes 8,22Isaïes 16,10Lluc 16,25Proverbis 31,6Joel 1,15Lamentacions 5,14-15Mateu 22,11-13
12

Dins la ciutat només hi ha desolació; les seves portes, estellades, són una ruïna.

  • Miquees 1,9 El mal que fereix la ciutat no té remei, s’ha estès fins a Judà i ha arribat a la porta del meu poble, a Jerusalem mateix.
  • Lamentacions 2,9 Les portes s’han enfonsat en el fang, ell ha arrencat i esmicolat forrellats. Són a l’exili el rei i els cortesans, l’oracle diví ja no respon i els profetes ja no tenen visions que els arribin del Senyor.
  • Isaïes 32,14 Els palaus estan abandonats, la ciutat bulliciosa és deserta. El barri de l’Ófel amb la seva torre de guàrdia serà per sempre més un camp de ruïnes on jugaran els ases i on els ramats pasturaran.
  • Lamentacions 1,4 Els camins de Sió estan de dol, ja no va ningú a les festes; les places estan desolades; els sacerdots, tots gemeguen; les noies joves sospiren. Tot és amarg a Sió.
  • Jeremies 9,11 Qui és el savi que pugui entendre tot això? ¿A qui ho ha comunicat el Senyor, perquè ho anunciï? Per què el país ha quedat desfet, cremat com l’estepa, i no hi passa ningú?
  • Lamentacions 1,1 Ah! Com ha quedat, de deserta, la ciutat tan ben poblada! La més famosa entre els pobles, avui és una viuda. La reina de les ciutats, ara és esclava.
  • Miquees 1,12Lamentacions 5,18Mateu 22,7
13

En el país i enmig dels pobles ha quedat tan poca cosa com en l’olivera després de la collita, com en el cep després de la verema.

  • Isaïes 1,9 Si el Senyor de l’univers no ens hagués deixat algun supervivent, seríem com Sodoma, ens assemblaríem a Gomorra.
  • Ezequiel 9,4-6 El Senyor li digué: —Travessa pel mig de la ciutat de Jerusalem i marca una creu al front dels homes que es planyen i gemeguen per totes les abominacions que es cometen enmig d’ella. […]
  • Apocalipsi 3,4 »Però hi ha dintre teu, a Sardes, unes poques persones que no s’han tacat els vestits. Aquestes m’acompanyaran vestides de blanc, perquè en són dignes.
  • Ezequiel 11,16-20 Per tant, digues: “Això us anuncia el Senyor Déu: És veritat que jo els he allunyat entre les nacions, els he dispersat pels països; però en els països on resideixen, soc per a ells com un santuari.” […]
  • Jeremies 44,28 Alguns, ben pocs, s’escaparan de l’espasa i podran tornar del país d’Egipte al de Judà: llavors la resta de Judà, que ha vingut a refugiar-se a Egipte, sabrà quina paraula s’ha complert, si la meva o la seva.
  • Isaïes 6,13 I si sobreviu un home entre deu, també serà consumit. Serà com l’alzina o el roure tallats, que tenen la soca i prou. Però d’aquesta soca en naixerà un rebrot sant.
  • Apocalipsi 11,2-3Ezequiel 14,22-23Miquees 2,12Ezequiel 6,8-11Isaïes 17,5-6Mateu 24,22Romans 11,2-6Ezequiel 7,16Isaïes 10,20-22

Una alegria precipitada

14

Alguns cridaran d’alegria aclamant la majestat del Senyor: «Lloeu-lo des de ponent,

  • Isaïes 44,23 Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa! Aclameu-lo, fondàries de la terra! Arbres, boscos i muntanyes, esclateu en crits d’alegria! El Senyor ha alliberat el poble de Jacob, fa resplendir la seva glòria a Israel.
  • Jeremies 33,11 els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, i la veu dels qui portaran una víctima d’acció de gràcies al temple del Senyor, tot cantant: “Enaltiu el Senyor de l’univers! Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor.” Perquè el Senyor diu: Renovaré la vida del país tal com era abans.
  • Sofonies 3,14-20 Crida de goig, ciutat de Sió! Clameu ben fort, gent d’Israel! Alegra’t i celebra-ho de tot cor, Jerusalem! […]
  • Zacaries 2,10 «Fugiu, fugiu del país del nord! Us ho dic jo, el Senyor. Jo us vaig dispersar als quatre vents,
  • Isaïes 26,1 Aquell dia, en el país de Judà cantaran aquest càntic: «Tenim una ciutat fortificada, amb muralles i baluards que la salven.
  • Isaïes 40,9 Puja en una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça ben forta la veu, tu que portes bones noves a Jerusalem. Crida, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu!
  • Isaïes 25,1Jeremies 30,19Jeremies 31,12Isaïes 12,1-6Isaïes 35,2Isaïes 52,7-9Isaïes 51,11Isaïes 54,1Isaïes 35,10Isaïes 27,2Isaïes 42,10-12
15

des de llevant doneu glòria al Senyor; lloeu el nom del Senyor, Déu d’Israel, a les illes llunyanes de la mar.

  • Malaquies 1,11 Perquè de llevant fins a ponent tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran, i pertot arreu m’oferiran un sacrifici i una oblació pures. Sí, tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
  • Isaïes 49,1 Escolteu els qui viviu lluny, a les illes! Estigueu atents, pobles llunyans! Abans de néixer, el Senyor em va cridar, va pronunciar el meu nom quan era a les entranyes de la mare.
  • Isaïes 51,5 S’acosta la meva justícia, ja és en camí la meva salvació. El meu braç poderós governarà els pobles. Els qui viuen lluny, a les illes, esperen en mi, confien en el poder del meu braç.
  • Isaïes 42,4 sense vacil·lar ni doblegar-se, fins que l’haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.»
  • Isaïes 60,9 Són gent de lluny, de les illes, que esperen en mi. Els grans vaixells de Tarsis venen al davant: porten de lluny els teus fills, duen or i plata per glorificar el meu nom, el nom del Senyor, el teu Déu, el del Sant d’Israel. Així et vull honorar.
  • Isaïes 42,10 Canteu al Senyor un càntic nou, lloeu-lo d’un cap a l’altre de la terra, els qui solqueu el mar i tot allò que hi viu, les illes amb els seus habitants.
  • Zacaries 13,8-9Gènesi 10,4-51 Pere 3,15Habacuc 3,17-181 Pere 4,12-14Isaïes 11,11-12Isaïes 66,19Sofonies 2,11Apocalipsi 15,2-4Isaïes 41,5Isaïes 25,3Job 35,9-10Zacaries 10,9-121 Pere 1,7Fets 16,25
16

De l’extrem de la terra hem sentit cantar: Glòria al Déu just!» Però jo dic: «Pobre de mi, pobre de mi! Ai de mi! Els traïdors traeixen, els traïdors no paren de trair.»

17

El pànic, la fossa i el filat se us tiren al damunt, habitants de la terra.

  • Jeremies 48,43-44 El pànic, la fossa i el filat se us tiren al damunt, habitants de Moab. Ho dic jo, el Senyor. […]
  • Amós 5,19 Serà com l’home que fuig d’un lleó i es troba amb un os; es refugia a casa, repenja la mà a la paret, i el pica una serp.
  • Ezequiel 14,21 »Però això us fa saber el Senyor Déu: Encara que jo enviï contra Jerusalem els meus quatre flagells malignes —l’espasa, la fam, les bèsties salvatges i la pesta— per exterminar homes i animals,
  • Jeremies 8,3 Els qui quedaran d’aquesta gent malvada, en tots els llocs on jo els dispersaré, preferiran la mort a la vida. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»
  • 1 Reis 19,17 El qui s’escapi de l’espasa d’Hazael, el farà morir Jehú; i el qui s’escapi de l’espasa de Jehú, el farà morir Eliseu.
  • Levític 26,21-22 »Si encara continueu plantant-me cara i us negueu a escoltar-me, multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats: […]
18

Qui fugi dels crits de pànic caurà dintre la fossa, i si surt de la fossa, s’enredarà a les malles del filat. Les comportes del cel s’han obert i els fonaments de la terra tremolen.

  • Gènesi 7,11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon.
  • Salms 18,7 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor.
  • Amós 5,19 Serà com l’home que fuig d’un lleó i es troba amb un os; es refugia a casa, repenja la mà a la paret, i el pica una serp.
  • Salms 18,15 dispersà els enemics disparant les seves fletxes, se’n desfeu llançant arreu els seus llamps.
  • Job 20,24 Si fuig de l’espasa de ferro el traspassa l’arc de bronze.
  • Salms 46,2-3 Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill. […]
  • Josuè 10,10-112 Reis 7,2Deuteronomi 32,22-261 Reis 20,29-30Gènesi 19,24Job 18,8-16
19

La terra s’esquerda, s’esberla la terra, tremola sencera;

  • Isaïes 34,4-10 Es fondrà tota l’estelada, el cel s’enrotllarà com un full de paper. Tots els astres es decandiran com es decandeixen les fulles del cep o les figues secallones. […]
  • Isaïes 24,1-5 El Senyor devastarà la terra i l’assolarà, capgirarà tot el món i en dispersarà els habitants. […]
  • Deuteronomi 11,6 heu vist allò que va fer a Datan i Abiron, fills d’Eliab, de la tribu de Rubèn, quan, enmig de tot el poble d’Israel, la terra va obrir-se i els engolí amb les seves famílies, les seves tendes i tots els qui s’havien posat al costat d’ells.
  • Jeremies 4,23-28 He mirat la terra: tota ella és caòtica i desolada; he mirat el cel: ni rastre de llum. […]
  • Apocalipsi 20,11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven.
  • Nahum 1,5 Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten.
  • Habacuc 3,6Mateu 24,3
20

fa tentines com un embriac, sacsejada com una barraca. Cau sota el pes de la seva apostasia, no s’aixecarà mai més.

  • Isaïes 19,14 El Senyor omple el país d’un vi que li beu l’enteniment, i ells, els governadors, esgarrien Egipte en tot el que emprèn. Egipte sembla un embriac que no s’aguanta dret damunt el seu propi vòmit.
  • Isaïes 29,9 Esteu desorientats i atordits, teniu els ulls entelats, no veieu res. Aneu com embriacs, però no de vi, us entrebanqueu sense haver begut.
  • Daniel 11,19 Tornarà, doncs, cap a les ciutats fortificades del seu país. Però fracassarà, i caurà sense deixar rastre.
  • Apocalipsi 18,21 Després un àngel poderós va aixecar una pedra grossa com una mola de molí i la llançà al mar tot dient: —Amb la mateixa violència serà precipitada Babilònia, la gran capital, i no la trobaran mai més!
  • Amós 8,14 Tots els qui juren per l’ídol de Samaria dient: “Per la vida de Dan, el teu déu!” o “Pel camí sagrat de Beerxeba!”, cauran, i no s’alçaran mai més.
  • Osees 4,1-5 Escolteu la paraula del Senyor, gent d’Israel: «Jo, el Senyor, llanço una acusació contra els habitants del país, perquè en aquesta terra no hi ha amor ni fidelitat, no hi ha coneixement de Déu. […]
  • Lamentacions 1,14Zacaries 5,5-8Isaïes 5,7-30Salms 38,4Isaïes 38,12Jeremies 25,27Isaïes 1,28Salms 107,27Isaïes 43,27Jeremies 8,4Isaïes 1,8Mateu 23,35-36
21

Aquell dia, el Senyor demanarà comptes, allà dalt, a l’estol dels astres, i aquí baix, als reis de la terra.

22

Els amuntegaran, encadenats, en una fossa, els reclouran a la presó, i molt de temps després els judicaran.

  • Zacaries 9,11 El Senyor declara: «Per l’aliança segellada amb sang que vaig fer amb vosaltres, jo alliberaré els qui esteu empresonats al fons d’un pou eixut.
  • Jeremies 38,6-13 Van agafar, doncs, Jeremies i el van tirar a la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi van baixar amb cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies va quedar enfonsat dins el fang. […]
  • Isaïes 42,22 Però vet aquí aquest poble capturat i convertit en botí. Tots han estat caçats a les coves i entaforats en calabossos. Els han capturat i ningú no els allibera, són botí que ningú no reclama.
  • Ezequiel 38,8 »Passats molts anys rebràs una ordre. En els darrers temps vindràs contra un país restablert de la ruïna, contra un poble aplegat d’enmig de les nacions a les muntanyes d’Israel, que havien estat constantment desolades. Des del dia que aquell poble havia estat tret de les nacions on vivia, tots ells habitaven segurs a Israel.
  • Josuè 10,22-26 Llavors Josuè va manar que obrissin l’entrada de la cova i que en fessin sortir aquells cinc reis. […]
  • Isaïes 10,4 El qui no s’haurà doblegat entre els altres captius caurà sepultat entre els morts. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.
  • Josuè 10,16-17Isaïes 2,19Isaïes 24,17
23

La lluna es retirarà avergonyida, el sol s’amagarà ple de confusió, quan el Senyor de l’univers vindrà a regnar a la muntanya de Sió i a Jerusalem. La seva glòria es manifestarà als seus ancians.