La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
2 Cròniques

2 Cròniques 36

236 referències creuades · llegeix el capítol →

Final del regne de Judà

Joahaz, rei de Judà

1

La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, i el proclamà rei per a succeir el seu pare a Jerusalem.

  • Jeremies 22,11 Perquè això diu el Senyor sobre Xal·lum, rei de Judà, que va succeir en el tron el seu pare Josies: «Va sortir d’aquesta ciutat i no hi tornarà mai més.
  • 1 Cròniques 3,15 Fills de Josies: Johanan, el primogènit; Joiaquim, el segon; Sedecies, el tercer, i Xal·lum, el quart.
  • 2 Cròniques 33,25 Però la gent del poble va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei el seu fill Josies.
  • 2 Cròniques 26,1 Tot el poble de Judà va agafar Ozies, que tenia setze anys, i el van proclamar rei en lloc del seu pare Amasies.
  • 2 Reis 23,30-37 Els seus homes van emportar-se el cadàver en carro des de Meguidó, el dugueren a Jerusalem i van enterrar-lo en el seu sepulcre. La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, el va ungir i el proclamà rei per a succeir el seu pare. […]
2

Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem.

Sense referències creuades.

3

El rei d’Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or.

  • 2 Reis 23,33 El faraó Necó el va empresonar a Riblà, al país d’Hamat, perquè no regnés a Jerusalem, i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or.
4

Llavors el rei d’Egipte va fer rei de Judà i de Jerusalem el seu germà Eliaquim i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant al seu germà Joahaz, Necó va agafar-lo i se’l va endur a Egipte.

  • Jeremies 22,10-12 No ploreu el qui ja és mort, no feu més dol per ell! Ploreu més aviat pel qui se’n va, pel qui mai més no tornarà a veure la pàtria on va néixer. […]
  • Ezequiel 19,3-4 En va pujar un que es feu un lleó jove; va aprendre a esqueixar la presa i a devorar homes. […]
  • 2 Reis 23,34-35 Després el faraó Necó va fer rei Eliaquim, fill de Josies, perquè succeís el seu pare, i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant a Joahaz, Necó se’l va endur, el portà a Egipte i allà va morir. […]
  • 1 Cròniques 3,15 Fills de Josies: Johanan, el primogènit; Joiaquim, el segon; Sedecies, el tercer, i Xal·lum, el quart.

Joiaquim, rei de Judà

5

Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament.

  • 2 Reis 23,36-37 Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Zebudà i era filla de Pedaià, de Rumà. […]
  • Jeremies 26,1 A la primeria del regnat de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, vingué del Senyor aquesta paraula:
  • Jeremies 22,13-19 «Ai del qui es construeix un palau violant la justícia, del qui edifica grans sales violant el dret: fa treballar de franc la seva gent, no els paga el jornal que es guanyen! […]
  • Jeremies 35,1 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor en temps de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
  • Jeremies 26,21-23 El rei Joiaquim, els seus oficials i els seus prohoms van sentir parlar d’aquestes profecies i el rei intentà de matar-lo, però Uriahu ho va saber, va tenir por i fugí a Egipte. […]
  • Jeremies 36,1 L’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, Jeremies va rebre del Senyor aquesta paraula:
  • Jeremies 36,27-32
6

Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país i s’endugué Joiaquim a Babilònia carregat de cadenes.

  • 2 Cròniques 33,11 Llavors el Senyor va fer venir contra ells els generals de l’exèrcit del rei d’Assíria, que capturaren Manassès, li posaren garfis a la boca i se l’endugueren a Babilònia carregat de cadenes.
  • 2 Reis 24,5-6 La resta de la història de Joiaquim, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. […]
  • Ezequiel 19,5-9 Quan la lleona va veure que era en va la seva esperança, prengué un altre dels cadells i en feu un lleó jove. […]
  • Habacuc 1,5-10 «Mireu les nacions, fixeu-vos-hi i quedareu esbalaïts. Ara, en el vostre temps, faig una obra que, si us la conten, no la creureu. […]
  • Jeremies 25,9 jo mateix aniré a buscar tots els pobles del nord i el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor. Els faré venir contra aquest país, contra els seus habitants i contra totes les nacions que l’envolten, els consagraré a l’extermini i en faré un motiu d’estupor i de riota, una ruïna perpètua.
  • 2 Reis 24,13-20 Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial, i va esbocinar tots els objectes d’or que Salomó, rei d’Israel, havia manat de fer per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat. […]
  • Daniel 1,1-22 Reis 24,1-2
7

Nabucodonosor també s’hi va endur una part dels objectes del temple del Senyor i els diposità en el seu palau, a Babilònia.

  • 2 Reis 24,13 Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial, i va esbocinar tots els objectes d’or que Salomó, rei d’Israel, havia manat de fer per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat.
  • Jeremies 28,3 D’aquí a dos anys faré tornar en aquest lloc tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va prendre per endur-se’ls a Babilònia.
  • Jeremies 27,16-18 »Als sacerdots i a tot aquest poble, els dic: “Això diu el Senyor: No escolteu els vostres profetes quan us anuncien: ‘Ara ben aviat tornaran de Babilònia els objectes preciosos del temple del Senyor.’ No és veritat això que us anuncien! […]
  • Daniel 1,2 El Senyor va posar a les seves mans Joiaquim, rei de Judà, i una part dels objectes del temple de Déu; Nabucodonosor se’ls va endur al país de Xinar i enriquí amb aquells objectes el tresor del seu déu.
  • Esdres 1,7-11 El mateix rei Cir va fer restituir els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor havia pres de Jerusalem i que havia dipositat al temple dels seus déus. […]
  • Daniel 5,2-4 Enterbolit pel vi, Baltasar va manar que portessin els vasos d’or i de plata que el seu pare Nabucodonosor s’havia endut del temple de Jerusalem, per beure-hi ell, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines. […]
8

La resta de la història de Joiaquim, les pràctiques abominables que va cometre i tot el que li esdevingué, consta en la Crònica dels reis d’Israel i de Judà. El va succeir el seu fill Jeconies.

  • 2 Reis 24,5-6 La resta de la història de Joiaquim, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. […]
  • Jeremies 22,28 »¿És tan menyspreable, aquest Jeconies? ¿És realment un atuell esmicolat, una gerra que no vol ningú? Per què van ser llançats ell i la seva família, tirats a una terra que no coneixien?
  • Mateu 1,11-12 Josies va ser el pare de Jeconies i els seus germans. En aquell temps hi hagué la deportació a Babilònia. […]
  • 1 Cròniques 3,16-17 Fills de Joiaquim: Jeconies i Sidquià. […]
  • Jeremies 22,24 «Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria.

Jeconies, rei de Judà

9

Jeconies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos i deu dies a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu comportament.

  • 2 Reis 24,8-17 Jeconies tenia divuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Nehuixtà i era filla d’Elnatan, de Jerusalem. […]
10

Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies.

  • Jeremies 37,1 En lloc de Jeconies, fill de Joiaquim, va regnar Sedecies, fill de Josies, a qui Nabucodonosor, rei de Babilònia, va fer rei del país de Judà.
  • 2 Cròniques 36,7 Nabucodonosor també s’hi va endur una part dels objectes del temple del Senyor i els diposità en el seu palau, a Babilònia.
  • Ezequiel 1,2
  • Daniel 5,2 Enterbolit pel vi, Baltasar va manar que portessin els vasos d’or i de plata que el seu pare Nabucodonosor s’havia endut del temple de Jerusalem, per beure-hi ell, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines.
  • Daniel 5,23 i t’has alçat contra el Senyor del cel, t’has fet portar els vasos del seu temple per beure-hi tu, els teus magnats, les teves dones i les teves concubines, tot lloant els déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen. I no has glorificat el Déu que té a les mans el teu alè i de qui depèn el teu destí.
  • Daniel 1,1-2 L’any tercer del regnat de Joiaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va anar a Jerusalem i la va assetjar. […]
  • Jeremies 24,12 Reis 24,10-171 Cròniques 3,15-162 Reis 25,27-30Ezequiel 17,122 Cròniques 36,182 Samuel 11,1Jeremies 27,18-22Jeremies 29,1-2Jeremies 22,25

Sedecies, últim rei de Judà

11

Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem.

  • 2 Reis 24,18-20 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu, de Libnà. […]
  • Jeremies 28,1 El mes cinquè de l’any quart de Sedecies, rei de Judà, el profeta Hananià, fill del profeta Azur, de Gabaon, em va dir en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble:
  • Jeremies 52,1-3 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu, de Libnà. […]
  • Jeremies 27,1 A la primeria del regnat de Sedecies, rei de Judà, el Senyor va comunicar a Jeremies aquesta paraula:
12

Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament i no s’humilià davant el profeta Jeremies, que li parlava de part del Senyor.

13

A més es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va anar a la seva i endurí el seu cor, en lloc de convertir-se al Senyor, Déu d’Israel.

14

També tots els caps dels sacerdots i del poble multiplicaven les seves infidelitats, imitant les pràctiques abominables dels altres pobles, i profanaven així el temple del Senyor que ell s’havia consagrat a Jerusalem.

15

El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no volia fer desaparèixer el seu poble i el santuari on residia.

  • Jeremies 7,13 I ara vosaltres cometeu aquestes mateixes maldats. Us he parlat cada dia i no m’heu escoltat; us he cridat i no m’heu respost. Ho dic jo, el Senyor.
  • Jeremies 35,15 Us he enviat dia rere dia els meus servents, els profetes, perquè us diguessin: ‘Convertiu-vos del mal camí, milloreu la vostra conducta, no aneu darrere altres déus ni els adoreu, i així podreu continuar habitant al país que us vaig donar a vosaltres i als vostres pares.’ Però vosaltres no n’heu fet cas ni m’heu obeït.
  • Jeremies 25,3-4 —Ja fa vint-i-tres anys, des de l’any tretze de Josies, fill d’Amon, rei de Judà, fins al dia d’avui, que el Senyor em comunica la seva paraula. Jo no em canso de parlar-vos cada dia, però vosaltres no m’escolteu. […]
  • Jeremies 7,25 Des del dia que els vostres pares van sortir del país d’Egipte fins avui, no m’he cansat d’enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes.
  • Jeremies 44,4-5 Sense cansar-me, jo enviava cada dia els meus servents, els profetes, que deien: ‘No feu aquestes coses abominables, que jo les detesto!’ […]
  • 2 Cròniques 24,18-21 i tots ells van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus pares, per donar-se al culte dels bosquets sagrats i dels ídols. Aquest pecat va provocar la indignació divina contra Judà i Jerusalem. […]
  • Jeremies 26,5Lluc 19,41-44Jutges 10,162 Cròniques 33,102 Reis 17,132 Reis 13,23Osees 11,8
16

Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s’arborà tant que ja no hi hagué remei.

Destrucció de Jerusalem i deportació

17

Llavors el Senyor va enviar contra ells el rei dels caldeus, que va passar els seus joves a tall d’espasa a l’interior del seu santuari, sense cap pietat pels nois i per les noies, pels ancians i pels vells decrèpits. El Senyor ho va posar tot a les seves mans.

18

El rei dels caldeus es va emportar a Babilònia tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple del Senyor, els del rei i els tresors dels seus prohoms.

  • 2 Cròniques 36,10 Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies.
  • 2 Cròniques 36,7 Nabucodonosor també s’hi va endur una part dels objectes del temple del Senyor i els diposità en el seu palau, a Babilònia.
  • Jeremies 27,18-22 Si són profetes, si el Senyor els ha comunicat la seva paraula, que intercedeixin prop del Senyor de l’univers perquè els objectes que encara resten a Jerusalem, en el temple del Senyor i en el palau reial de Judà, no vagin a parar a Babilònia. […]
  • Daniel 5,3 Tot seguit van portar aquells vasos d’or que s’havien endut del temple, la casa de Déu de Jerusalem, i van beure-hi el rei, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines.
  • Isaïes 39,6 “Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res —diu el Senyor.
  • 2 Reis 20,13-17 Quan Ezequies va tenir notícia de l’arribada dels ambaixadors de Merodac Baladan, els mostrà l’edifici on guardava el seu tresor, la plata, l’or, els perfums i els olis aromàtics. Els mostrà també el seu arsenal i tot el que hi tenia emmagatzemat. Ezequies els va mostrar tot el que hi havia al seu palau i en tots els seus dominis: no els va amagar res. […]
  • 2 Reis 25,13-17Zacaries 1,6Jeremies 52,17-23
19

Després incendiaren el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus baluards i destruïren tot el que hi havia de valor.

  • Salms 79,1 Salm. Del recull d’Assaf. Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat, profanen el teu sant temple i fan de Jerusalem una ruïna.
  • Jeremies 7,4 No us refieu de les paraules enganyoses repetint: ‘Això és el temple del Senyor, el temple del Senyor, el temple del Senyor!’
  • Salms 79,7 perquè han devorat els de Jacob, han devastat el seu territori.
  • Miquees 3,12 Justament per culpa vostra Sió serà un camp llaurat, Jerusalem, un munt de ruïnes, i la muntanya del temple, un recinte cobert de matolls.
  • Salms 74,4-8 Baladrejant en el lloc dels teus aplecs, els teus adversaris hi han hissat els estendards. […]
  • Lluc 21,6 —De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.
  • Jeremies 52,13-15Jeremies 7,14Lamentacions 4,11 Reis 9,82 Reis 25,9-11Isaïes 64,10-11
20

Finalment s’endugueren deportats a Babilònia tots els supervivents de la mortaldat, i van ser vassalls del rei i dels seus fills, fins que el reialme de Pèrsia va imposar el seu domini.

  • Jeremies 27,7 Totes les nacions se li sotmetran, tant a ell com al seu fill i al fill del seu fill, fins que també a aquell país li arribi l’hora que el facin esclau nacions nombroses i grans reis.
  • Esdres 1,1-11 L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte: […]
  • 2 Cròniques 36,22 L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte:
  • 2 Reis 25,11 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia i els pocs del poble baix que quedaven.
  • Deuteronomi 28,47-48 »Si no has servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i amb cor generós quan nedaves en l’abundància, […]
21

Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirà del seu repòs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repòs que no ha tingut, fins que s’hauran complert setanta anys.»

  • Jeremies 29,10 »Això diu el Senyor: Quan s’hauran complert setanta anys a Babilònia, em recordaré de vosaltres i compliré la promesa que us vaig fer de retornar-vos aquí.
  • Levític 26,34-35 »Llavors, durant els anys de desolació, tot el temps que viureu deportats al país dels vostres enemics, la terra gaudirà del seu repòs, en compensació pel repòs que no ha tingut. […]
  • Zacaries 1,12 L’àngel del Senyor va exclamar: —Senyor de l’univers, ja fa setanta anys que estàs irritat contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà: quant de temps tardaràs encara a sentir-ne compassió?
  • Jeremies 25,11-12 »Durant setanta anys, aquest país serà una ruïna i una desolació, i totes aquestes nacions estaran sotmeses al rei de Babilònia. […]
  • Daniel 9,2 l’any primer del seu regnat, jo, Daniel, vaig investigar en els llibres de l’Escriptura el nombre d’anys que, segons la paraula del Senyor comunicada al profeta Jeremies, Jerusalem havia d’estar en ruïnes: eren setanta anys.
  • Levític 26,43 Ells hauran abandonat el país, que gaudirà així del seu repòs tot el temps que quedi desolat; i, entretant, satisfaran per la seva culpa, perquè havien menyspreat les meves decisions i havien avorrit els meus decrets.
  • Levític 25,4-6Jeremies 25,9Jeremies 26,6-7Jeremies 27,12-13Zacaries 1,4-6

Decret de Cir

22

L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte:

  • Jeremies 25,12 Però quan s’hauran complert setanta anys, demanaré comptes pels seus crims al rei de Babilònia, al seu poble i al país dels caldeus, i els convertiré en una desolació perpètua. Ho dic jo, el Senyor.
  • Esdres 1,1-3 L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte: […]
  • Jeremies 29,10 »Això diu el Senyor: Quan s’hauran complert setanta anys a Babilònia, em recordaré de vosaltres i compliré la promesa que us vaig fer de retornar-vos aquí.
  • 2 Cròniques 36,21 Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirà del seu repòs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repòs que no ha tingut, fins que s’hauran complert setanta anys.»
  • Isaïes 44,28 Dic al rei Cir que l’escullo com a pastor per a realitzar tot el meu propòsit. Ell manarà de reconstruir Jerusalem i posar els fonaments del temple.»
  • Jeremies 33,10-14 »Això diu el Senyor: En aquest lloc, del qual vosaltres dieu: “És una ruïna, sense gent ni bestiar”, a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, ara desolades, on no habiten ni homes ni bèsties, encara es tornaran a sentir […]
  • Isaïes 13,17-18Daniel 10,1Jeremies 32,42-44Esdres 1,51 Samuel 26,192 Cròniques 21,16Ageu 1,142 Cròniques 24,92 Cròniques 30,5Hebreus 10,23Jeremies 25,141 Cròniques 5,26Isaïes 13,3-51 Reis 11,141 Reis 11,23
23

«Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m’ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà. Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble poden tornar. I que el Senyor, el seu Déu, sigui amb ells!»

  • Daniel 2,21 Ell fa que se succeeixin èpoques i temps, destrona reis i els entronitza, dona la saviesa als savis i el coneixement als intel·ligents.
  • Romans 8,31 Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?
  • Daniel 5,23 i t’has alçat contra el Senyor del cel, t’has fet portar els vasos del seu temple per beure-hi tu, els teus magnats, les teves dones i les teves concubines, tot lloant els déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen. I no has glorificat el Déu que té a les mans el teu alè i de qui depèn el teu destí.
  • Daniel 4,35
  • Daniel 2,37 A tu, rei i rei de reis, el Déu del cel t’ha donat l’imperi, el poder, la força i la glòria.
  • Esdres 7,13 »Disposo que, en el meu reialme, qualsevol del poble d’Israel, dels seus sacerdots o dels seus levites que desitgi anar-se’n a Jerusalem, hi pugui anar amb tu.
  • Salms 75,5-7Zacaries 2,6-7Isaïes 44,26-281 Cròniques 29,5Daniel 5,181 Cròniques 22,16