La Bíblia
CercaPlansReferènciesGenealogiaDiccionariTemesParàboles
Litúrgia
MissalCalendariDevocionariNovenesLlatíSantoralEl sant del teu nomVers del dia
Doctrina
CatecismeDogmaComentariCites de santsApologèticaEncícliquesPapat
Comunitat
MapaEsglésiesNotíciesVoluntariatMúsica

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar ↵ cercar
Jeremies

Jeremies 4

502 referències creuades · llegeix el capítol →

1

«Israel, si vols tornar, torna cap a mi. T’ho dic jo, el Senyor. Si treus del meu davant els cultes abominables, no hauràs d’anar errant d’un lloc a un altre.

2

Si, quan jures, ho fas per la vida del Senyor, amb veritat, segons el dret i la justícia, les nacions es beneiran i es lloaran entre elles valent-se del nom del Senyor.

3

»Això diu el Senyor a la gent de Judà i de Jerusalem: Arrabasseu noves terres i no sembreu més entre espines.

  • Osees 10,12 Vaig dir: “Sembreu-vos llavor de justícia, colliu fruits de bondat; llaureu-vos un camp nou. Ara és el moment de cercar-me a mi, el Senyor, fins que jo vingui i escampi la salvació damunt vostre.” ⤳
  • Lluc 8,7 Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. ⤳
  • Lluc 8,14 La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. ⤳
  • Gàlates 6,7-8 No us enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull. […] ⤳
  • Marc 4,18-19 Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, […] ⤳
  • Mateu 13,7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. ⤳
  • Marc 4,7Mateu 13,22Gènesi 3,18
4

Circumcideu els vostres cors per al Senyor, gent de Judà i de Jerusalem; altrament s’encendrà el foc del meu enuig, s’abrandarà i no l’apagarà ningú, per les maldats que cometeu.»

Alarma a Judà

5

«Feu-ho saber per tot Judà i que ho sentin a Jerusalem; que ressoni pel país el toc del corn, crideu amb totes les forces: “Aplegueu-vos, entrem a les ciutats fortificades,

  • Jeremies 8,14 Què hi fem, aquí asseguts? Aplegueu la gent, entrem a les ciutats fortificades i no ens en moguem: el Senyor, el nostre Déu, vol que no en sortim, i ens fa beure aigua emmetzinada, perquè hem pecat contra ell. ⤳
  • Josuè 10,20 Josuè i els israelites van derrotar completament els amorreus. Només uns quants pogueren fugir i arribar a les seves ciutats fortificades. ⤳
  • Jeremies 6,1 «Benjaminites, aneu a refugiar-vos lluny de Jerusalem! Toqueu el corn d’alarma a Tecoa, alceu un estendard a Betaquèrem: des del nord un desastre és a l’aguait, ve una gran ruïna. ⤳
  • Osees 8,1 «Emboqueu el corn de guerra! La desgràcia planeja com una àguila damunt el poble del Senyor, perquè han trencat la meva aliança i han estat infidels a la meva Llei. ⤳
  • Amós 3,8 Quan un lleó rugeix, qui no s’esglaia? Quan parla el Senyor Déu, qui no transmetrà el seu missatge? ⤳
  • Amós 3,6 ¿Toca a la ciutat el corn de guerra sense que la gent s’alarmi? ¿Passa cap desgràcia a la ciutat que no vingui de la mà del Senyor? ⤳
  • Jeremies 11,2Jeremies 35,11Ezequiel 33,2-6Jeremies 5,20Jeremies 9,12
6

alceu l’estendard cap a Sió, refugieu-vos-hi, no us detureu!” Perquè jo, el Senyor, des del nord, faig venir un desastre, una gran ruïna.

  • Jeremies 1,13-15 El Senyor em va tornar a comunicar la seva paraula. Em digué: —I ara què veus? Vaig respondre: —Veig una caldera sobre un fogó atiat pel vent del nord. […] ⤳
  • Jeremies 50,2 «Anuncieu-ho entre les nacions, comuniqueu-ho aixecant estendards, comuniqueu-ho, no ho amagueu! Digueu: “Babilònia ha estat presa i el déu Bel humiliat, Marduc és abatut, les seves imatges escarnides, i enderrocats els seus ídols repugnants.” ⤳
  • Jeremies 51,27 Arboreu un estendard en el país, convoqueu les nacions a toc de corn, mobilitzeu-les contra Babilònia: crideu els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz, designeu un cabdill contra ella, envieu cavalls com llagostes eriçades. ⤳
  • Jeremies 6,22 Això us fa saber el Senyor: «Ve un poble del país del nord, a la llunyania es desvetlla una gran nació. ⤳
  • Isaïes 62,10 Sortiu, sortiu de la vostra ciutat! Assenyaleu el camí al meu poble que torna. Esplaneu, esplaneu la ruta, aparteu-ne les pedres. Alceu un estendard davant els pobles. ⤳
  • Jeremies 51,12 Arboreu l’estendard contra els murs de Babilònia, estrenyeu el setge, poseu sentinelles contra ella, pareu emboscades. El Senyor ho ha planejat i compleix el que té dit contra els habitants de Babilònia. ⤳
  • Jeremies 6,1Jeremies 25,9Jeremies 4,21Jeremies 51,54Jeremies 50,22Sofonies 1,10Jeremies 21,7
7

Un lleó puja de la seva boscúria, un devastador de pobles s’ha posat en marxa: surt dels seus dominis i devasta el teu país; les teves ciutats seran incendiades, no hi quedarà ningú.

8

Per això, vestiu-vos de sac en senyal de dol, ploreu i planyeu-vos, perquè l’enuig ardent del Senyor no s’aparta de nosaltres.

  • Isaïes 22,12 Aquell dia, el Senyor, Déu de l’univers, us invitava a plorar i a penedir-vos, a afaitar-vos el cap i a vestir-vos de sac. ⤳
  • Jeremies 6,26 Gent del meu poble, vestiu-vos de sac en senyal de dol, rebolqueu-vos a la cendra, ploreu com per un fill únic; que sigui ben amarga la vostra complanta, perquè el devastador ens caurà de sobte al damunt. ⤳
  • Isaïes 5,25 Per això el Senyor s’encén d’indignació contra el seu poble; el colpeix amb la seva mà. Les muntanyes tremolen i els cadàvers de les víctimes semblen escombraries enmig dels carrers. Però, amb tot, no s’ha calmat la seva indignació, i la seva mà continua amenaçant. ⤳
  • Isaïes 10,4 El qui no s’haurà doblegat entre els altres captius caurà sepultat entre els morts. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant. ⤳
  • Isaïes 32,11 Estremiu-vos, dones despreocupades, tremoleu, noies refiades! Traieu-vos els vestits i, en senyal de dol, poseu-vos la roba de sac. ⤳
  • Jeremies 48,20 Ells diran: “Moab ha estat humiliat i abatut! Clameu i crideu auxili! Anuncieu per l’Arnon que Moab ha estat devastat!” ⤳
  • Isaïes 9,12Joel 2,12-13Isaïes 13,6Isaïes 9,17Isaïes 15,2-3Salms 78,49Jeremies 30,24Isaïes 9,21Amós 8,10Ezequiel 21,12Nombres 25,4Ezequiel 30,2
9

Aquell dia el coratge del rei i el dels governants defallirà; els sacerdots quedaran atuïts, i els profetes, esglaiats. Ho dic jo, el Senyor.»

  • Isaïes 22,3-5 Els caps de l’exèrcit han fugit; sense disparar l’arc han estat capturats. Tots els qui l’enemic ha trobat, els ha fet presoners; fins els qui havien fugit lluny han estat agafats. […] ⤳
  • Ezequiel 13,9-16 Faré pesar la meva mà contra els profetes que tenen visions falses i fan prediccions mentideres: no prendran part en el consell del meu poble, no seran inscrits en el registre del casal d’Israel ni entraran a la terra d’Israel. Així sabran que jo soc el Senyor Déu. […] ⤳
  • Isaïes 29,9-10 Esteu desorientats i atordits, teniu els ulls entelats, no veieu res. Aneu com embriacs, però no de vi, us entrebanqueu sense haver begut. […] ⤳
  • Jeremies 6,13-14 Perquè, des dels petits fins als més grans, tots van darrere de guanys injustos; des del profeta fins al sacerdot, tots són uns estafadors. […] ⤳
  • Isaïes 19,16 Vindrà un dia que els egipcis tremolaran com les dones, esporuguits de veure que els amenaça la mà del Senyor de l’univers. ⤳
  • 2 Reis 25,4 els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra es van escapar durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot i que els caldeus tenien encerclada la ciutat. El rei se’n va anar pel camí de l’Arabà. ⤳
  • Fets 13,41Jeremies 52,7Jeremies 5,31Isaïes 21,3-41 Samuel 25,37-38Jeremies 39,4-5Salms 102,4Jeremies 37,19Isaïes 19,11-12Isaïes 19,3
10

En sentir això vaig exclamar: «Ah, Senyor Déu! Has enganyat del tot aquest poble i Jerusalem prometent-los la pau mentre una espasa els travessava les entranyes.»

Atac de l’enemic

11

En aquell temps, el Senyor dirà a aquest poble i a Jerusalem: «Per les dunes del desert es gira un vent xardorós, que s’abat sobre el meu poble. No és bo per a ventar el gra, no serveix per a netejar-lo.

12

D’allà m’arriba un vent fortíssim. Ara també jo sentenciaré contra ells.»

  • Jeremies 1,16 Aquesta és la sentència que jo anuncio als de Judà per tot el mal que han fet, ja que m’han abandonat a mi per cremar ofrenes a altres déus i adorar els ídols que ells mateixos s’havien fabricat. ⤳
  • Ezequiel 5,8 Per això el Senyor Déu et diu: També jo vinc contra tu, Jerusalem, i enmig teu executaré la sentència, a la vista de les nacions. ⤳
  • Ezequiel 6,11-13 Això diu el Senyor Déu: Pica de mans i de peus i digues: Ai de totes les malvades abominacions d’Israel! Caurà per l’espasa, per la pesta i per la fam! […] ⤳
  • Ezequiel 7,8-9 Ara, de sobte, abocaré damunt teu la meva indignació, calmaré en tu el meu enuig, et jutjaré segons la teva conducta, et faré pagar totes les teves abominacions. […] ⤳
13

Mireu, puja com els núvols; els seus carros són com l’huracà, i els seus cavalls, més ràpids que les àguiles. Pobres de nosaltres! Serem devastats!

  • Isaïes 19,1 Presagi sobre Egipte. El Senyor entra a Egipte, cavalcant un núvol lleuger. Els ídols d’Egipte tremolen davant d’ell, i als egipcis se’ls fon el cor dins les entranyes. ⤳
  • Isaïes 66,15 El Senyor vindrà armat de foc, els seus carros seran com l’huracà. Abocarà el braser del seu furor, les flames i el foc de la seva condemna. ⤳
  • Habacuc 1,8 Els seus cavalls són més ràpids que els lleopards, més llestos que els llops al capvespre. Els seus cavallers ja cavalquen, arriben de lluny galopant, volen com l’àguila que s’afua damunt la presa. ⤳
  • Lamentacions 4,19 Els perseguidors van més de pressa que no volen les àguiles pel cel. Per les muntanyes ens encalcen i ja ens esperen al desert. ⤳
  • Isaïes 5,28 Les seves fletxes són agudes, i els seus arcs, tibants. Les peülles dels seus cavalls són dures com la roca, i les rodes dels seus carros giren com l’huracà. ⤳
  • Nahum 1,3 Avança entre tempestes i huracans, els núvols són la pols que aixequen els seus peus. ⤳
  • Deuteronomi 28,49Isaïes 13,5Apocalipsi 1,7Jeremies 4,31Nahum 2,3-4Osees 8,1Daniel 7,4Jeremies 10,19Mateu 24,30
14

«Jerusalem, renta’t el cor de tot mal, si vols que jo, el Senyor, et salvi. Fins quan alimentaràs en el teu pit una absurda confiança?

15

De Dan arriba el crit d’un missatger; noves d’infortunis, de les muntanyes d’Efraïm.

  • Jeremies 8,16 Des de Dan se sent el bufec dels seus cavalls; el renill dels seus corsers fa estremir tota la terra; entren a devorar tot el país, les ciutats i els seus habitants. ⤳
  • Josuè 17,15 Josuè respongué: —Si sou tants que ja no cabeu a les muntanyes d’Efraïm, pugeu als boscos i conreeu per a vosaltres una part dels territoris dels perizites i dels rafaïtes. ⤳
  • Jutges 20,1 Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad. ⤳
  • Jutges 18,29 Li van posar el nom de Dan, que era el nom del seu avantpassat, el fill d’Israel; però antigament la ciutat s’anomenava Laix. ⤳
  • Jeremies 6,1 «Benjaminites, aneu a refugiar-vos lluny de Jerusalem! Toqueu el corn d’alarma a Tecoa, alceu un estendard a Betaquèrem: des del nord un desastre és a l’aguait, ve una gran ruïna. ⤳
  • Josuè 20,7 Llavors els israelites van escollir Quèdeix, a Galilea, a les muntanyes de Neftalí; Siquem, a les muntanyes d’Efraïm, i Quiriat-Arbà, anomenada també Hebron, a les muntanyes de Judà. ⤳
16

Aviseu les nacions, mobilitzeu-les contra Jerusalem. Venen de terres llunyanes per assetjar-la, llancen crits de guerra contra les ciutats de Judà.

  • Jeremies 5,15 »Gent d’Israel, faig venir contra vosaltres una nació llunyana. Ho dic jo, el Senyor. És una nació perdurable, una nació antiga: tu no entens la seva llengua, no saps el que diu. ⤳
  • Ezequiel 21,22 També jo picaré de mans i satisfaré la meva indignació. Soc jo, el Senyor, qui ha parlat.” ⤳
  • Isaïes 39,3 Llavors el profeta Isaïes anà a trobar el rei i li va preguntar: —D’on venien, aquests homes? Què t’han dit? Ezequies respongué: —Venien d’un país llunyà. M’han vingut a veure des de Babilònia. ⤳
  • Jeremies 16,6 Rics i pobres d’aquest país moriran, i no els enterraran ni els planyeran: ningú no es farà incisions ni es raparà els cabells; ⤳
  • Jeremies 6,18 Doncs bé, nacions, escolteu; població del món, sàpigues què els espera! ⤳
  • Jeremies 5,6 Per això el lleó de la selva els atacarà, els trossejarà el llop de l’estepa; un lleopard espia les seves viles i destrossa tothom qui en surt; han acumulat infidelitats, han amuntegat apostasies. ⤳
  • Jeremies 39,1Deuteronomi 28,49-52Isaïes 34,1Jeremies 2,15Jeremies 31,10Jeremies 4,17Jeremies 50,2
17

L’encerclen com qui vigila un camp, perquè s’havia rebel·lat contra mi. Ho dic jo, el Senyor.

  • Jeremies 5,23 En canvi, aquest poble és rebel i indòcil: s’allunya, se’n va. ⤳
  • 2 Reis 25,1-4 L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem i acampà enfront de la ciutat. La van envoltar d’un mur de setge, […] ⤳
  • Lamentacions 1,18 El Senyor, bé prou que és just, però jo no l’obeïa. Escolteu-me, tots els pobles, mireu el meu dolor: els meus nois i les meves joves se’n van captius. ⤳
  • Nehemies 9,30 Durant molts anys vas tenir paciència amb ells; els advertia el teu esperit, per mitjà dels teus profetes. Però no volgueren escoltar, i els vas posar en mans de pobles estrangers. ⤳
  • Isaïes 1,8 La ciutat de Sió ha romàs com una cabana en una vinya, com una barraca en un cogombrar, com una vila assetjada. ⤳
  • Isaïes 1,20-23 Però si no voleu i us revolteu, l’espasa us devorarà. Jo mateix, el Senyor, he parlat.» […] ⤳
  • Lamentacions 1,8Daniel 9,7-19Nehemies 9,26Lluc 21,20-24Ezequiel 2,3-7Jeremies 6,2-3Isaïes 30,9Lluc 19,43-44
18

La teva conducta i les teves accions t’han portat tot això, Jerusalem: el fruit de la teva maldat és amarg, et penetra fins al cor.»

  • Jeremies 2,19 En el pecat trobaràs el càstig, t’escarmentarà la teva pròpia deserció. Mira i aprèn com és amarg i dolorós abandonar el Senyor, el teu Déu, i deixar de respectar-lo. Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers. ⤳
  • Salms 107,17 D’altres, insensats, estaven abatuts per les seves culpes i pel seu viure pervers; ⤳
  • Isaïes 50,1 Això diu el Senyor: «On és el document de divorci on consti que he fet marxar la vostra mare? A quin dels meus creditors us he venut com a esclaus? Si heu estat venuts és pels vostres pecats; per les vostres infidelitats ha estat abandonada Jerusalem, la vostra mare. ⤳
  • Jeremies 2,17 ¿No és cert que tot això et passarà perquè has abandonat el Senyor, el teu Déu, quan ell et guiava pel bon camí? ⤳
  • Proverbis 1,31 menjaran el fruit amarg del seu obrar, s’afartaran dels propis consells. ⤳
  • Jeremies 6,19 Escolta, oh terra! Faré caure el desastre damunt aquest poble: serà el fruit d’allò que maquinen. No escolten les meves paraules, menyspreen els meus advertiments. ⤳
  • Jeremies 26,19Jeremies 5,19Proverbis 5,22Job 20,5-16

Plany per un país devastat

19

Ai, entranyes meves, entranyes meves! Quin mal a les parets del cor! El cor em palpita, no puc callar: ressonen dintre meu els tocs de corn, la cridòria del combat.

20

Arriben notícies de desfetes i més desfetes, tot el país és devastat! De cop m’han destruït les tendes, en un instant m’han arrasat els campaments.

21

Fins quan hauré de veure estendards i sentir el toc de guerra?

  • 2 Cròniques 36,3 El rei d’Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or. ⤳
  • 2 Cròniques 35,25 Jeremies va compondre una complanta sobre Josies, i tots els cantors i cantores continuen recordant Josies en les seves complantes; s’han fet tradicionals a Israel i apareixen escrites en el recull de complantes. ⤳
  • Jeremies 4,5-6 «Feu-ho saber per tot Judà i que ho sentin a Jerusalem; que ressoni pel país el toc del corn, crideu amb totes les forces: “Aplegueu-vos, entrem a les ciutats fortificades, […] ⤳
  • 2 Cròniques 36,6-7 Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país i s’endugué Joiaquim a Babilònia carregat de cadenes. […] ⤳
  • Jeremies 6,1 «Benjaminites, aneu a refugiar-vos lluny de Jerusalem! Toqueu el corn d’alarma a Tecoa, alceu un estendard a Betaquèrem: des del nord un desastre és a l’aguait, ve una gran ruïna. ⤳
  • 2 Cròniques 36,10 Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies. ⤳
  • 2 Cròniques 36,17Jeremies 4,19
22

«El meu poble és estúpid. Ho dic jo, el Senyor. No em coneix, no m’ha comprès; són fills insensats, sense enteniment, llestos per a fer el mal, incapaços de fer el bé.»

23

He mirat la terra: tota ella és caòtica i desolada; he mirat el cel: ni rastre de llum.

24

He mirat les muntanyes: tremolen; i els turons: tots s’estremeixen.

  • Ezequiel 38,20 Davant meu tremolaran els peixos del mar, els ocells del cel, les bèsties del camp, els animals que s’arrosseguen per terra i tots els homes que hi ha en el país. Les muntanyes s’enfonsaran, cauran els penyals i totes les muralles es desplomaran. ⤳
  • Isaïes 5,25 Per això el Senyor s’encén d’indignació contra el seu poble; el colpeix amb la seva mà. Les muntanyes tremolen i els cadàvers de les víctimes semblen escombraries enmig dels carrers. Però, amb tot, no s’ha calmat la seva indignació, i la seva mà continua amenaçant. ⤳
  • Jeremies 10,10 El Senyor és Déu veritable, el Déu viu, el rei etern. Al seu embat tremola la terra, les nacions no aguanten el seu enuig. ⤳
  • Nahum 1,5-6 Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten. […] ⤳
  • Salms 18,7 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor. ⤳
  • Jutges 5,4-5 Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols. […] ⤳
  • 1 Reis 19,11Miquees 1,4Salms 114,4-7Salms 97,4Habacuc 3,6Habacuc 3,10Jeremies 8,16Salms 77,18
25

He mirat pertot arreu, i no hi ha ningú: fins els ocells han fugit.

  • Sofonies 1,2-3 «Faré una gran collita de tot el que hi ha sobre la terra. Ho dic jo, el Senyor. […] ⤳
  • Jeremies 12,4 Fins quan la terra ha de portar dol i s’ha de marcir tota l’herba del camp? Bèsties i ocells n’han desaparegut per la maldat dels qui hi habiten. Ells diuen: «Aquest no veu cap on anem!» ⤳
  • Jeremies 9,10 «Convertiré Jerusalem en un munt de runa, en un refugi de xacals. De les ciutats de Judà en faré un desert, no hi quedarà ningú.» ⤳
  • Osees 4,3 Per això la terra estarà de dol i es decandiran tots els qui l’habiten, els animals feréstecs i els ocells del cel; fins i tot s’acabaran els peixos del mar. ⤳
26

He mirat encara, i els horts són un desert, totes les ciutats estan incendiades. El Senyor hi ha descarregat el foc de la seva indignació.

  • Salms 107,34 les terres fèrtils es tornen salines perquè els seus habitants s’han pervertit. ⤳
  • Isaïes 5,9-10 Escolteu què m’assegura el Senyor de l’univers: «Totes aquestes cases grans i boniques es tornaran una ruïna; ningú no habitarà aquests palaus. […] ⤳
  • Isaïes 7,20-25 Aquell dia, el Senyor llogarà una navalla a l’altra banda de l’Eufrates: la navalla és el rei d’Assíria. Us afaitarà el pèl de cap a peus i us traurà fins i tot la barba. […] ⤳
  • Jeremies 12,4 Fins quan la terra ha de portar dol i s’ha de marcir tota l’herba del camp? Bèsties i ocells n’han desaparegut per la maldat dels qui hi habiten. Ells diuen: «Aquest no veu cap on anem!» ⤳
  • Salms 76,7 La teva amenaça, Déu de Jacob, ha deixat immòbils carros i cavalls. ⤳
  • Jeremies 14,2-6 La terra de Judà està de dol, defalleixen els portals de les ciutats, la gent es plany arreu del país, puja el clam de Jerusalem. […] ⤳
  • Miquees 3,12Deuteronomi 29,23-28
27

Això anuncia el Senyor: «El país sencer quedarà desolat, però no el vull destruir del tot.

28

Per això la terra portarà dol, i allà dalt, el cel s’enfosquirà. Us ho anuncio, és decisió meva: no me’n penediré ni em faré enrere.»

29

Al crit dels cavallers i dels arquers, la gent fuig dels pobles. S’amaguen a les coves, se’n van pels boscos, escalen els cingles: tots els pobles estan abandonats, no hi ha quedat ningú.

  • Jeremies 4,7 Un lleó puja de la seva boscúria, un devastador de pobles s’ha posat en marxa: surt dels seus dominis i devasta el teu país; les teves ciutats seran incendiades, no hi quedarà ningú. ⤳
  • Isaïes 2,19-21 Tothom es ficarà a les balmes de les roques i als avencs de la terra, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat, quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra. […] ⤳
  • Amós 9,1 Vaig veure, dret sobre l’altar, el Senyor que ordenava: «Dona un cop al capitell i que tremolin les llindes. Trenca-les sobre el cap de tots, i als qui quedin els mataré amb l’espasa. Ni un de sol no fugirà, no s’escaparà ningú. ⤳
  • Lluc 23,30 Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!” ⤳
  • 1 Samuel 13,6 Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s’amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes. ⤳
  • Apocalipsi 6,15-17 Els reis de la terra, els magnats, els generals, els rics, els poderosos, tots els esclaus i els homes lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes. […] ⤳
  • 2 Reis 25,4-7Isaïes 30,17Jeremies 39,4-62 Cròniques 33,11Jeremies 52,7
30

I tu, Jerusalem, què faràs quan siguis devastada? Ni que et vestissis d’escarlata, ni que et guarnissis d’or i et pintessis els ulls, t’embelliries per no res: els teus amants et menyspreen, demanen la teva vida.

31

He sentit un crit de partera, crits de dolor com els d’un primer part. És el crit de Sió que panteixa i estén les mans: «Pobra de mi! Em moro de veure aquesta mortaldat.»