La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Marc

Marc 9

487 referències creuades · llegeix el capítol →

1

I afegia: —En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu.

  • Lluc 9,27 Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu.
  • Hebreus 2,9 però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom.
  • Marc 13,30 En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït.
  • Mateu 16,28 En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l’home venint en el seu Regne.
  • Lluc 22,18 perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.
  • Lluc 2,26 En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor.
  • Joan 8,51-52Lluc 22,30Mateu 24,30Mateu 25,31Marc 13,26Joan 21,23Fets 1,6-7

Transfiguració de Jesús

2

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells:

3

els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així.

  • Mateu 28,3 Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu.
  • Daniel 7,9 »Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d’anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent.
  • Apocalipsi 7,9 Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans.
  • Salms 68,14 Mentre jèieu entre les cledes, les ales de la coloma es cobrien de plata i l’or refulgia a les seves plomes.»
  • Malaquies 3,2-3 Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparegui? Perquè és com el foc del fonedor, com el sabó de rentar roba. […]
  • Salms 104,1-2 Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran! Vas revestit d’honor i majestat, […]
  • Salms 51,7Apocalipsi 7,14Isaïes 1,18Apocalipsi 19,18Fets 10,30
4

Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.

  • Lluc 9,30-31 Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, […]
  • Joan 5,39 Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi.
  • Lluc 24,44 Després els digué: —Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”
  • Fets 3,21-24 i que el cel havia d’acollir fins al temps de la restauració universal. És d’aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic. […]
  • Mateu 17,3-4 Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. […]
  • Lluc 9,19 Ells respongueren: —Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes.
  • Mateu 11,13Lluc 24,271 Pere 1,10-12Apocalipsi 19,10Joan 5,45-472 Reis 2,11-12Deuteronomi 34,5-6
5

Pere digué a Jesús: —Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

  • Joan 14,21-23 El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell. […]
  • Joan 14,8-9 Li diu Felip: —Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més. […]
  • Filipencs 1,23 Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor;
  • Mateu 23,7 i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”.
  • Apocalipsi 22,3-4 A la ciutat no hi haurà res de maleït. Hi tindran el seu tron Déu i l’Anyell. Els seus servents l’adoraran, […]
  • Salms 62,2-3 Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell em ve la salvació. […]
  • Salms 84,101 Joan 3,2Èxode 33,17-23
6

No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven.

  • Apocalipsi 1,17 En veure’l vaig caure als seus peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué: —No tinguis por. Jo soc el primer i el darrer.
  • Daniel 10,15-19 »Mentre em parlava així, jo mirava a terra i callava. […]
  • Marc 16,5-8 Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, i es van espantar. […]
7

Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.

8

Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

  • Fets 8,39-40 Quan hagueren pujat de l’aigua, l’Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L’eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. […]
  • Lluc 24,31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant.
  • Fets 10,16 Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel.
  • Lluc 9,36 Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
9

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts.

  • Marc 5,43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.
  • Mateu 17,9-13 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: —No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts. […]
  • Mateu 12,40 Perquè així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix , també el Fill de l’home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra.
  • Mateu 16,21 Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
  • Marc 8,29-31 Llavors els preguntà: —I vosaltres, qui dieu que soc? Pere li respon: —Tu ets el Messies. […]
  • Marc 9,30-31 Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. […]
  • Lluc 24,46Marc 10,32-34Mateu 27,63Mateu 8,4Mateu 12,19
10

Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

  • Fets 17,18 També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven: —Què deu voler dir aquest xerraire? D’altres deien: —Sembla un predicador de divinitats estrangeres. Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció.
  • Joan 2,19-22 Jesús els contestà: —Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré. […]
  • Joan 16,17-19 Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells: —Què significa això que ens diu: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure”? I què vol dir: “Me’n vaig al Pare”? […]
  • Lluc 24,7-8 “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.” […]
  • Lluc 24,25-27 Aleshores Jesús els digué: —Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! […]
  • Lluc 18,33-34 l’assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. […]
  • Joan 12,33-34Joan 16,29-30Joan 12,16Mateu 16,22Gènesi 37,11Marc 9,32Lluc 2,50-51
11

Després preguntaven a Jesús: —Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?

  • Malaquies 4,5
  • Malaquies 3,1 El Senyor de l’univers us diu: Jo envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu, i tot seguit entrarà al seu temple el Sobirà que vosaltres cerqueu. El missatger de l’aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve.
  • Mateu 11,14 I ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir.
  • Mateu 17,10-11 Després els deixebles preguntaren a Jesús: —Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? […]
  • Marc 9,4 Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.
12

Jesús els respongué: —És cert que Elies ha de venir primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res?

13

Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja ha vingut i que han fet d’ell el que els ha semblat, tal com d’ell diu l’Escriptura.

  • Mateu 14,3-11 En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i el tenia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip. […]
  • Mateu 17,12-13 Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat. Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans. […]
  • Mateu 11,14 I ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir.
  • Lluc 3,19-20 Joan blasmava el tetrarca Herodes perquè convivia amb Herodies, la muller del seu germà, i per totes les maldats que havia comès. […]
  • Fets 7,52 A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat.
  • Lluc 1,17 Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.
  • Marc 6,14-28

Guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne

14

Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells.

  • Lluc 9,37-42 L’endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre’l una gentada. […]
  • Mateu 17,14-20 Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell […]
  • Marc 12,14 Hi van, doncs, i li diuen: —Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L’hem de pagar o no l’hem de pagar?
  • Marc 2,6 Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven:
  • Marc 11,28 i li preguntaren: —Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?
  • Lluc 11,53-54 Quan Jesús va sortir d’allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i el provocaven perquè parlés sobre moltes qüestions, […]
  • Hebreus 12,3
15

Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo.

  • Marc 9,2-3 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: […]
  • Èxode 34,30 Aaron i tots els israelites van veure com li resplendia la cara i no gosaven acostar-se-li.
16

Jesús els preguntà: —Què discutíeu amb ells?

  • Lluc 5,30-32 Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien: —Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors? […]
  • Marc 8,11 Vingueren els fariseus i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.
17

Un de la gent li respongué: —Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar.

  • Lluc 11,14 Jesús estava traient un dimoni d’un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n’estava meravellada.
  • Marc 9,25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules: —Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.
  • Lluc 9,38 Un de la gent cridà: —Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc.
  • Marc 10,13 Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven.
  • Joan 4,47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir.
  • Mateu 12,22 Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista.
  • Marc 7,26Marc 5,23Mateu 17,15
18

Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.

  • Marc 11,23 Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat us dic que li serà concedit.
  • Mateu 17,19-20 Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: —Per què nosaltres no l’hem pogut treure? […]
  • Lluc 9,39-40 Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus. […]
  • Marc 9,28-29 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven: —Com és que nosaltres no l’hem pogut treure? […]
  • Marc 9,26 Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia.
  • Mateu 17,16 L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar.
  • Marc 9,20Salms 112,10Fets 7,542 Reis 4,29-31Mateu 8,12Job 16,9Judes 1,13Mateu 15,22
19

Jesús els diu: —Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.

  • Nombres 14,11 El Senyor va dir a Moisès: —Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d’ells?
  • Mateu 17,17 Jesús digué: —Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
  • Lluc 9,41 Jesús exclamà: —Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.
  • Salms 106,21-25 Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte, […]
  • Marc 16,14 Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva manca de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat.
  • Nombres 14,27 —Fins quan aquesta comunitat perversa anirà murmurant contra mi? He sentit les murmuracions dels israelites en contra meu.
  • Lluc 24,25Joan 20,27Hebreus 3,10-12Nombres 32,13-14Nombres 14,22Deuteronomi 32,20Salms 78,6-8Salms 78,22Joan 12,27
20

Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera.

  • Marc 1,26 Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir.
  • Lluc 4,35 Però Jesús el va increpar dient: —Calla i surt d’aquest home! Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal.
  • Lluc 9,42 Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare.
  • 1 Pere 5,8 Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir.
  • Joan 8,44 El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els desigs del vostre pare. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida.
  • Job 2,6-8 Llavors el Senyor digué a l’Acusador: —El poso a les teves mans, però respecta-li la vida. […]
  • Lluc 8,29Job 1,10-12Marc 5,3-5Marc 9,26Marc 9,18
21

Jesús preguntà al seu pare: —Quant de temps fa que li passa això? Ell contestà: —Des de petit.

  • Fets 9,33 Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys.
  • Joan 9,20-21 Els seus pares respongueren: —Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. […]
  • Fets 4,22 L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.
  • Joan 9,1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement.
  • Lluc 13,16 ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
  • Lluc 8,43 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la.
  • Marc 5,25Job 14,1Job 5,7Fets 3,2Fets 14,8Joan 5,5-6Salms 51,5
22

Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns!

  • Mateu 14,31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: —Home de poca fe! Per què has dubtat?
  • Mateu 8,2 Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d’ell i li deia: —Senyor, si vols, em pots purificar.
  • Marc 1,40-42 Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: —Si vols, em pots purificar. […]
  • Mateu 15,22-28 Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt. […]
  • Mateu 20,34 Jesús se’n compadí, els va tocar els ulls, i a l’instant hi veieren i el van seguir.
  • Marc 5,19 Però Jesús no li ho va permetre, i li digué: —Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.
  • Mateu 9,28Lluc 7,13Mateu 8,8-9
23

Jesús li respongué: —Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.

  • Joan 11,40 Li respon Jesús: —¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
  • Hebreus 11,6 Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.
  • Marc 11,23 Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat us dic que li serà concedit.
  • Mateu 17,20 Ell els respongué: —Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. v 21 (21)
  • Mateu 21,21-22 Jesús els respongué: —En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà. […]
  • Lluc 17,6 Ell va respondre: —Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria.
  • 2 Cròniques 20,20Joan 4,48-50Fets 14,9
24

A l’instant el pare del noi exclamà: —Crec, però ajuda la meva poca fe!

25

Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules: —Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.

  • Fets 16,18 Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l’esperit: —En nom de Jesucrist et mano que surtis d’aquesta noia. I a l’instant l’esperit en va sortir.
  • Lluc 9,42 Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare.
  • Mateu 17,18 Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment.
  • Isaïes 35,5-6 Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. […]
  • Marc 9,15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo.
  • Marc 1,25-27 Però Jesús el va increpar dient: —Calla i surt d’aquest home! […]
  • Lluc 8,29Lluc 4,35Judes 1,9Lluc 11,14Lluc 4,41Marc 5,7-8Zacaries 3,2Mateu 9,32-33Mateu 12,22
26

Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia.

  • Marc 9,20 Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera.
  • Marc 1,26 Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir.
  • Marc 9,18 Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
  • Apocalipsi 12,12 Per això, alegreu-vos-en, cel i tots els qui hi habiteu! Ai de la terra i del mar, perquè ha baixat cap a vosaltres el diable, ple de fúria, sabent que el temps se li acaba!
  • Èxode 5,23 Des que vaig anar a parlar en nom teu al faraó, ell maltracta el teu poble i tu no fas res per salvar-lo.
27

Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.

  • Fets 3,7 Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren,
  • Marc 1,31 Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.
  • Marc 8,23 Jesús agafà el cec per la mà i se l’endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: —Veus alguna cosa?
  • Marc 1,41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: —Ho vull, queda pur.
  • Isaïes 41,13 Perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu; et dono la mà i et dic: “No tinguis por, soc jo qui t’ajuda!”
  • Fets 9,41 Pere l’agafà per la mà i la feu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva.
  • Marc 5,41
28

Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven: —Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?

  • Mateu 17,19-20 Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: —Per què nosaltres no l’hem pogut treure? […]
  • Mateu 13,36 Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: —Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
  • Mateu 13,10 Els deixebles s’acostaren i li van preguntar: —Per què els parles en paràboles?
  • Marc 4,10 Quan Jesús s’hagué quedat sol, els qui eren al voltant d’ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles.
  • Marc 4,34 No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
  • Marc 7,17 Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi.
  • Mateu 15,15
29

Ell els va respondre: —Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.

  • Jaume 5,15 Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre.
  • Daniel 9,3 Em vaig adreçar al Senyor, el meu Déu, implorant-lo amb pregàries i súpliques, tot dejunant, vestit de sac i cobert de cendra.
  • Mateu 17,20 Ell els respongué: —Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. v 21 (21)
  • Efesis 6,18 Pregueu en tota ocasió, moguts per l’Esperit, amb oracions i súpliques; vetlleu amb constància intercedint a favor de tot el poble sant
  • 2 Corintis 12,8 He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi,
  • 2 Corintis 11,27 treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba.
  • Lluc 11,261 Reis 17,20-221 Corintis 9,27Fets 14,23Fets 9,40-41Mateu 12,452 Reis 4,33-34

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció

30

Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú.

  • Marc 6,31-32 Ell els diu: —Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. […]
  • Mateu 17,22-23 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles: —El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes, […]
  • Lluc 9,43-45 Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles: […]
  • Mateu 27,22-23 Pilat els diu: —I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer? Tots van respondre: —Que el crucifiquin! […]
31

Instruïa els seus deixebles i els deia: —El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.

  • Mateu 16,21 Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
  • Marc 9,12 Jesús els respongué: —És cert que Elies ha de venir primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res?
  • Lluc 24,44-46 Després els digué: —Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.” […]
  • Marc 8,31 Llavors començà a instruir-los dient: —Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
  • Mateu 20,18-19 —Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort […]
  • Lluc 24,26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?
  • Mateu 26,2Mateu 20,28Fets 4,27-28Joan 3,14Fets 2,23-24Joan 2,19Lluc 9,44Mateu 21,38-39Joan 10,182 Timoteu 2,12Lluc 18,31-33
32

Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

  • Lluc 2,50 Però ells no comprengueren aquesta resposta.
  • Joan 16,19 Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué: —Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure.”
  • Lluc 18,34 Ells no van comprendre res d’això: el sentit d’aquell llenguatge els resultava amagat i no entenien què volia dir.
  • Lluc 9,45 Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta qüestió.
  • Joan 12,16 Els seus deixebles, de moment, no ho van comprendre; però, quan Jesús fou glorificat, van recordar que li havien fet allò que l’Escriptura deia d’ell.
  • Marc 9,10 Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».
  • Marc 16,14Lluc 24,45Marc 7,18Marc 8,17-18Marc 8,33Joan 4,27

El més important

33

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: —Què discutíeu pel camí?

  • Mateu 18,1-5 En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: —Qui és el més important en el Regne del cel? […]
  • Hebreus 4,13 En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui hem de donar comptes.
  • Lluc 9,46-48 Els deixebles començaren a preguntar-se quin d’ells era el més important. […]
  • Joan 2,25 i no necessitava que ningú li expliqués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.
  • Joan 21,17 Li pregunta Jesús per tercera vegada: —Simó, fill de Joan, m’estimes? Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué: —Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús: —Pastura les meves ovelles.
  • Mateu 17,24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren: —¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?
  • Salms 139,1-4Apocalipsi 2,23Marc 2,8
34

Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important.

  • Marc 9,50 »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.
  • Lluc 9,46-48 Els deixebles començaren a preguntar-se quin d’ells era el més important. […]
  • 3 Joan 1,9 He escrit a la comunitat, però Diòtrefes, que pretén d’ocupar-hi el primer lloc, no reconeix la nostra autoritat.
  • Romans 12,10 Estimeu-vos afectuosament amb un amor fratern, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres.
  • 1 Pere 5,3 no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat.
  • Lluc 22,24-30 Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. […]
  • Filipencs 2,3-7Mateu 20,21-24Mateu 18,1-5
35

Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir: —Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.

  • Mateu 20,25-28 Jesús els cridà i els digué: —Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. […]
  • Lluc 22,26 Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix.
  • Marc 10,42-45 Jesús els cridà i els digué: —Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. […]
  • Lluc 14,10-11 Més aviat, quan et conviden, ves a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. […]
  • Mateu 23,11 El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor.
  • Lluc 18,14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
  • Jaume 4,6Jeremies 45,5Proverbis 13,10
36

Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:

  • Marc 10,16 I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.
  • Mateu 18,2 Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells
  • Mateu 19,14-15 Jesús digué: —Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells. […]
37

—Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.

  • Mateu 18,3-5 i digué: —En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. […]
  • Mateu 10,40-42 »Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. […]
  • Lluc 10,16 »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat.
  • Joan 12,44-45 Jesús va proclamar: —Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m’ha enviat; […]
  • Joan 10,30 Jo i el Pare som u.
  • Joan 14,21-23 El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell. […]
  • Lluc 9,48Joan 5,23Mateu 25,40Mateu 18,101 Tessalonicencs 4,8

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres

38

Joan digué a Jesús: —Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres.

  • Lluc 9,49-50 Aleshores Joan li digué: —Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres. […]
  • Nombres 11,26-29 Entre els ancians inscrits, n’hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L’un es deia Eldad i l’altre Medad. Però l’esperit també va reposar damunt d’ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes. […]
  • Lluc 11,19 Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges.
39

Jesús respongué: —No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi.

  • 1 Corintis 12,3 Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l’Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l’Esperit Sant.
  • 1 Corintis 13,1-2 Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. […]
  • Filipencs 1,18 No hi fa res! El cert és que, de la manera que sigui, com a pretext o sincerament, el Crist és anunciat. I d’això, jo me n’alegro! I encara tindré una alegria més gran,
  • Mateu 7,22-23 Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?” […]
  • Mateu 13,28-29 »Ell els respongué: »—Això ho ha fet un enemic. »Els mossos li diuen: »—¿Vols que anem a arrencar el jull? […]
  • 1 Corintis 9,27 Tracto amb duresa el meu cos i el tinc dominat, no fos cas que, després de proclamar la victòria dels altres, quedés desqualificat jo mateix.
  • Marc 10,13-14Fets 19,13-16
40

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres.

  • Mateu 12,30 Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.
  • Lluc 11,23 »Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.
41

Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.

  • Mateu 10,42 I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.
  • Mateu 25,40 »El rei els respondrà: »—En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.

Fer caure en pecat

42

»Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.

43

»Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga.

  • Mateu 5,29-30 Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. […]
  • Mateu 18,8-9 Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te’ls i llença’ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern. […]
  • Mateu 25,41 »Després dirà als de la seva esquerra: »—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
  • Hebreus 12,1 Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada.
  • Mateu 5,22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern.
  • Mateu 3,12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.
  • Romans 8,13Colossencs 3,5Titus 2,12Gàlates 5,24Marc 9,45-48Lluc 14,131 Corintis 9,271 Pere 2,1Lluc 14,21Deuteronomi 13,6-8Mateu 15,30-31
44

(44)

Sense referències creuades.

45

»Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern.

  • Mateu 18,8 Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te’ls i llença’ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
  • Mateu 5,22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern.
  • Marc 9,43 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga.
46

(46)

Sense referències creuades.

47

»I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l’infern,

  • Mateu 18,9 »I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l’infern.
  • Mateu 5,22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern.
  • Filipencs 3,7-8 Però aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues. […]
  • Marc 9,43 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga.
  • Mateu 5,28-29 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. […]
  • Salms 119,37 Aparta els meus ulls dels qui no són res; el teu camí em donarà la vida.
  • Job 31,1Mateu 10,37-39Gènesi 3,6Gàlates 4,15Lluc 14,26
48

on el cuc no mor i el foc no s’apaga.

  • Isaïes 66,24 Quan surtin del temple, veuran els cadàvers dels qui es van revoltar contra mi. El cuc que els devora no morirà ni s’apagarà el foc que els crema. Serà un espectacle repugnant als ulls dels mortals.»
  • Mateu 25,41 »Després dirà als de la seva esquerra: »—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
  • Marc 9,43-45 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. […]
49

Tothom serà salat amb foc.

  • Levític 2,13 »A totes les ofrenes de farina, posa-hi sal; no deixis mai que falti la sal en cap ofrena: és símbol de l’aliança que el teu Déu ha fet amb tu. Presenta sal amb totes les teves ofrenes.
  • Ezequiel 43,24 i ofereix-los al Senyor. Els sacerdots els tiraran sal al damunt i els oferiran en holocaust al Senyor.
50

»La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.