Qui va ser
† 345 F u martiritzat el 345 durant la persecució de Sabor II, rei persa. El 343, el predecessor d'Abraham, Giovanni, va ser aturat i empresonat per un any. Durant aquest període, els cristians de Arbela van triar Abraham com nou bisbe. Abraham va ser investigat pels Magi perses i, després d'haver estat aturat, va ser condemnat a mort. Li va haver ofert la salvació si hagués adorat el sol, però Abraham va rebutjar i va ser decapitat el 31 de gener de 345.
Etimologia: Abraham = gran pare, de l'hebraic Martirologio Romano: A Pèrsia, passió de sant Abraham, bisbe de Arbela, que sota el rei dels Perses Sabor, havent-hi rebutjat l'orde d'adorar el sol, va ser decapitat.
És un dels més cèlebres màrtirs de la persecució de Sabor II (310-379). En el quart any de la persecució persa (343-44) havia estat aturat el bisbe de Arbela, Giovanni, que va ser tingut després per un any enter presoner de la fortalesa de Bdigar i finalment martiritzat el 1° de novembre de 344. Durant aquest llarg període els cristians de Arbela, vas rimar sense pastor, es van reunir secretament i van triar Abraham com a cap de la seva Església. Investigat a la seva vegada dels Magi perses, Abraham va restar amagat per algun temps, però després va ser aturat per orde del mobed Adhurpareh. Sent-li estada oferta salva la vida si hagués obeït als ordes del mobed, Abraham va rebutjar i va ser decapitat el cinquè dia de la lluna de febrer (31 de gener de 345), en el llogaret de Tell-Niãhã. Aquests fets són explicats en la Crònica de Arbela publicada pel Mingana, en la passio siríaca, text jutjat positivament pel Peeters, en les passiones gregues, publicades pel Delehaye i que respectivament no són que la traducció i el sunto del text siríac, i finalment en els elogiï del Sinassario Constantí politano del 4 i 5 de febrer. Tant en el martirologio d'Edessa quant en les taules dittiche de Arbela (un lezionario nestoriano del British Museum, on, al tercer divendres després de Pasqua, són recordats tots els metropoliti de Arbela) i quant en la Història Eclesiàstica de Sozomeno ill, el nom d'Abraham és unit sempre amb el de Giovanni. En els Acta Sanctorum Abraham és recordat el 4 de febrer, mentre en el Sinassario Constantí politano el 5 del mateix mes.
Font: santiebeati.it