Qui va ser
Lisboa, Portugal, 1 de març de 1647 - Oriur, Índia, 11 de febrer de 1693 Giovanni de Britto (en portuguès, João de Brito) va néixer a Lisboa a Portugal el 1° de març de 1647. Encara noi va ser admès entre els paggi del rei d'Espanya, però es va posar malalt greument: la seva mare va fer vot a sant Francesc Saverio que, si el fill hagués guarit, li hauria fet vestir per un any el vestit de la Companyia de Jesús. Així va passar, però Giovanni va preguntar d'esdevenir de veritat jesuïta. Ordenat sacerdot el 1673, va ser enviat a Índia. La seva inculturazione profunda, que ho va portar a assumir vestits i estils de vida similar als dels asceti indis, li va valer nombroses conversions. La del príncep Teriavedem, que havia tingut una sola de les pròpies dones repudiant les altres, va costar a pare Giovanni la condemna a mort. Va ser decapitat a Oriur l'11 de febrer de 1693, després d'un llarg viatge i una igualment llarga prigionia. Beatifìcato de Pius IX el 21 d'agost del 1853, ha estat canonitzat per Pius XII el 22 de juny de 1947.
Emblema: Vestits indis, palma Martirologio Romano: En localitat Oriur en el regne de Maravá a Índia, sant Joan de Britto, sacerdot de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després d'haver convertit molts a la fe imitant la vida i la conducta dels asceti d'aquella regió, va coronar la seva vida amb un gloriós martiri.
“Galiot” va ser el vestit de la Companyia de Jesús, que la mama li havia fet portar per un any, com a vot a San Francesco Saverio per la miraculosa curació de greu malaltia. L'adolescent Giovanni de la noble família espanyola dels “de Britto” era iniciat efectivament a una “normal” vida de curtes, com paggio del rei d'Espanya i res feia presagire, fins aleshores, una vocació religiosa. Vestir per 12 mesos aquell hàbit religiós en un ambient com la cort real, enmig als altres paggi ricament vestits, i suportar a sobre de si les provocacions d'alguns d'aquests (amb tanta heroica paciència que a palau ho cridaven “el màrtir”) li fan néixer dins del desig d'ésser jesuïta per de veritat, al contrari, missioner i preferiblement a Japó. El somni s'advera gairebé completament, a excepció de la destinació: de fet, ordenat sacerdot el 1673, és enviat com a missioner a Índia, però Giovanni de Britto, que de carretera en la perfecció cristiana n'ha fet ja molta, s'hi adapta molt bé. Al contrari, és un la cremor que riversa en el seu apostolato de venir gairebé patit ferit per un grup de fanàtics. Malgrat tot prossegueix impàvid en el seu slancio missioner, adoptant també un estil que a l'època pot fer discutir: per resoldre el problema de les castes esdevé “pandara-suami”, és a dir asceta, penitent, adquirint així el privilegi de tractar amb tots els ceti socials i fins i tot amb els mateixos pàries. En el vestir, en el menjar, en el comportament s'adapta perfectament a l'estil de vida que ha triat: porta un ampli vestit tinto de ocra vermella, passada sobre el cap una espècie de turbant vermell i esclops als peus, usa un llarg bambú pels viatges, dorm sobre una senzilla coberta tendida per terra, menja un cop de puny d'arròs cuit en l'aigua, algun llegum amb una mica de llet i mantega. Ed és realment aquest estil de vida i el seu instancabile apostolato que li fan adquirir un gran prestigiós i li fan comptar a centenars les conversions que obté i a milers els sagraments que aconsegueix administrar. Tant fervor i tant succeït no poden no atreure-li enveges i persecucions. I mentre a Espanya intenten inútilment de trattenerlo oferint-li també seus episcopals, a 47 anys Giovanni torna definitivament a Índia amb la neta sensació que li haurà demanat de testificar amb la vida la fe que professa i que predica. Les amenaces i els atemptats augmenten d'intensitat quan aconsegueix convertir el príncep Teriavedem: és aturat, processat i condemnat a mort, però abans que aquesta sigui executada entre horribles tortures el 4 de febrer de 1693, els seus persecutori han d'escoltar encara una vegada l'heroica i deté testimoni de fe pronunciada en públic de Giovanni, que obté altres conversions. Només l'espasa pot fer callar l'heroic missioner, que el seu martiri ha estat oficialment reconegut per l'Església amb la canonització, pronunciada per Papa Pius XII el 1947. Autor: Gianpiero Pettiti
“Nou Saverio” van cridar els Portuguesos i els Indis del segle XVII el missioner Giovanni de Britto, nascut a Lisboa, assassinat per la fe de Crist a Oriur, en el Maravá (Índia). A deu anys, Giovanni es va posar malalt de tisi, i els metges van declarar el cas desesperat. Aleshores la mare va demanar la seva curació a s. Francesco Saverio, al contrari, es va obligar amb vot, a vestir per un any el figliolo, a gràcia obtinguda, amb el vestit de la Companyia de Jesús. En pocs dies Giovanni va deixar el llit, i, en execució del vot, va comparèixer a cort en sottanina negra, portant al costat una corona de la Mare de Déu. Acabat l'any del vot, l'hàbit religiós va ser deixat, però, no gaire temps després, Giovanni va avançar instància per ser admès en la Companyia de Jesús. Per part del provincial dels Jesuïtes no hi havia dificultats, però sigui el rei, sigui l'infant van temptar cada carrer per tal de scongiurare aquella sortida. No obstant això, el 17 de desembre de 1662, a quinze anys, Giovanni va entrar en el noviziato de Lisboa i després va ser enviat a Evora i a Coimbra per esperar als estudis i sempre va tenir la fama d'un dels millors enginys de la universitat. Però d'igual pas amb els estudis, sentia créixer el desig de treballar sobre les petjades del Saverio. Va tenir el coratge d'escriure dues vegades, al insaputa dels seus superiors immediats, al p. general Oliva, suplicant-ho insistentment de concedir-li la gràcia d'anar a les missions de l'Índia. Ed va tenir la promesa de ser acontentat a la primera sortida de nous obrers per aquella regió. Devia tanmateix encara complir dos anys de magisteri en un col·legi, després dedicar-se a l'estudi de la teologia i rebre la ordinazione sacerdotal: això va passar al començament del 1673. Abans de partir per les missions
Font: santiebeati.it