Qui va ser
>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Secc. XVI-XVII OTAN de la noble família genovesa dels Spinola, va entrar jove en la Companyia de Jesús; es va portar així doncs missioner a Japó, si va quedar per vint anys, cobrint diverses càrregues, compresa la de procurador general de tota la província i la de vicari general de l'Episcopat japonès. Aturat en odi a la fe, va quedar en presó per quatre anys i va patir el martiri del rogo a Nagasaki el 10 de setembre de 1622.
Carlo Spinola, fill d'Ottavio dels comtes de Tassarolo, va néixer el 1564, no se sap bé si a Gènova o bé a Praga, on el pare era al sevizio de Rodolfo II d'Habsburg. Va transcórrer la seva joventut, hostessa de l'oncle Filippo bisbe de Nola, comprometent-se en els estudis clàssics i en les pràctiques de l'art cavalleresca. A 20 anys, sabut del martiri del jesuïta Rodolfo Acquaviva a Índia, va entrar en crisi d'identitat, que va desembocar en la tria d'entrar en la Companyia de Jesús (21 de desembre de 1584). Va fer el noviziato a Nàpols i a Lecce, sota la guia de s. Bernardino Realino, va tenir com a company d'estudis s. Luigi Gonzaga, va complir els estudis filosòfics i teològics sent ordenat sacerdot el 1594 a Milà. Dos anys després que el 1596, malgrat la contrarietat de la família, esglésies i va obtenir de partir per les Missions a Japó, va partir el 10 d'abril, però el viatge va tenir una sort avventurosa, una tempestat ho va portar sobre les costes del Brasil i després va ser empresonat pels anglesos que ho van transferir a Anglaterra. Retornat lliure a Lisboa, va repartir amb un company Angelo de Angelis pel Japó, on va arribar a Nagasaki el 1602 després d'un viatge igualment turmentat per una greu malaltia que ho va colpejar i després d'haver tocat els ports de Goa i Macao. Per 11 anys, després d'haver-ne invertit alguns a aprendre la llengua local, va operar un intens apostolato a les regions d'Aires i Meaco, instituint un eficaç col·legi de catechisti i convertint batejant-los aproximadament cinc mil japonesos. Va ser nomenat procurador de la província jesuítica i després vicari del pare Provincial Valentino Carvalho el 1611. A l'esclat de la persecució contra els cristians del 1614, va haver de viure en clandestinitat sota fals nom, no ubbidendo a l'orde d'expulsió i canviant en continuació el domicili per no ser descobert, espletava la seva missió sacerdotal a la nit, girant en les cases dels cristians, confessant, ensenyant i celebrant la Messa; fins que darrere d'una senyalització va ser sorprès el 14 de desembre de 1618, juntament amb un catechista Giovanni Kingocu i a un altre cristià Ambrogio Fernándes, en la casa de Domenico Jorge, el qual morirà màrtir un any després, mentre la seva dona Isabella i el seu fill Ignazio, van ser aturats i empresonats juntament amb pare Carlo Spinola i els altres. Va transcórrer quatre llargs anys en una presó, que cridar-la així era un luxo, en condicions inhumanes, juntament amb altres víctimes de la persecució desencadenada per el ‘shogun’ Ieyasu i dels seus successors; la causa era d'investigar-se en la gelosia dels nombrosos bonzi budistes, que amenaçaven la venjança dels uns locals, en les intrigues dels calvinistes holandesos, del temor d'un excessiu influx d'Espanya i Portugal de què els missioners eren retinguts emissaris; es calcula que el 1614 a l'esclat d'aquesta persecució, els cristians japonesos haguessin esdevingut sobre trecentomila. Aquesta persecució va durar per molts decennis fent nombrosíssimes víctimes entre els missioners europeus i entre els mateixos fidels, que la seva comunitat va venir gairebé completament destruïda. Als presoners com Carlo Spinola, no va ser concedida que una sola coberta i res altre, en la presó de Suzuta, sobre un cim de muntanya, exposats a tots els vint, donant-li com a menjar una mica d'arròs i dues sardines, just per tenir-los en vida però sense satisfer la gana. Obligats a restar en un tugurio extremadament brut, perquè obligats a satisfer les seves necessitats corporals allà a dins, en un faig pudor insopportabile; impossibilitats a rentar-se els miserables vestits o de fer-los eixugar al sol. El pare jesuïta, malgrat fosses afecte per molt temps de diverses malalties, impossibilitat a ocupar-les, va ser de confort continu als seus companys de prigionia pertanyents també a altres Ordes religiosos, va acollir en la Companyia de Jesús, en aquelles condicions, quatre catechisti japoneses. A principis de setembre de 1622, va ser agafat juntament amb altres 23 companys de prigionia i conduïts a Nagasaki, per orde del governador Gonrocu, aquí units a altres procedents de les locals presons van ser posats a mort; el 10 de setembre de 1622 en van haver cremat vius sobre els turons 22 i altres 30 decapitats. Carlo Spinola va haver cremat a foc lent però pels patiments que ja l'havien afeblit, va morir en primer lloc. Ja llegat al pal va entonar el cant de lloança a Déu i dirigint-se als magistrats japonesos va declarar que la seva presència a Japó era dictada només per l'amor d'anunciar l'Evangeli i de cap interès humà; va saludar la vídua Isabella i el fill Ignazio d'ell batejat, que estaven patint el martiri juntament amb ell. Les seves cendres van ser disperses en mar. Papa Pius IX el 7 de juliol de 1867 ho va beatificar juntament amb altres 204 màrtirs que representants dels milers d'assassinats, havien donat la vida per Crist en aquella terra llunyana. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-08-01
Font: santiebeati.it