Qui va ser
m. 681 (Papa des del 27/06/678 al 10/01/681) Consagrat pontífex el 26 de juny del 678, quan, segons la llegenda, hauria tingut 103 anys. El 12 d'agost va rebre de l'emperador Constantí Pagonato una lletra en la qual aquests es declarava preparat a reprendre el projecte de reunificació eclesiàstica entre Roma i Bizanci. Ell pensava de convocar una conferència episcopal en què fossin discutits els problemes emergents i eliminada cada controvèrsia. A aquest objectiu demanava al papa l'enviament a Constantinoble d'alguns seus representants. Per preparar la delegació Agatone va reunir en Laterano el 27 de març del 680 un Concili italià que va triar els representants episcopals d'enviar a Bizanci juntament amb els legats pontificis i va aprovar el text sinodal que hauria estat presentat a la conferència. La delegació occidental va arribar el 10 de setembre del 680. La que havia estat convocada com una conferència va esdevenir, tanmateix, un veritable i realment Concili ecumènic, el sisè a Orient. Després de 18 assegudes es va arribar a un decret emanat el 16 de setembre del 681 i al prec al Papa de confirmar les decisions va agafar. Però Agatone havia mort ja el 10 de gener del 681 i havia estat sepolto en San Pietro.
Etimologia: Agatone = bo, del grec Martirologio Romano: A Roma prop de sant Pere, deposició de santa Agatone, papa, que contra les errades dels monoteliti va custodiar íntegra la fe i va promoure amb uns sínodes la unitat de l'Església. Escolta de RadioVaticana:
Va ser consagrat pontífex el 26 de juny del 678, segons una llegenda havia assolit 103 anys però raonava encara bé. El 12 d'agost va rebre de l'emperador Constantí Pagonato una lletra en la qual aquests, havent-hi resoltes ja les qüestions militars, es declarava preparat a reprendre el projecte de reunificació eclesiàstica entre Roma i Bizanci. Ell pensava de convocar una conferència episcopal en què fossin discutits els problemes emergents i eliminada cada controvèrsia. A aquest objectiu demanava al papa l'enviament a Constantinoble d'alguns seus representants que fossin bé al corrent de tota la problemàtica. Assegurava a més una àmplia protecció imperial a la delegació mateixa. Per preparar la delegació Agatone va reunir en Laterano el 27 de març del 680 un concili italià que va triar els representants episcopals d'enviar a Bizanci juntament amb els legats pontificis i va aprovar el text sinodal que hauria estat presentat a la conferència. Hi era exposada la doctrina de les dues voluntats i els modes d'obrar en Crist amb referència explícita a quant decidit en el concili Lateranense de Martí I. La delegació occidental va arribar el 10 de setembre del 680 a Constantinoble i va ser acollida pel patriarca Jordi que va proveir a convocar els metropoliti i els bisbes bizantins. La que havia estat convocada com una conferència va esdevenir per fi un veritable i realment concili ecumènic, el sisè a Orient. A la primera sessió van resultar efectivament presents els representants de tots els patriarcats; aquesta es va obrir el 7 de novembre del 680 en una sala del palau imperial. President era l'emperador, posat al costat per dos presbiteris i un diaca romaní com representants del papa. A Itàlia mentrestant va esclatar una greu pestilenza que va fer un nombre impressionant de víctimes. A Constantinoble mentrestant el concili va anar endavant; després de 18 assegudes es va arribar a un decret emanat el 16 de setembre del 681. En aquest es reblava la professió de fe establerta pels cinc precedents concilis i s'aprovava a la unanimitat la doctrina de les dues voluntats i de les dues energies en Crist, que no eren en contrast amb ells, confirmant a més el text sinodal del Laterano. L'heretgia monotelita va ser condemnada òbviament. El concili va dirigir per fi un escrit al papa pregant-ho de confirmar les decisions agafades. Però Agatone havia mort ja el 10 de gener del 681 i havia estat sepolto en San Pietro: havia assolit, a quant sembla, 107 anys. Agatone va rebre també la subcomissió de l'arquebisbe de Ravenna, Teodoro, el qual va posar fi a una autocefalìa condemnada per Roma. Agatone es va interessar també de la sort de l'Església anglosaxona: va rebre paternamente l'abat de Wearmouth, Benedetto Biscop, i va remetre sobre la seva legítima cadira l'arquebisbe de York, Vilfrido, injustament deposat per Teodoro de Canterbury. Santa Agatone es va distingir per profunditat de doctrina i esperit caritativo especialment cap als pobres. És el patró de Palerm.
Font: santiebeati.it