
Domiziano di Melitene
sacerdot catòlic
Qui va ser
564-602 F u un important personatge polític i religiós de la segona meitat del segle VI. Llegat per vincles de parentiu a l'emperador Maurizio, va ser enviat en missió diplomàtica prop de Cosroe, rei dels Perses, amb l'objectiu de convertir-ho al cristianisme. En va, va tractar de convèncer el sobirà persa, informant-ne el papa Gregori Magno. Tornat a Constantinoble, va ser encarregat de guiar espiritualment l'emperador i de vigilar sobre la seva Església. Va morir el 10 o l'11 de gener de 602, a Constantinoble, on va ser sepolto en l'església dels Sants Apòstols. Va ser celebrat com sant i les seves relíquies van ser portades de seguida a Melitene.
Etimologia: Domiziano = que pertany a la casa, del llatí Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A Melitene en l'antiga Armènia, sant Domiziano, bisbe, que es va emprar molt per la conversió dels Perses.
Nascut vers el 564 i triat bisbe de Melitene, a l'Armènia Segona o Menor, li van ser confiades per l'emperador Maurizio, a què era llegat per vincles de parentiu, diverses missions diplomàtiques. De particular importantment la prop de Cosroe, rei dels Perses, que ell es va estudiar, però en va, de convertir a la religió cristiana. D'aquest fracàs va informar el papa s. Gregorio Magno amb el qual va tenir un intercanvi de lletres. De tornada de Pèrsia va quedar a Constantinoble amb l'encàrrec de dirigir espiritualment l'emperador, sense per altra banda ometre de vigilar sobre la seva Església. El 597 Maurizio, posat malalt greument, ho va nomenar el seu executor testamentari, però Domiziano els premorì el 10 o l'11 de gener cap al 602, rebent sepultura en l'església de les SS. Apòstols a Constantinoble, ciutat en què va ser celebrat com a sant al 10 de gener Les seves relíquies van ser portades de seguida a Melitene.
Font: santiebeati.it