Qui va ser
Piacenza, 1210 - Arezzo, 10 de gener de 1276 (Papa des del 27/03/1272 al 10/01/1276) Tedaldo Visconti (no pertanyia a la cèlebre família de Milà) va néixer a Piacenza cap al 1210. Es trobava a Terra Santa quan l'1 de setembre de 1271 va ser triat Papa del conclave reunit a Viterbo de més de tres anys. Es va emprar incessantment per la pau i va convocar el Concili Ecumènic a Lió. Va triar com els seus teòlegs San Tomàs d'Aquino (que va morir abans d'arribar) i San Bonaventura de Bagnoregio, que en canvi va morir a Lió. Pel Concili va ser momentaneamente ricomposta la unitat amb l'Església ortodoxa. En la tornada a Roma, fart i malalt, es va detenir a Arezzo on va morir el 10 de gener de 1276.
Martirologio Romano: A Arezzo, trànsit del beat Gregori X, papa: d'ardiaca de Liegi va ser triat a la seu de Pietro; va afavorir de qualsevol manera la comunió amb els Grecs i, per ricomporre les divisions entre els cristians i recuperar la Terra Santa, va convocar el segon Concili Ecumènic de Lió. Escolta de RadioMaria:
Som a principis del 1271, i es fatica a trobar un successor de Papa Climent IV, mort el 29 de novembre de 1268. Reunits en conclave a Viterbo de més de dos anys, els cardenals no aconsegueixen acordar-se a causa dels vets incrociati posats per les dinasties angevines (França) i sveva (Alemanya), aleshores intente a contendre's la nostra península. Vanes es van revelar les pressions exercitades pels magistrats de Viterbo, tant de tornar-se necessària una mena d'insurrecció popular que va portar a tallar els viveri als cardenals i a scoperchiare el teulat del palau. Ningú dels cardenals papables resultava vingut de gust a ambiciono les faccions, però una idea del gran Doctor franciscà, San Bonaventura, va deixar entreveure un spiraglio: “Fem Papa un que no sigui cardinal”. Va ser així que el 1° de setembre de 1271 va ser triat al solc pontifici Tedaldo Visconti. Havia nascut a Piacenza el 1210, no era si més no sacerdot, també tenint la dignitat d'ardiaca de Liegi i havent estat secretari de cardinals, a més diplomàtic expert. De moment de l'elecció es trobava a Palestina, capellà dels croats, on ho van assolir els missatgers ones comunicar-li la sbalorditiva notícia; “T'han fet Papa, has de venir a Roma!”. Només el 27 març següent va poder a Roma ser consagrat bisbe i coronat Papa, assumint el nom de Gregori X. En comptes de quedar víctima de les lluites entre faccions, el seu ambiciós programa va ser l'alliberament de la Terra Santa, comprometent en aquesta empresa els cristians d'Orient i Occident, ja lacerats per seculars divisions. Ones ricomporre les divisions entre els cristians i assolir l'ambiciós objectiu, va convocar el segon Concili Ecumènic de Lió, a qui van prendre part també els representats Ortodoxos. Papa Gregori X va triar com els seus teòlegs San Tomàs d'Aquino, que va morir abans d'arribar, i San Bonaventura de Bagnoregio, que en canvi va morir a Lió. Va ser establerta la reunificació de les Esglésies, que tanmateix no es va concretar en els fets. Es va teoritzar una nova croada, però no es va arribar a alliberar realment res. El papa hauria desitjat participar-vos en primera persona, però va morir prop de Arezzo en el viatge de tornada a Roma el 10 de gener de 1276, ja fart i posat malalt. Home de les grans empreses no adempiute, no falto tanmateix el florir d'un espontani culte popular cap a la seva figura a Liegi, Lió, Piacenza i Arezzo, mereixent-li així la beatificació per part de Climent XI el 1713. Les seves relíquies descansen encara avui en la catedral de Arezzo.
Font: santiebeati.it