Qui va ser
N ato en una família noble, Guglielmo va rebre una educació religiosa i va esdevenir canonge de Soissons i després de París. Sentint la crida a la vida monàstica, es va retirar en un primer moment en el monestir de Grandmont i després va esdevenir cistercenc. Va ser abat de Pontigny, Fontaine-Jean i Chaalis. El 1200 va ser triat arquebisbe de Bourges, contra la seva voluntat, però es va dedicar amb passió a la seva diòcesi, demostrant pietat, fermezza, bondat i humilitat. Va combatre l'heretgia dels Albigesi i, a petició de papa Innocenci III, va exhortar a la croada. Es va posar malalt i va morir prematurament el 1209. Els miracles que es van verificar per la seva intercessió van portar a la seva canonització el 1218. El seu cos va ser deposat en una caixa d'or en la catedral de Bourges. Les seves relíquies van ser disperses dels Calvinistes i dels Ugonotti.
Etimologia: Guglielmo = la voluntat ho protegeix, de l'alemany Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A Bourges a Aquitània, a França, sant Guillem, bisbe, que, cremant del desig de solitud i de meditació, va esdevenir monjo cistercenc a Pontigny i així doncs abat a Chaâlis; posat, per fi, a cap de l'Església de Bourges, mai tralasciò l'austeritat de la vida monàstica, distingint-se per la caritat cap al clergat, els presidiaris i els freturosos.
GUGLIELMO (lat. Guglielmus, Wilhelmus; fr. Guillaume), bisbe de BOURGES, sant. Va néixer dels comtes de Nevers i va ser net de Pietro l'Ermità. Educat molt religiosament, va esdevenir canonge de Soissons després de París, va deixar així doncs el món i es va retirar en un primer moment en el monestir de Grandmont, de seguida es va fer cistercenc. Va ser successivament abat de Pontigny, de Fontaine-Jean, en la diòcesi de Soissons, i per fi de Chaalis. En aquest període (setembre de 1200) va morir l'arquebisbe de Bourges i ja que la designació del successor donava lloc a contestacions, va ser anomenat, per truncar les divergències, el bisbe de París, Oddone, el qual, després d'haver pregat el Senyor, es va remetre a la sort, que va designar Guglielmo. Acceptada contra desig aquesta dignitat, el novell pastor es va ocupar activament de la seva diòcesi donant prova de pietat, de fermezza, de bondat i d'humilitat. La seva fama era tal qual la nació francesa, a la universitat de París, ho va triar com a protector. Va combatre l'heretgia dels Albigesi amb la predicació; després, sobre instància d'Innocenci III, va exhortar a la croata i es va preparar a participar-vos; però es va posar malalt i morí el 10 de gener de 1209. Els miracles que es van verificar per la seva intercessió van portar a la canonització, feta per Honori III, el 17 de maig de 1218. El seu cos va ser denosto en una caixa d'or i transferit darrere de l'altar major de la catedral de Bourges, algunes relíquies, donades a l'abadia de Chaalis i a l'església de S. Leodegario a Alvèrnia, van venir en un primer moment disperses dels calvinistes, de seguida, recollides per la població alverniate, i així doncs, el 1793, novament disperses. Els Ugonotti, a la seva vegada, havien cremat aquelles quedades en la catedral de Bourges i llençat les cendres al vent. Guglielmo és celebrat el 10 de gener.
Font: santiebeati.it