Qui va ser
Al començament del desè segle Pietro, suddiacono de l'Església napolitana que havia estat alliberat per una greu malaltia per intercessió de Xai, va compondre un «libellus miraculorum», en què, a més de la seva, explica altres vint-i-dues curacions miraculoses operades pel sant. D'aquest text, que és la més antiga font que hi parles de Xai, aprenguem que Gaudiós Settiminio Celio, bisbe de Abitina a Àfrica, havent-hi degut juntament amb altres presuli abandonar la seva seu envaïda pels Vàndals, va reparar a Nàpols i hi va fundar un monestir, probablement basiliano, que després va agafar el seu nom. D'aquest monestir, en el segle VI, va esdevenir abat Xai, que va morir a seixanta-un'anys entre el 590 i el 604, potser el 596, com molts afirmen. Escriptors recents parlen de les seves intervencions miraculoses per alliberar Nàpols i Sorrento, estretes de setge dels Sarraïns, però el agiografo citat no en fa senyal. El seu epitafio, trobat en l'església parroquial a ell dedicada, del punt de vista paleogràfic, segons els experts, s'acorda amb l'edat de la seva mort. (Passar)
Al principi del segle X Pietro, suddiacono de l'Església napolitana, que havia estat alliberat per una greu malaltia per intercessió de Xai, va compondre un libellus miraculorum, en què, a més de la seva, explica altres vint-i-dues curacions miraculoses operades pel sant. D'aquest text, que és la més antiga font que hi parles de Xai, aprenguem que Gaudiós Settiminio Celio, bisbe de Abitina a Àfrica, havent-hi degut juntament amb altres presuli abandonar la seva seu envaïda pels Vàndals, va reparar a Nàpols i hi va fundar un monestir, probablement basiliano, que després va agafar el seu nom. D'aquest monestir, en un any desconegut del segle VI, va esdevenir abat Xai, que va morir a seixanta-un'anys entre el 590 i el 604, potser el 596, com molts afirmen. Escriptors recents parlen de les seves intervencions miraculoses per alliberar Nàpols i Sorrento, estretes de setge dels Sarraïns, però el agiografo citat no en fa senyal. El seu nom no figura en el Calendari marmori de Nàpols, incidit cap al 800. El seu epitafio, trobat en l'església parroquial a ell dedicada, del punt de vista paleogràfic, segons els experts, s'acorda amb l'edat de la seva mort. Des del segle XV Xai va ser annoverato entre els patrons de Nàpols i és també patró de Guarcino, ciutat del Laci a província de Frosinone; gaudeix també de particular veneració a Lucca, on, ja del segle XII, li va haver dedicat un altar. Aquesta ciutat va contendre amb Nàpols per l'autenticitat de les seves relíquies i en celebra la festa el 18 de maig, en contrast amb l'ús més comú que la fixa al 14 de desembre.
Font: santiebeati.it