Qui va ser
N ato cap al 800 de noble família saxona-bavaresa, educat a la cort imperial de Carlemany, ordenat sacerdot, nomenat canonge de la catedral de Metz, capellà i confessore de l'emperador Lluís el Piadós, fidel partidari de l'autoritat imperial, combatent al costat de Ludovico en el 'Campo de les Mentides' i de Carles el Calb en la lluita per la successió al tron, triat bisbe de Les Mans el 832, es va emprar a restablir l'autoritat episcopal i a reconstituir els béns eclesiàstics, molt disminuïts en el segle VIII per la política de Carlemany, en particular intentant reprendre el control dels monestirs de la seva diòcesi, sostingut en un primer temps de Carles el Calb, però després condemnat pel sobirà mateix i obligat a l'exili a Pavia, on va morir el 856, després d'una intensa activitat política i religiosa, que ho va veure conciliar la fidelitat a l'emperador amb la defensa dels interessos de l'Església, en una figura controvertida, però d'innegable importància en la història de la França medieval.
Nascut vers el 800 d'una família originària del més enllà de-Rin, va ser enviat pels pares a la cort Palatina. En el 821, després de llargues reflexions, va abraçar la vida religiosa i, consagrat sacerdot, va esdevenir canonge de la catedral de Metz amb l'encàrrec de controlar el clergat i els monestirs de la diòcesi. En canvi, poc després de Lluís el Piadós va cridar Alderico prop de de si com a capellà i confessore. Fidel partidari de l'autoritat imperial, en el 833 Alderico va ser al costat de Ludovico al «Camp de les Mentides» (Lugenfeld) i a Carles el Calb en el 840-41. En el 832 va ser consagrat bisbe de Les Mans i, amb el respatller de l'emperador, es va emprar a restablir l'autoritat episcopal i a reconstituir els béns eclesiàstics, molt disminuïts en el VIII segle per la política de Carlemany. En particular, va intentar reprendre el control dels monestirs de la seva diòcesi, sostingut en un primer temps de Carles el Calb (841). En canvi, l'evolucionar-se de la situació va portar Carlo a alinear-se amb els monjos contra Alderico i el seu operat. Per sostenir la polèmica contra els monestirs van ser redactats els Actus Pontificum (sorgida d'història dels bisbes segons l'esquema del Liber Pontificalis) i els Gesta domni Aldrici: aquestes obres, en canvi, contenen nombrosos falsos, que, reconeguts, van contribuir a la condemna de la política d'Alderico. Els Actus i els Gesta van ser tendits cap a 1'836 o el 840-44, potser, però és molt dubtós, del corepiscopo d'Alderico, David.
Font: santiebeati.it