Qui va ser
Peñafort (Catalunya), 1175 - Barcelona, 6 de gener de 1275 Fill de senyors catalans, neix a Peñafort el 1175. Comença els estudis a Barcelona i els acaba a Bolonya. Aquí coneix el genovès Sinibaldo Fieschi, després papa Innocenci IV. De tornada a Barcellona, Raimondo és nomenat canonge de la catedral. Però el 1222 s'obre a ciutat un convent de l'Orde dels Predicadors, fundat pocs anys abans de sant Domenico. I ell deixa el canonicato per fer-se dominicà. El 1223 ajuda el futur sant Pere Nolasco a fundar l'Orde dels Mercedari pel rescat dels esclaus. Algun any després que a Roma Gregori IX li confia el deure de recollir i ordenar totes les decreta'ls (els actes emanats pels pontífexs en matèria dogmàtica i disciplinar, responent a quesiti o intervenint sobre situacions específiques). Raimondo aconsegueix donar un orde i una completesa mai assolits abans. El 1234, el Papa li ofereix l'arquebisbat de Tarragona. Però ell rebutja. El 1238 els seus confrares ho volen general de l'Orde. Però l'activitat intensa que ho veu en tota Europa el sfianca. A 70 anys torna per fi a una vida de pregària, estudi, formació dels nous predicadors en l'Orde. Frate Raimondo mor a Barcelona el 1275.
Etimologia: Raimondo = intel·ligència protectora, de l'alemany Martirologio Romano: San Raimondo de Penyafort, sacerdot de l'Orde dels Predicadors: insigne conoscitore del dret canònic, va escriure rectament i fruttuosamente sobre el sagrament de la penitenza i, triat mestre general, va preparar una nova redacció de les Constitucions de l'Orde; en avanç vellesa a Barcelona a Espanya es va adormir piamente en el Senyor. (6 de gener: A Barcelona a Catalunya a Espanya, sant Ramon de Penyafort, que la seva memòria se celebra demà). Escolta de RadioVaticana:
Raimondo (de l'alemany “intel·ligència protectora”) neix en una família rica. Podria viure en el agiatezza, però Raimondo no és un nen com a tots els altres. És feliç quan prega i estudia. I somia de fer l'ensenyant. El seu país d'origen és Peñafort, a Catalunya (Espanya) on ve a la llum el 1175. Raimondo aconsegueix seguir la seva inclinació i va a estudiar a Barcelona on ja a vint anys ensenya filosofia. Prossegueix el recorregut escolar a Itàlia, a Bolonya, on ensenya jurisprudència. Tornat a Espanya, el sant esdevé canonge de la Catedral de Barcelona per després triar una altra carretera: entra en l'Orde dels Predicadors fundat per San Domenico. Després, convençut de la importància de poder ser d'ajuda al pròxim i als més freturosos, juntament amb Pietro Nolasco (sant també ell) institueix l'Orde dels Mercedari, amb el deure de recollir diners per pagar el rescat dels esclaus. Raimondo és molt intel·ligent, brillant predicador i ensenyant instancabile. El 1230 papa Gregori IX ho crida a Roma, per encarregar-ho de posar orde en l'arxiu, on són custodiats els actes emanats pels papes a través dels segles (alguns escrits per regular la disciplina i altres concernents els dogmes del Cristianisme). A Raimondo és demanat també d'escriure comentaris a diversos quesiti. És una empresa difícil i gegantina. Tanmateix Raimondo, amb meticolosità, aconsegueix ordenar tot com mai ha estat fet abans de la seva arribada i a fer posar utilitzable el material. El papa és satisfet i voldria nomenar Raimondo arquebisbe de Tarragona (Espanya). L'humil frare dominicà no accepta i té altre en ment. Recorre a peu tota Europa com a General de l'Orde dels Predicadors, visitant tantíssims convents fins a l'edat de 70 anys. Sfiancato dels llargs viatges, torna a Espanya per dedicar-se completament a les activitats que ha estimat sempre, per ell fonamentals per difondre la fe: pregar, estudiar, escriure llibres per anunciar el Cristianisme, sobretot ensenyar i formar nous predicadors. Malgrat les grans fatiche, San Raimondo de Peñafort vives llargament: mor a Barcelona a cent anys, el 1275. Protegeix advocats, jutges i facultats jurídiques.
És el tercer general dels Dominicans, després de Domenico de Guzman i Giordano de Saxònia. Però les càrregues – quan les accepta – a sobre d'ell duren sempre poc, i gairebé semblen interrupcions forçades i temporals d'un model de vida al qual tornarà sempre, en la seva llarga existència: pregària, estudi i res altre. Fill de senyors catalans, ha començat els estudis a Barcelona i els ha acabats a Bolonya, on ha estat també ensenyant. Aquí ha conegut el patrici genovès Sinibaldo Fieschi, després papa Innocenci IV i aspre enemic de l'emperador Frederic II; i el capuano Pier de les Vinyes, que de Federico serà l'home de confiança i després la víctima (innocent, segons Dante). Torna a Barcelona, on és nomenat canonge de la catedral. Però el 1222 s'obre a ciutat un convent de l'Orde dels Predicadors, fundat pocs anys abans de sant Domenico. I ell deixa el canonicato per fer-se dominicà. El 1223 ajuda el futur sant Pere Nolasco, originari de Llenguadoc a França, a fundar l'Orde dels Mercedari pel rescat dels esclaus, i algun any després que acompanya el cardenal Giovanni de Abbeville a Roma. Aquí Gregori IX coneguda la profunditat de la seva doctrina jurídica i li confia un gravoso complert: recollir i ordenar totes les decreta'ls, o sigui els actes emanats carrer carrer dels pontífexs en matèria dogmàtica i disciplinar, responent a quesiti o intervenint sobre situacions específiques: una massa enorme de textos més i menys importants, un coacervo plurisecular de decisions, de perdre-hi el cap. Raimondo aconsegueix donar un orde i una completesa mai assolits abans, i així doncs una preparada utilitat. A treball acabat, el 1234, el Papa li ofereix en recompensa l'arquebisbat de Tarragona. Però ell no accepta: és frare dominicà i frare queda. El 1238, tanmateix, són justament els seus confrares a voler-ho general de l'Orde, i ha de dir de sí. Diu de sí a un període fatigosíssim de viatges, sempre a peu, a través d'Europa, d'un convent a l'altre, d'un problema a
Font: santiebeati.it