Qui va ser
Boretto, Reggio de l'Emília, 12 d'octubre de 1880 – Viedma, Argentina, 15 de març de 1951 Artemide Zatti neix a Boretto, a província i diòcesi de Reggio de l'Emília, el 12 d'octubre de 1880. El 1897 emigra amb la família a Argentina com - en aquells decennis - milions d'italians. A Bahia Blanca freqüenta la parròquia salesiana. I s'enamora de don Bosco. Vol fer-se religiós, entra en la casa de formació de Bernal; però ocupant un malalt de tuberculosi resta contagiat. Ve així doncs enviat a Viedma, avançada de l'evangelització de la Patagònia. Accepta de no esdevenir sacerdot: emet així doncs la seva primera professió l'11 de gener de 1908 i aquella perpètua el 8 de febrer de 1911, com a Salesià Coadiutore (o sigui religiós no sacerdot). A Viedma descobreix la seva definitiva vocació: aquí començarà a dedicar-se tot als malalts, assumint la responsabilitat de l'hospital iniciat pels salesians (que ell tornarà a fundar), després també de la farmàcia, i graduant-se farmacèutica i infermeres. Com don Bosco, posa tota la seva confiança en Déu i en Maria Ausiliatrice, també per qüestions econòmiques. Mor a causa d'un tumor, que ell mateix havia diagnosticat, el 15 de març de 1951. Ha estat beatificat pel Papa sant Joan Pau II el 14 d'abril de 2002: primer Salesià Coadiutore no màrtir a ésser elevat als honors dels altars. El 9 d'abril de 2022 papa Francesc ha autoritzat la promulgació del decret relatiu a un segon miracle reconegut per la seva intercessió, obrint el carrer a la seva canonització, després celebrada el 9 octubre següent. Les seves restes mortals són venerats en l'església de Sant Joan Bosco a Viedma. La Família Salesiana celebra la seva memòria litúrgica el 13 de novembre.
Martirologio Romano: A Viedma a Argentina, beat Artemide Zatti, religiós de la Societat de San Francesco de Sales, que rifulse pel zelo missioner i, partit per les impervie regions de la Patagònia, per tota la vida es va dedicar en l'hospital d'aquella ciutat amb summa generositat, en tota paciència i humilitat, a les necessitats dels freturosos.
Artemide Zatti va néixer a Boretto (Reggio de l'Emília) el 12 d'octubre de 1880. No va trigar a esperimentare la duresa del sacrifici, tant que a nou anys ja es guanyava la jornada de jornaler. Obligada per la pobresa, la família Zatti, a principis del 1897, va emigrar a Argentina i es va establir a Bahìa Blanca. El jove Artemide agafades de seguida a freqüentar la parròquia recta dels Salesians, trobant en el Rector Don Carlo Cavalli, home piadós i d'una bondat extraordinària, el seu director espiritual. Va ser aquests a orientar-ho cap a la vida salesiana. Tenia 20 anys quan es va portar en el aspirantato de Bernal. Assistint un jove sacerdot afecte de tbc, en va contreure la malaltia. El interessamento paternal de Don Cavalli – que ho seguia de lluny – va fer sí que es triés per ell la Casa salesiana de Viedma on hi havia un clima més adapto i sobretot un hospital missioner amb un brau infermer salesià que en pràctica fungeva de «metge»: Pare Evasio Garrone. Aquests va convidar Artemide a pregar Maria Ausiliatrice per obtenir la curació, suggerint-li de fer una promesa: «Si vostè et guareix, tu et dedicaràs per tota la teva vida a aquests malalts». Artemide va fer volentieri tal promesa i misteriosament va guarir. Dirà després: «Vaig creure, vaig prometre, vaig guarir». La seva carretera ja era traçada amb claredat i ell la va emprendre amb entusiasme. Va acceptar amb humilitat i docilità el no petit patiment de renunciar al sacerdoci. Va emetre com a confrare laic la seva primera Professió l'11 de gener de 1908 i aquella Perpetua el 8 de febrer de 1911. Coherentment a la promesa feta a la Mare de Déu, ell es va consagrar de seguida i totalment a l'Hospital, ocupant-se en un primer temps de la farmàcia annexa, però després quan el 1913 va morir Pare Garrone, tota la responsabilitat de l'hospital va caure sobre els seus muscles. En va esdevenir efectivament vicedirector, administrador, expert infermer estimat per tots els malalts i dels mateixos sanitaris que li deixaven a poc a poc sempre major llibertat d'acció. El seu servei no es limitava a l'hospital però s'estenia a tota la ciutat al contrari a les dues localitats situades sobre les ribes del riu Negro: Viedma i Patagones. En cas de necessitat es movia a cada hora del dia i de la nit, amb qualsevol temps, assolint els tuguri de la perifèria i fent tot gratuïtament. La seva fama d'infermer sant es va difondre per tot el Sud i de tota la Patagònia li arribaven malalts. No era rar el cas de malalts que preferien la visita de l'infermer sant a la dels metges. Artemide Zatti va estimar els seus malalts en mode de veritat commovedor. Veia en ells Jesús mateix, a tal punt que quan demanava a les monges un vestit per un nou noi arribat, deia: «Germana, té un vestit per un Jesús de 12 anys?». L'atenció cap als seus malalts era tal qual assolia delicats matisos. Hi ha qui recorda d'haver-ho vist portar carrer sobre els muscles cap a la cambra mortuaria el cos d'un ingressat mort durant la nit, per sostreure-ho a la vista dels altres malalts: i ho feia recitant el de profundis. Fidel a l'esperit salesià i al lema deixat en herència de Don Bosco als seus fills – «treball i temperanza» – ell va dur a terme una activitat prodigiosa amb habitual rapidesa d'ànim, amb heroic esperit de sacrifici, amb destaco absolut de cada satisfacció personal, sense mai agafar-se vacances i descans.Hi ha qui ha dit que els únics cinc dies de descans van ser aquells transcorreguts... incarcere! Sí, ell va conèixer també la presó a causa de la fuga d'un presidiari ingressat en Hospital, fuga que es va voler atribuir a ell. En va sortir absolt i la seva tornada a casa va ser un triomf. Va ser un home de fàcil relació humana, amb una visible càrrega de simpatia, content de poder-se entretenir amb la gent humil. Però va ser sobretot un home de Déu. Ell El irraggiava. Un metge de l'Hospital bastant incrèdul, dirà: «Quan veia el senyor Zatti la meva incredulitat vacil·lava». I un altre: «Credo en Déu des que conec el senyor Zatti». N
Font: santiebeati.it