Qui va ser
Personatge de relleu quant al dolor, pels patiments inflittegli sigui del propi pare que del fill. Nascut al voltant del 1275 de la unió de Stefano II Uros Milutin amb la filla, que el seu nom és desconegut, de Joan I Angelo, dèspota de Tessàlia, quan el matrimoni dels pares va ser anul·lat per permetre el de Stefano II amb la filla de l'emperador Andrònic II, d'amb prou feines ets anys, Stefano perdette el dret a la successió. Relegat a la regió de Zeta (Montenegro), en un any imprecisato es va aixecar contra el pare. Els oposats exèrcits es van vigilar recíprocament per algun temps, després van decidir remetre el conflicte a les negociacions. Stefano va caure en el tranello i es va portar a l'encontre del pare, el qual ho va fer aturar i va ordenar que vingués accecato, així doncs ho va enviar a Constantinoble com ostatge del propi sogre Andrònic II. Es diu que Stefano, amb prou feines privat de la vista, mentre pregava, va tenir la visió de sant Nicolau de Mira que, mostrant-li els ulls esorbitati, li hauria dit: "Stefano, no tenir por. Aquí els teus ulls sobre el pam de la meva mà. Al seu temps te'ls restituiré". Durant l'estada a Constantinoble, Stefano va venir trattenuto en el monestir del Pantocrator, si va superar tots per saviesa i pietat.Cinc anys més tardans, en una nova visió, sant Nicolau li va dir: "He vingut per adempiere la promesa" i, fent a sobre d'ell el signe de la creu, li va restituir la vista. Així, quan Milutin va morir, el 1321, Stefano es va presentar a curtes, mostrant-se miraculosament guarit i reivindicant els propis drets.
En un primer moment va proposar al germanastre Constantí, nomenat hereu al tron del difunt rei, de compartir el poder, però, quan aquests es va rebutjar, Stefano va obrir les hostilitats i va tenir la millor, també perquè al seu costat es va alinear la jerarquia ortodoxa. El dia de l'Epifania del 1322, l'arquebisbe Nicodemo li va posar sobre el cap la corona reial. Va ser a més coronat el fill Dusan, el futur tsar Stefano Dusan (1331-1355) amb el títol de "jove rei". En agraïment per aquests feliços esdeveniments, Stefano va fundar el monestir de Degans, un dels monuments religiosos més importants de Sèrbia. D'aquí hauria tingut també origen el títol de "Decanski", amb el qual hauria entrat en l'hagiografia. A la mort de la reina Teodora, va casar en segons casaments una cosina de la madrastra Simonide, Maria Paleologa, amb prou feines dodicenne (1324). Així es va trobar implicat en les lluites intestines dels bizantins. El 1329 va haver de confrontar-se amb una aliança búlgar-bizantina, obtenint així doncs una històrica victòria a Velebuzd el 1330, i afirmant-se com la major potència balcànica en aquell període de perilloses amenaces tant per part dels llatins quant dels tàtars. A aquell punt va néixer un conflicte amb el "jove rei" Dusan, a causa del sospito que el "vell rei" pogués cedir a les insistències de la segona dona i que el fill menor d'edat Simeone fos declarat hereu al tron. Empès per una assemblea de nobles, Dusan va marxar contra el pare, asserragliato en el palau-fortalesa de Nerodimlje, i va aconseguir capturar-ho. Empresonat a la ciutat de Zvecan, al Kosovo, l'11 de novembre de 1331 Stefano va morir en circumstàncies no ben aclarides. La tradició ho vol affogato per orde del fill. D'aquí la seva fama de màrtir.
En les Esglésies Orientals és commemorat l'11 de novembre, mentre el 29 de juny es recorda la traslazione de les relíquies.
Autor: Giorgio Eldarov
Font:
Bibliotheca Sanctorum Orientalium
Font: santiebeati.it