Qui va ser
† 300 aproximadament Malgrat la seva figura sigui discutida històricament, Menna és encara el sant més popular a Egipte. Sobre el seu sepulcre es va desenvolupar una ciutat (en àrab Karm Abu Mina), dita pels miracles «la Lourdes paleocristiana». Segons algunes fonts va ser un militar del segle III, que va renunciar a la carrera per fer-se ermità i va ser martiritzat sota Dioclecià. Per altres a Egipte van arribar les relíquies d'un màrtir de Frígia (Turquia). Altres encara ho retenen del segle IX. Un sant homònim, ermità del segle VI, se celebra, sempre avui, a Sant'Agata dels Gots, al Sàmnium. (Passar)
El culte de San Menna és molt antic, desgraciadament no recolzat per proves històriques, però la seva existència sembla no ser posada en dubte. La seva història original ha anat perduda i va ser reescrita successivament explotant-ne una altra, potser la del màrtir San Gordio. Havent estat a més enriquida d'ulteriors detalls fantasiosos en el transcurs de generacions, resulta impossible extreure de tal conte la realitat dels fets. Entre les poques coses que es poden afirmar amb certesa sobre el seu compte és que fos egipci i en la pàtria va ser martiritzat i sepolto. Molt més rica que detalls és en canvi la llegenda, segons la qual va ser soldat en l'exèrcit romà i va ser collit per l'esclat de la persecució convocada per Dioclecià quan era en servei militar a Cotyaeum a Frígia. Va decidir per tant de deixar l'exèrcit i va emprendre una vida de pregària i austeritat com a ermità entre les muntanyes. Un dia va entrar en l'amfiteatre de Cotyaeum durant els jocs declarant-se cristià, va ser aturat immediatament i el president del tribunal va ordenar de torturar-ho i decapitar-ho. Les seves despullades mortals van ser reportades a Egipte si van rebre sepultura. Sobre la tomba es van verificar no pocs miracles i el seu culte, quin sant guerrer, es va estendre en tot l'Orient. Algunes esglésies van ser edificades en el seu honor, també a Cotyaeum. El sepulcre construït sobre la seva tomba del sant a Bumma (Karm Abu-Mina), als voltants d'Alexandria d'Egipte, va ser una freqüentadíssima meta de pelegrinacions fins a la invasió àrab del segle VII. Entre el 1905 i el 1908 van ser descobertes les ruïnes d'una basílica, un monestir, de les termes i també algunes petites fiale amb la inscripció “Record de San Menna”, tot això a testificar l'antic culte tributatogli. Les fiale eren utilitzades per assolir aigua d'un pou attiguo al reliquiari. Fiale similars, retrobades a Àfrica i Europa, sembla fossin utilitzades per custodiar l'oli de San Menna tret dels llums de la basílica del sant. El 1943 el patriarca ortodox alexandrí Cristoforo II va atribuir a San Menna la derrota de l'exèrcit de Rommel a El Alamein i la consegüent salvació d'Egipte, proposant de restaurar el diroccato sacrario del sant en memòria dels caiguts en batalla. Una església a ell dedicada es troba en el municipi de Lucoli (AQ), en una fracció del municipi també aquesta dedicada al sant egipci. L'església és entre les més antigues dels Abruços (sec IX). San Menna és invocat particularment per retrobar els objectes traspaperats.
Font: santiebeati.it