Qui va ser
Sabaria (hora Szombathely), Hongria, 316-317 - Candes, Indre-et-Loire, França, 8 de novembre de 397 Neix a Pannònia (avui a Hongria) a Sabaria de pagans. Ve istruito sobre la doctrina cristiana però no és batejat. Fill d'un oficial de l'exèrcit romà, s'enrola a la seva vegada, molt jove, en la cavalleria imperial, prestant després servei a Gàl·lia. És en aquesta època que es col·loca l'episodi famosíssim de Martino a cavall, que amb l'espasa talla en dos el seu mantell militar, per defensar un captaire del fred. Deixat l'exèrcit el 356, ja batejat potser a Amiens, assoleix a Poitiers el bisbe Ilario que ho ordena exorcista (un pas cap al sacerdoci). Després d'alguns viatges Martino torna a Gàl·lia, on és ordenat capellà d'Ilario. El 361 funda a Ligugé una comunitat de asceti, que és considerada el primer monestir datable a Europa. El 371 és triat bisbe de Tours. Per algun temps, en canvi, resideix en l'altre monestir d'ell fundat a quatre quilòmetres de la ciutat, i anomenat Marmoutier. Es compromet a fons per la cristianització de les campanyes. Mor a Candes el 397.
Patronato: Captaire Etimologia: Martino = dedicat a Mart Emblema: Bastone pastoral, Globus de foc, Mantell Martirologio Romano: Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva deposició: nascut per pares pagans a Pannònia, en el territori de l'actual Hongria, i anomenat al servei militar a França, quan era encara catecumeno va cobrir amb el seu mantell Crist mateix celato en les semblances d'un pobre. Rebut el bateig, va deixar les armes i va conduir prop de Ligugé vida monàstica en un cenobi d'ell mateix fundat, sota la guia de sant Ilario de Poitiers. Ordenat per fi sacerdot i triat bisbe de Tours, va manifestar en si el model del bon pastor, fundant altres monestirs i parròquies en els llogarets, istruendo i reconciliant el clergat i evangelitzant els pagesos, fins que a Candes va fer tornada al Senyor. Escolta de RadioVaticana:
Martino és un soldat romà, patró de França i dels soldats. Neix a Hongria el 316, però és criat a Pavia, a Itàlia. El seu temperament és humil i generós i quan pot ajuda el pròxim. Des de nen es porta en església, d'amagat dels seus pares pagans, i escolta la història de la vida de Jesús. El pare, un comandant de la cavalleria romana que crida el fill Martino en honor al déu de la guerra Mart, ho enrola en la guàrdia imperial per fer-ne un soldat. Martino té només quinze anys i no voldria pensar en les armes, però ubbidisce a l'autoritat paternal i es trasllada a França. Martino esdevé home. Un dia d'hivern neva. El jove soldat, en sella al seu cavall, és als voltants de la ciutat d'Amiens, quan troba un vell vestit de draps, rannicchiato sobre si mateix, intirizzito. Està morint de fred. Martino és de bon cor i, impietosito, no exigida un attimo. Es deté, agafa la seva espasa i, amb un tall net, divideix a mitjan seu preciós, càlid mantell vermell passant-ne una part al pobre desafortunat. Es narra que a l'instant hagi sortit un sol que escaldava com si fos estiu. D'aquí neix el dicto “estiu de San Martino”. La mateixa nit Martino somia Jesús sorridente amb porto la meitat del seu mantell i al seu desvetllament s'explica que el mantell hagi tornat íntegre. El soldat es fa batejar i abandona la carrera militar per servir Déu, combatent en el seu exèrcit de “soldats de Crist”. Esdevé monjo i el 360 fa erigir el primer monestir d'Europa, a Ligugè, on condueix una vida de pregària. El 372 és proclamat bisbe de Tours. Viatja a peu o a dors d'un ase, en visita als llogarets de campanya on parla de Jesús i ajuda pobres i indefensos. Martino comunica amb animals i plantes, compleix curacions miraculoses i converteix al Cristianisme, canviant el cor endurit de les persones. Mor el 397 a 82 anys, a Tours, on ve sepolto, meta de nombrosos pelegrins a ell devots. San Martino és popularíssim a França on quatre mil esglésies li són dedicades. Sosté pobres, captaires, militars, soldats, albergatori, vendemmiatori i viticoltori. Protegeix els cavalls i els ocs i és invocat contra l'alcoholisme, el perill de borratxeres i la dissenteria.
Quatre mil esglésies dedicades a ell a França, i el seu nom donat a milers de països i llogarets; com a malucs a Itàlia, en altres parts d'Europa i a les Amèriques: Martino el supernazionale. Neix a Pannònia (que es dirà després Hongria) de família pagana, i ve istruito sobre la doctrina cristiana quan és encara noi, sense tanmateix el bateig. Fill d'un oficial de l'exèrcit romà, s'enrola a la seva vegada, molt jove, en la cavalleria imperial, prestant després servei a Gàl·lia. És en aquesta època que pot col·locar-se l'episodi famosíssim de Martino a cavall, que amb l'espasa talla en dos el seu mantell militar, per defensar un captaire del fred. Deixat l'exèrcit el 356, assoleix a Poitiers el dotto i combatiu bisbe Ilario: s'han conegut alguns anys abans. Martino ha rebut ja el bateig (probablement a Amiens) i Ilario ho ordena exorcista: un pas sobre el carrer del sacerdoci. Per la seva posició de primera fila en la lluita al arianesimo, que tenia el respatller de la Cort, el bisbe Ilario és exiliat a Frígia (Àsia Menor); i quant a Martino es fatica a seguir-ne la mobilitat i l'activisme, també perquè no totes les notícies són ben certes. Fa probablement un viatge a Pannònia, i cap al 356 passa també per Milà. Més tard ho trobem en solitud a la Gallinaria, un illot rocós davant de Albenga, ja refugi de cristians al temps de les persecucions. D'aquí Martino torna després a Gàl·lia, on rep el sacerdoci del bisbe Ilario, repatriat el 360 pel seu exili. Un any després que fongui a Ligugé (a dotze quilòmetres de Poitiers) una comunitat de asceti, que és considerada el primer monestir datable a Europa. El 371 és triat bisbe de Tours. Per algun
Font: santiebeati.it