Qui va ser
Màntua, 1428 sobre - 5 de desembre de 1495 Bartolomeo Fanti va néixer a Màntua en la primera metà del segle XV i diciassettenne entrò en la Congregació mantovana de l'Orde carmelità. La seva vida espiritual es imperniò sobre la contemplació de la Passió, sobre el Eucaristia i sobre la devoció a la Beata Verge. Va assumir la direcció de la Confraria de Maria, instituïda prop de la seva església conventual, i en va tendir després els estatuts i la regla. Morì a Màntua el 5 de desembre de 1495. El seu cos ì venerat en el santuari de la Beata Verge Coronada, annexionat a la Catedral de Màntua.
Martirologio Romano: A Màntua, beat Bartolomeo Fanti, sacerdot de l'Orde dels Carmelitans, que amb les paraules i amb l'exemple va encendre en el cor dels fidels un sant amor per Déu i una filial devoció cap a Maria la seva Mare.
Natiu de Màntua, el 1452 era ja sacerdot carmelità de la Congregació Mantovana. Per 35 anys, en l'església carmelitana de la seva ciutat, va ser director espiritual i rector de la Confraria de la B.V. Maria, per la qual va escriure la regla i els estatuts. Humil i mansoi, va ser per tots un exemple de pregària, generositat i fidelitat en el servei del Senyor. Es va distingir pel seu amor a l'Eucaristia, centre de la seva vida apostòlica, i per la devoció mariana. Va morir en el 1495.il beat Bartolomeo Fanti va néixer a Màntua el 1428 ca. i d'ell se sap, que de jove va entrar a formar part de l'Orde Carmelità, en l'anomenada ‘Congregació Mantovana’ de la seva ciutat. La Congregació era scaturita en els primers anys del segle XV, quina necessitat de reforma de l'antic Orde; va ser reconeguda el 1442 per papa Eugenio IV (1383-1447). En aquell turbulent període per l'Església Catòlica, que va veure operant el devastante Cisma d'Occident i el següent Cisma de Basilea, amb papes legitimi i antipapes, triats per Concilis de bisbes i cardenals en dissens entre ells, en l'Orde Carmelità sorgien idees de reforma de l'antic Compliment, en contraposició a idees de restabliment del rigor del primitiu compliment de la Regla. És d'aquell període, en el qual Bartolomeo Fanti va entrar entre els Carmelitans, la gran figura del beat Giovanni Soreth (1394-1471), general de tot l'Orde; ell és recordat sobretot com a reformador, és a dir per la seva contínua obra de ricondurre l'Orde a l'esplendor del Compliment regular, en un període històric particularment crític. En aquesta activitat va obrar en dues direccions; ocupant que fossin observades la Regla i les constitucions, i introduint en el major nombre de convents que va poder, el Compliment en el seu significat específic, atenció a la pobresa i al raccoglimento interior i extern. El primer tipus de compliment venia des de dalt i era obligatori per tots, el segon provenia del desig de sols o de grups per una major perfecció; desig que el General reconeixia, afavoria i defensava, també emanant decrets i privilegis adapti a l'objectiu. I a aquest segon itinerari va pertànyer la Congregació Mantovana, que mostrava intents separatistes, va ser dita també “eugeniana”, perquè aprovada després per papa Eugenio IV. El pare General Giovanni Soreth va ser generós i comprensiu amb la Congregació, afavorint el pas a aquesta d'alguns convents i tractant els seus religiosos amb familiarità, tant de semblar el seu prior local bastant que el General. El beat Giovanni Soreth va ser també l'artífex de la fundació el 1452, de l'Orde de les Carmelitanes, que es va difondre ràpidament a Espanya i als Països Baixos. Retornant a Bartolomeo Fanti, carmelità a Màntua, el 28 de febrer de 1452 va entrar a formar part de la Confraria de la Mare de Déu, que existia en l'església del Carmine i el 1° de gener de 1460 en va esdevenir pare espiritual i rector, escrivint-ne també la Regla i els Estatuts. La regla escrita per pare Bartolomeo Fanti consta de dotze capitoletti, és molt senzill i concisa i en l'estil torna a trucar la del primer Orde dels Carmelitans. Entre altres va compondre els estatuts de la Companyia del Carmine i un registre de fets importants. Va ser rector i pare espiritual de la Confraria de la Mare de Déu, pràcticament fins a la mort, dedicant-se a aquest deure amb gran fervor i zelo, així com requeria aleshores la importància social i religiosa de les Confraries. Humil i mansoi, va ser per tots un exemple de pregària, generositat i fidelitat en el servei del Senyor. Es va distingir pel seu amor al Eucaristia, centre de la vida apostòlica, i per la devoció mariana. Es considera que hagi estat també mestre dels novicis, encara que no és comprovat, perquè va ser representat mentre parla amb fervor del Eucaristia, a un grup de joves novicis carmelitans. Va morir a Màntua el 5 de desembre de 1495; successivament el seu cos, encara incorrotto, va tenir diverses traslazioni: el 1516 en la Capella de la Mare de Déu; després de la supressió del convent el 1783, va ser traslato en S. Marco i d'aquí el 1793 en la Capella de la Mare de Déu Coronada en catedral. El seu culte com Beato, va ser confirmat per papa s. Pius X el 18 de març de 1909.
Font: santiebeati.it