Qui va ser
San Damiano Macra, Cuneo, segle II - Borgo San Dalmazzo, Cuneo, 5 de desembre de 254 Venerat a Pedona (avui Borgo San Dalmazzo), ja en diòcesi d'Asti, almenys del segle HI. La seva més antiga biografia, coneguda en dues ressenyes, derivaria, segons el Gabotto, d'un original redactat entre el 570 i el 650, mentre, segons el Lanzoni, hauria estat composta en el segle VII o en el VIII. L'autor, potser un monjo longobard del monestir de Pedona que va assolir a tradicions orals, ho diu nascut a Fòrum Germarzorum (S. Damiano Macra) en època precostantiniana i ho presenta com eclesiàstic i evangelizzatore de Pedona. Al començament del segle X, quan aquesta localitat va ser devastada pels Sarraïns, el cos del sant va ser portat a Quargnento, on sobre la seva tomba va ser posada la inscripció: " ic requiescit corpus sancti Dalmatii repositum ab Audaç episcopo Astensi". A França, sin del segle IX, Dalmazzo és considerat màrtir. Fonts més recents ho diuen oriünd d'Alemanya, evangelizzatore de moltes ciutats del Piemont, de l'Emilia i de la Gàl·lia, assassinat per la fe el 254. Segur se sap que a Pedona existia una basílica erigida en el seu honor, i que el 5 de desembre molts pelegrins, procedents també de països llunyans, convenien al seu sepalcro. Probablement Dalmazzo va ser un evangelizzatore local de Pedona, en una època no fàcilment determinabile, i per consegüent hi va ser venerat com a sant; el 5 de desembre seria l'aniversari de la seva mort, o bé de la seva elevació a l'honor dels altars. En els darrers segles la traducció savoiana ho ha associat a l'esdeveniment de la Legió Tebea, tornant Dalmazzo un dels soldats escapats per la massacre a Agaunum a Suïssa, on Maurizio i molts companys van morir màrtirs, per després ser assassinats de seguida en altres llocs. El Martirologio Romano promulgat per San Joan Pau II a la matinada del tercer millenio no recorda el nom de Dalmazzo, mentre fins a l'edició precedent al 5 de desembre commemorava San Dalmazzo quin bisbe i màrtir prop de Pavia, fundant-se sobre llistes episcopals manipulades.A la ciutat llombarda, en canvi, simplement li havia dedicat una antiga església, des de fa temps sconsacrata.
El repertori hagiogràfic referit a San Dalmazzo funda les seves arrels en l'anomenada Homelia en dedicatione, un text tramandato a través d'una còpia del segle XVI, en passat atribuït al bisbe Valeriano de Cimez (documentat entre el 449 i el 460) i avui més prudentemente atribuït a un autor actiu entre la fi del V i l'inici del segle VI i originari de la Gàl·lia meridional, potser un bisbe, vist el contingut del text que fa referència a la consagració d'un nou edifici dedicat al màrtir. El repertori mirabilia Sempre en el període comprès entre el 449 i el 460 havia d'existir a més un repertori de mirabilia, o els esdeveniments miraculosos, passats sobre la tomba del màrtir. Sobre la base del creixent culte dins del segle V es va desenvolupar un veritable i realment repertori hagiogràfic que narrava les suposades esdeveniments del Sant de la infantesa a l'activitat missionera i miracolistica. Sobre la base d'aquesta primera tradició testificada per almenys tres vulgate paral·leles, en el període carolingi, l'abadia de Pedona va ser en centre propagatore d'una nova tradició de la vida del sant que va ser desenvolupada collazionando l'Homilia en dedicatione i algunes tradicions precarolingie i en la qual eren proveïdes indicacions sobre l'estructura del santuari edificat en Pedona en època carolíngia, centre propagatore del culte. Un sant, tantes biografies Després de la crisi del sistema carolingi i en concomitància amb la traslazione de les relíquies de Pedona a Quargnento, una nova tradició textual insereix el sant en el context de la legió tebea conferint-li el títol de màrtir omès per la tradició disponible fins a aquell moment. Entre #el segle XI i el XII aquesta darrera versió és feta confluir en una nova redacció posada en obra probablement encara en l'àmbit de l'abadia de Pedona que en aquests segles assoleix l'àpex de la pròpia influència. No a cas aquesta nova redacció és citada per les fonts com Passio pedonensis, i representa l'import de totes les tradicions precedents compendiant en un nou text la biografia del sant, els memorabilia llegats a les seves curacions i una diversa versió del martiri que rebutjant la precedent tradició d'àmbit tebeo, ricollega l'esdeveniment al territori de Pedona i a l'activitat evangelizzatrice duta a terme per Dalmazzo en el territori dels Alps piemontesos. El culte Segons la tradició Dalmatius Cornelius Adamanus va néixer cap a mitjans del segle III d'una família romana de militars de carrera o de totes maneres funcionaris ja convertits al cristianisme, d'habitació a Fòrum Germanorum – avui San Lorenzo de Caraglio – a la província romana unes Alpium Maritimarum. Esdevingut adult el jove va agafar a viure i operar de sacerdot i evangelizzatore itinerant, obrant en la zona dels Alps Marítims, de Provença i de la Plana Padana on la seva activitat missionera va assolir les actuals ciutats de Pavia i Milà, Alba i Bé Vagienna. En l'àmbit de la seva activitat missionera el sant va quedar per fi víctima, amb trenta dels seus companys, d'un aguait organitzat pels pagans sobre les ribes del torrent Vermenagna, en el punt on aquest conflueix en el Guix. La tradició col·loca al 5 de desembre de 254 la data del martiri: les comunitats cristianes de Pedona i Castrum Auriatensium – les actuals Borgo San Dalmazzo i Roccavione – es contenen les despullades del difunt, el cos és així carregat sobre un carro trainato de dos bous joves amb l'acord d'enterrar el màrtir on aquests haurien acabat la seva cursa incontrolada. Creuat el torrent Guix, els bous van anar a aturar-se realment sobre l'altura on sorgeix l'abadia. La primera iconografia Formada a partir del genèric model iconogràfic del Màrtir Evangelizzatore, la imatge del sant s'ha enriquit en els segles d'elements que han determinat la transformació del sant abans en Bisbe i Màrtir,
Font: santiebeati.it