Qui va ser
1610 – 1671 Va ser bisbe de Zahumlje a Hercegovina. Va néixer en el país de Popova el 12 de desembre de 1610 i, ja en la joventut, va entrar en el monestir de l'Assumpció de Tvrdoš esdevenint-ne monjo. Les obres hagiogràfiques sobre la seva vida hi refereixen que, malgrat la seva saviesa i el seu sever ascetismo reconeguts de tot el clergat, a causa de la seva modèstia, Basilio no va desitjar mai pujar en l'escala jeràrquica eclesiàstica i que va ser ordenat bisbe contra el seu mateix voler. Sotmetent-se en canvi al que li va semblar el voler de l'Esperit Santo va acceptar tal nomenament comprometent-se en el posar en ésser la pròpia oficina en el millor dels modes. Malgrat el seu nomenament va continuar a viure en el monestir de Tvrdoš després, quan això va ser destruït per les tropes turques, es va traslladar a Montenegro dovè va fundar el monestir de Ostrog. Durant la seva càrrega episcopal va prendre part en una pelegrinació sobre el Mont Athos. De la tradició popular van ser ell atribuïts nombrosos miracles. Després de la seva mort, passada el 1671, va ser enterrat en el monestir de Ostrog, i la seva tomba, posada en una església-caverna del mateix, va esdevenir aviat un lloc de pelegrinació no només pels cristians de fe ortodoxa, però també per catòlics i musulmans que reconeixien en Basili l'alta alçària moral i, en algun cas, creien en els contes de miraculoses curacions passades sobre les seves tombes. El monestir de Ostrog és avui un dels majors llocs de pelegrinació presenti als Balcans i vers d'aquest arriba anualment un gran nombre de pelegrins, habitualment durant la Pentecoste.
Natiu d'Hercegovina, fill de pares senzills però molt devots, va entrar molt jove en el monestir de l'Assumpció a Trbigne (Trebinje), a Montenegro. Creat metropolita de Zahumia i Skenderia (1639-1671), es va emprar sigui per l'alliberament del país dels turcs, que per contenir l'avanç del catolicisme en les terres a ell confieu. Va tenir no obstant això fructuosos contactes amb la seu de Roma, portant-se en aquesta ciutat per ben dues vegades (1661, 1671), papa Alexandre VII, el 1661, li va donar una creu, conservada encara en la catedral de Trbigne. Quan la residència de Turdas va ser destruïda durant un assalt dels turcs, Basilio es va retirar a Ostrog, on va viure asceticamente fins a la fi dels seus dies, sobre el scorcio del segle XVII. Les seves despullades van quedar incorrotte; fins a avui gaudeix fama de taumaturgo. La memòria del sant recorre el 29 d'abril
Font: santiebeati.it