Qui va ser
VII segle N ato a Anglaterra al començament del segle VII de noble família saxona conversa al cristianisme, Botulfo, empès per ideals ascètics, va deixar la pàtria per abraçar la vida monàstica. La seva fama de santedat va assolir ben aviat el rei d'una regió europea no millor precisada, que ho va nomenar bisbe (per bé que el nomenament no sigui confirmada per les fonts). Tornat a trucar a Anglaterra de dues monges germanes del rei meridional, Botulfo va obtenir del sobirà el permès fundar un monestir. El 654 va triar l'ermita de Icanno (avui Iken o Boston), on va erigir una abadia i en va esdevenir abat. Va morir el 17 de juny de 680, venerat pels seus miracles, i va ser sepolto en el seu monestir al costat del germà Adolfo. Les seves relíquies van estar dividides de seguida entre les abadies de Thorney, Ely i Westminster.
Sants BOTULFO, abat a ANGLATERRA, i ADOLFO, bisbe de MAASTRICHT, germans. Nascuts al començament del segle VII d'una d'aquelles nobles famílies saxones que havien conquerida Anglaterra i s'havien fet cristianes, o, segons una altra tradició, de l'il·lustre prosapia dels reis d'Escòcia, van ser empesos pel desig de perfecció a abandonar el seu país i a passar el mar. No se sap en quin lloc es detinguessin, si a Bèlgica o a Alemanya, però és cert qual, després d'algun temps, aquests van prendre l'hàbit monàstic. Segons la seva Vita, de considerar-se tanmateix bastant fabulosa, la fama de la santedat d'Adolfo no va trigar a arribar a les orelles del rei de la regió en què es trobava, que, consentint a la voluntat popular, ho hauria nomenat bisbe de Maastricht (o de Utrecht): es noti, en canvi, que el seu nom no figura en les llistes episcopals de les dues ciutats. Botulfo en canvi, responent a la crida de dues monges germanes del rei de l'Anglaterra meridional, que ho consideraven la seva guia espiritual, va fer tornada en pàtria, on va tenir del sobirà el permès construir un monestir en el lloc que més li agradés. El 654, el sant va triar per tant una ermita anomenada Icanno (Ikanhoe, corresponsal, segons alguns a Boston, en el comtat de Lincoln, segons altres a Iken en el Suffolk) i, fondatovi un monestir, en va ser savi abat. Va morir, il·lustre per miracles, el 17 de juny del 680 i va ser sepolto en el seu monestir juntament amb el germà Adolfo: de seguida, les seves relíquies van estar dividides entre els monestirs de Thorney, de Ely i de Westminster. Avui a Anglaterra existeixen setanta esglésies dedicades a Botulfo que, sempre juntament amb el germà, és celebrat el 17 de juny.
Font: santiebeati.it