Qui va ser
V segle R i del segle V i pare d'una llegendària stirpe de sants, emergeix com a figura singular en el panorama hagiogràfic anglès. La seva existència, embolicada en la boira de la llegenda, es dipana entre episodis miraculosos, batalles cruentes i piadoses pelegrinacions. Nascut per rei Anlach, Brychan va rebre una educació refinada, per després esdevenir ostatge prop del rei irlandès Banadl, on es va enamorar de la filla Banhadlwedd, generant el seu primogènit Canog. Pujat al tron de Gwynedd, Brychan es va distingir per saviesa i devoció, casant-se tres vegades i procreant, segons la tradició, vint-i-quatre fills venerats com a sants. La seva fama es llega a esdeveniments prodigiosos, com la predicció del seu futur radiós per part del sant home Drichan, però també a xocs sanguinosos, com la batalla combatuda per defensar l'honor de la filla Gladys del futur espòs Gwynllyw, esdeveniment en què es narra va intervenir el llegendari rei Artù. En el tardà exili ermità, Brychan es va dedicar a la contemplació.
Figura molt singular, en el vast panorama de santedat florida prop de les corts angleses del primer mil·lenni cristià, és constituïda per San Brychan de Brecknock, fill del rei Anlach de Garthmadrun, del qual va heretar després el tron de Gwynedd. Va viure en el segle V. De nen va tenir potser les pigues, com recorda el seu nom. Va ser enviat pels pares a Irlanda i després a Gal·les. A l'edat de quatre anys va ser confiat a un sant home de nom Drichan, sobre les ribes del riu Ysgir, i tres anys després que podia ja considerar-se bastant istruito per afrontar el món. El seu mestre, ja gairebé cec, després d'un estrany episodi va predir un futur pròsper i feliç pel jove Brychan. Alguns anys després que va esclatar la guerra entre el rei Anlach i Banadl, rei irlandès que usurpava Powys. Es va fer posar necessari enviar el príncep Brychan quin ostatge per defensar les terres ocupades, però ell va ser tractat bé a la cort de Irishman i es va enamorar bojament de Banhadlwedd, filla del rei. De la seva irregular relació, abans que ell fes tornada a Gathmadrun, va néixer el seu fill primogènit, Canog (Cynog), mort després màrtir prop de Merthyr-Cynog durant una invasió barbàrica aproximadament el 492 i venerat com a sant al 7 d'octubre. Mentrestant va morir el rei Anlach i els nobles van triar al tron Brychan, que el seu regne va ser trionfante, com havia predit Drichan, tant que els súbdits en el seu honor van voler mutar el nom del regne en Brycheiniog. Va ser un sobirà sempre fidel a l'Església i als seus ensenyaments. Es va casar per ben tres vegades i segons la tradició va tenir en tot vint-i-quatre fills i filles venerats tots com a sants. La iconografia és habitual efectivament representar San Brychan que amb l'auxili d'un gran telo té en braç tots els seus nens. El secondogenito, San Cledwyn (Clydwyn), va ser l'hereu al tron. San Brychan va testificar repetidament la seva pietat, però no va hesitar a recórrer a l'ús de la força en les diverses ocasions en què va haver de defensar les seves terres i la onorabilità de la seva família. L'exemple més ecclatante es va verificar quan la seva filla major, Santa Gladys, va ser raptada pel seu futoro marit San Gwynllyw, inicialment conegut com a bandoler i dissolut. Brychan els inseguirono per nits i dies, fins que va ser combatuda una sagnant batalla en què van caure molts homes. Va intervenir després provvidenzialmente el cèlebre rei Artù a pacificar els dos sobirans gal·lesos. Però moltes encara van ser les atrocitats complertes pel sobirà en defensa del seu regne, fins que un dia va preferir abdicar en favor del susdit fill Clydwyn, per poder-se dedicar a la vida ermitana. Alguns estudiosos sostenen que aquest darrer període de la vida del sobirà sigui d'identificar amb el d'un seu suposat fill, San Nectan. Brychan va morir en edat molt avançada i va ser sepolto sobre el Ynys Brychan, actual illa de Lundy. El seu nom és present també en les variants de Brocanus, en latin, i Brecon, en anglès. La seva festa recorre al 6 d'abril.
Font: santiebeati.it