Eutiqui de Constantinoble

Qui va ser

Theion, Frígia, 512 sobre - Constantinoble, 6 d'abril de 582 N ato a Frígia el 512 aproximadament, Eutichio, monjo i presbitero, va esdevenir Patriarca de Constantinoble el 552. Va condemnar els Tres Capítols al Concili del 553, guanyant-se l'enemistat de Papa Vigilio. De seguida, per ser-se oposat a les posicions herètiques de Justinià, va ser exiliat per deu anys. Restablert sobre la seu patriarcal el 577, Eutichio es va encarar amb Gregorio Magno sobre la natura dels cossos resuscitati, morint per fi el 582. La seva figura, venerada sigui de l'Església bizantina que llatina, hi ofereix un partit dels complexos esdeveniments religiosos i polítiques de l'època. La seva Vita, redactades pel deixeble Eustrato, i els seus escrits, entre què un sermó pasqual i un sobre el Eucaristia, hi permeten aprofundir el seu pensament i el seu paper en la història de l'Església.

Martirologio Romano: A Constantinoble, santa Eutichio, bisbe, que presiedette el Concili Ecumènic Costantinopolitano II, en què va lluitar amb força en defensa de la recta fe i, després d'haver patit un llarg exili, morint va professar la resurrecció de la carn.

Santa Eutichio va néixer en el poble de Theion a Frígia cap al 512, va ser educat a Augustopoli i va emprendre els estudis a Constantinoble. Es va traslladar després de Amasea, capital del Elenoponto, i va entrar en el monestir de la ciutat. De seguida va acompanyar el bisbe a Constantinoble i aquí soggiornò prop de l'església de la Mare de Déu del barri de Urbicius en el Strategion. A l'edat de trenta anys va rebre el ordinazione presbiterale, va fer tornada a Amasea si va ser triat egumeno del seu vell monestir, que sota la seva guia va esdevenir sempre més gran i important. Enviat novament en la capital imperial com delegat del bisbe de Amasea al concili que s'aprestava a condemnar els “Tres Capítols”, va trobar el patriarca Menas ja en fins de vida i a finals de l'agost de 552 l'emperador Justinià va designar realment Eutichio quin nou patriarca. El 6 de gener de 553 Eutichio va escriure a Papa Vigilio per tranquil·litzar-ho sobre la seva fidelitat als quatre concilis ecumènics i a les lletres pontifice. El 5 de maig es va obrir el concili, presidit per Eutichio, i els “tres Capítols” van ser definitivament condemnats. Una altra qüestió teològica va torbar tanmateix novament la vida de Eutichio i de l'imperi: a finals de la seva vida Justinià va caure en posicions herètiques i quan el patriarca va gosar oposar-se ho va fer aturar el 25 de gener de 565 i internar en diversos monestirs, per exiliar-ho per fi a Amasea. A la mort del nou patriarca Joan III l'Escolar, el 12 de setembre de 577 l'emperador Giustino II va restablir Eutichio a ocupar la seu patriarcal que legítimament li pertanyia. Molt poblar, el vell patriarca va ser acollit ben a Constantinoble i va viure en pau per cinc anys, excepte una controvèrsia teològica amb el futur papa Gregori Magno sobre la natura dels cossos resuscitati, que Eutichio en una seva obra sostenia fossin impalpables. El llibre va ser donat a les flames. Eutichio va morir per fi el 6 d'abril de 582, dia encara avui dedicat a la seva memòria tant en l'Església bizantina que en aquella llatina. La seva Vita va ser redactades pel capellà Eustrato, el seu deixeble i comensal, sota l'emperador Maurizio. Oltra a la seva lletra a Papa Vigilio, es conserven també un seu sermó per la festa de Pasqua i sobre el Eucaristia.

Font: santiebeati.it