Qui va ser
La llegenda s'ha apoderat tan dels esdeveniments de la vida de Cadoc, que apareix gairebé del tot impossible dir alguna cosa d'històricament cert sobre la figura d'aquest sant de Gal·les, a qui és atribuïda la fundació del cèlebre monestir de Llancarfan (o Llancarvon; altres, en canvi, dany com a fundadors sants Germano i sant Dubricio). Hi ha pervenute dos Vitae de Cadoc, redactada entre la fi del segle XI i l'inici del XII de dos monjos de Llancarfan: Lifris i Caradoc. Segons quant pot extreure's d'aquests textos, Cadoc fill primogènit de Gundleus (Gwynnlliw Filwr o Gundiou el Guerriero), rei de la Gal·les meridional, i de Gladusa (Gwladys), filla o neta de sant Brychan, va néixer a finals del segle V i va ser batejat amb el nom de Cathmail d'un vell ermità irlandès, sant Meuthi. A set anys Cadoc va obtenir dels pares el permès posar-se sota la direcció de Meuthi, del qual va tenir la primera instrucció, i després va abraçar la vida religiosa, passant al col·legi obert a Gwent (Monmouthshire) de Tathai, prop de què va restar per dotze anys. Ben aviat Cadoc va ser en grau d'obrir ell mateix un col·legi i va fundar, cap al 518 sembla, el monestir de Llancarfan («Església dels Cervi»), al qual van convenir molts desitjosos de seguir els seus ensenyaments. Cap al 523 es va portar a Irlanda amb alguns deixebles i, volent aprendre les set arts liberals, per tres anys soggiornò en el Lismore sota la guia de Muchutu. Va tornar després en pàtria amb molts companys irlandesos i es va portar en el Brecknock, si era arribat per Itàlia Bachan, rètor famós, del qual Cadoc va voler aprendre el llatí segons el mètode romà. Aleshores en el país enfurismava una greu fam i Cadoc un dia, seguint incuriosito un ratolí que tenia entre les potes un chicco de gra, va descobrir una gran casa subterrània en la qual era un graner ben proveït. L'episodi sembla verisimile perquè els Celti usaven servir-se de graners subterranis, alguns dels quals, en ruïna, són visibles encara a Gal·les i en el Cornwall. El gra va servir a treure la gana els pobres del districte i el lloc on havia estat trobat, donat per Brychan a Cadoc, agafades el nom de Llanspyddid. Cadoc hi va edificar un monestir, que va deixar després a Bachan, per tornar a Llancarfan que el seu monestir, tanmateix, havia estat destruït. Cadoc va reconstruir església i monestir prop del Severn, a tres milles de Cowbridge, i hi va obrir un col·legi a la qual, segons Giovanni de Tynemouth, va estudiar també el gran sant Illtyd. Els monjos de Llancarfan, quan no treballaven en els camps o en els boscos, transcrivien les Sagrades Escriptures i altres textos. Per mèrit de Cadoc, que va tenir també la joia de convertir els seus pares, el monestir va ser estalviat per les ràtzies més vegades amenaçades en contra d'aquest per diversos motius (entre altres, dels pares d'un jove que hi havia entrat contra la seva voluntat). Cadoc s'hauria portat a Grècia i a Jerusalem (544?) per tornar després a Llancarfan on, entre els altres, es diu hagi tingut per deixeble també Gildas que, tanmateix, probablement va ensenyar en el monestir i no hi va haver escolar. Segons Caradoc, Gildas i Cadoc es van retirar a les illes de Rouech i Echni per defugir les molèsties causades per la seva popularitat; durant les invasions saxones els dos es van refugiar a Bretanya, on Cadoc va fundar un monestir en una illa de les Morbihan: per facilitar el afflusso dels deixebles Cadoc va unir l'illa a la terraferma amb un pont en pedra. Deixada després sota la guia de Katgwalader la comunitat, ja esdevinguda florescent, va tornar a Anglaterra. Retirat a Benevenna (nom romà per Weedon, Northamptonshire), Cadoc hi va morir de mort natural, segons Caradoc, assassinat per un soldat saxó, segons Lifris. Cullin i Lanigan dany el 570 com a data de la mort. I interessant notar que un ulterior capítol ha estat afegit als esdeveniments de Cadoc de quants tenen affrettatamente identificat Benevenna amb Beneventum: segons aquests autors, per tant, Cadoc s'hauria portat a Itàlia, hauria esdevingut bisbe de Benevento i hi hauria estat martiritzat. A coronament d'aquestes fantàstiques suposicions, Cadoc és identificat amb Sophias, màrtir que figura entre els més antics bisbes de Benevento. Venerat a Bretanya, en el territori de Vannes, en el Léon i en l'antiga Cornualla, Cadoc és celebrat el 23 de gener en el priorato de San Michele a Newport i en la catedral de Belmont a Gal·les. El 21 de setembre recorre la seva festa en la diòcesi de Vannes, mentre els Bollandisti ho recorden al 24 de gener. Cadoc és patró de Llanspyddid i d'altres esglésies de Gal·les i de Bretanya.
Font: santiebeati.it