Qui va ser
Essuperanzio, patró d'Erugues, va néixer, estant a la tradició tramandataci, a Àfrica en el segle V i des de la infantesa va manifestar el desig de convertir-se; fins que a dotze anys, després que viu insistències, va aconseguir convèncer el pare, arià o manicheo, a donar-li el permès rebre el bateig segons el ritu catòlic. Una vegada crescut, no va voler casar-se i va deixar la família per anar a predicar l'Evangeli. Va recórrer tan bona part d'Àfrica del Nord, conduint vida monàstica. Embarcat per Itàlia, durant la travessia va convertir la tripulació de la nau i va sedar amb la pregària una violenta tempestat. Tocada terra a Numana, als voltants d'Ancona, es incamminò a la vegada de Roma, on va reprendre la seva predicació i va ser empresonat. El papa ho va fer remetre la llibertat, ho va consagrar bisbe i ho va enviar a aguantar la diòcesi d'Erugues, que la seva seu havia quedat vacant. Va ser rebut en triomf i va tornar a canviar aquell acolliment amb les seves virtuts i el seu zelo pastoral. Després de quinze anys d'episcopat, en els quals va complir nombrosos miracles, sentint-se prop de morir va indicar ell mateix el lloc on volia ser sepolto, fora de la ciutat. (Avv.) Martirologio Romano: A Erugues a les les Marques, santa Esuperanzio, bisbe.
Tres dels quatre sants d'aquest nom van ser bisbes, viscuts més o menys en els mateixos anys: un, d'origen grec, va ser bisbe de Como en els anys a cavall entre el V i el segle VI, i és celebrat el 22 de juny; un altre, que es recorda el 30 de maig, va aguantar la gloriosa diòcesi de Ravenna en la segona meitat del segle V és a dir en el tristíssim període de la caiguda de l'Imperi d'Occident i de la conquesta de Ravenna per part d'Odoacre; el tercer va ser bisbe d'Erugues en el segle V, i és el que se celebra avui. A ells s'afegeix el diaca Essuperanzio, que va morir màrtir a Spoleto el 303 (festa el 30 de desembre). Essuperanzio patró d'Erugues va néixer, estant a la tradició tramandataci, a Àfrica i des de la infantesa va manifestar el desig de convertir-se; fins que a dotze anys, després que viu insistències, va aconseguir convèncer el pare, arià o manicheo, a donar-li el permès rebre el bateig segons el ritu catòlic. Una vegada crescut, no va voler casar-se i va deixar la família per anar a predicar l'Evangeli. Va recórrer tan bona part d'Àfrica del Nord, conduint vida monàstica. Embarcat per Itàlia, durant la travessia va convertir la tripulació de la nau i va sedar amb la pregària una violenta tempestat. Tocada terra a Numana, als voltants d'Ancona, es incamminò a la vegada de Roma, on va reprendre la seva predicació i va ser empresonat. El papa ho va fer remetre la llibertat, ho va consagrar bisbe i ho va enviar a aguantar la diòcesi d'Erugues, que la seva seu havia quedat vacant. Va ser rebut en triomf i va tornar a canviar aquell acolliment amb les seves virtuts i el seu zelo pastoral. Després de quinze anys de proficuo episcopat, il·lustrat per nombrosos miracles, sentint-se prop de morir va indicar el lloc on volia ser sepolto, fora de la ciutat. Li van ser fets solemnes funerals. Aquestes notícies biogràfiques són incertes i basades en gran part sobre tradicions no controlables i suposicions; però el culte que resulta prestat al sant a la ciutat marchigiana és antiquíssim, i molt pregevoli les obres d'art executades en el seu honor. En els estatuts municipals del 1307 santa Essuperanzio és invocat com a "cap i guia del poble d'Erugues" i en els del 1325 l'església a ell dedicada era posada sota la protecció del Municipi. Font:
Font: santiebeati.it