Qui va ser
Londres, Anglaterra, 3 de maig de 1991 - Monza, Monza i Brianza, 12 d'octubre de 2006 Fill primogènit d'Andrea Acutis i Antonia Salzano, Carlo va néixer a Londres, on els pares es trobaven per motius de treball del pare, el 3 de maig de 1991. Va transcórrer la infantesa a Milà, envoltat per l'afecte dels seus cars i aprenent de sobte a estimar el Senyor, tant de ser admès a la Primera Comunió a amb prou feines set anys. Frequentatore assidu de la parròquia de Santa Maria Secreta a Milà, alumne de les Monges Marcelline a les elementals i a les mitjanes, després dels pares Jesuïtes al liceu, es va comprometre a viure l'amistat amb Jesús i l'amor filial a la Verge Maria, però va ser també atent als problemes de les persones que li estaven a prop, també usant d'expert, encara que autodidacta, les noves tecnologies. Colpejat per una forma de leucèmia fulminant, la va viure com a prova d'oferir pel Papa i per l'Església. Va deixar aquest món el 12 d'octubre de 2006, en l'hospital San Gerardo de Monza, a quinze anys complerts. Va ser beatificat el 10 d'octubre de 2020, en la Basílica Superior de San Francesco a Assisi, sota el pontificat de papa Francesc. El mateix Pontífex, el 23 de maig de 2024, va autoritzar la promulgació del decret relatiu al segon miracle agafat en examen per la canonització. En el transcurs del Consistori Ordinari Públic del 13 de juny de 2025, papa Lleó XIV va decretar que la canonització fos celebrada diumenge 7 de setembre de 2025. Les restes mortals de Carlo descansen des del 6 d'abril de 2019 a Assisi, en l'església de Santa Maria Major – Santuari de la Spogliazione, mentre la seva memòria litúrgica recorre el 12 d'octubre, dia del seu naixement al Cel.
És sempre més prop el dia en què tindrem un Sant, regularment canonitzat, com a patró d'internet i protector de tots els cybernauti. Ja tanmateix ara tinguem un vàlid intercessore en Carlo Acutis, un noi de 15 anys, “patit” d'internet com els seus coetanis, però a diferència de tants d'ells, convençut que hagi d'esdevenir “vehicle d'evangelització i de catechesi”. Sobre el web és encara present (www.miracolieucaristici.org), la mostra virtual projectada i realitzada per ell a 14 anys, que està fent la volta del món i que testifica com de veritat per Carlo el Eucaristia ha estat la seva “autopista pel cel”. Ja, perquè Carlo contínua a ésser un misteri: amb els seus 15 anys limpidi i solars, amb el seu desig de viure i la seva prorompente allegria, però sobretot amb la seva fe que scomoda i interpel·la la de nosaltres adults. Neix el 3 de maig de 1991 a Londres, on els seus pares es troben per exigències de treball. Creix a Milà, com a tots els altres, diferenciant-se només per una particular inclinació per les pràctiques religioses que a 12 anys ho porta a la posada i a la comunió quotidiana. I no és tot: d'igual pas amb l'adolescència arriba també el rosari quotidià i l'adoració eucarística, convençut com és que quan “s'hi posa davant del sol s'hi torra... però quan s'hi posa dinnanzi a Jesús Eucaristia es torna sants”. Ja, la santedat: és el seu clau fix, el seu objectiu, la molla que ho fa estar en mode “divers” sobre els bancs de col·legi, en pizzeria amb els amics o en piazzetta pel partit de pilota. No és envejós del seu “kit per esdevenir sants”, que regala generosament a tots i que, molt simplement, conté: un desitjo gran de santedat, Messa, Comunió i Rosari quotidià, una ració diària de Bíblia, una mica d'adoració eucarística, la confessió setmanal, la disponibilitat a renunciar a alguna cosa pels altres. Per ell, que tan tant desitja la santedat, és normal buscar amics en cel; així en la seva situada internet hi ha la secció “descobreixes quants amics tinc en cel”, on compareixen els sants “joves”, els que han assolit la santedat de pressa. També ell és convençut de no envellir; “Moriré jove”, repeteix, però mentrestant emplena la seva jornada de vorticosa activitat: amb els nois del catechismo, amb els pobres a la mensa Caritas, amb els nens de l'oratori. Entre un compromís i l'altre troba encara el temps per sonar el saxofon, jugar a pilota, projectar programes a l'ordinador, divertir-se amb els videojocs, mirar les adorades pel·lícules policíaques, girar filmini amb els seus gossos i gats. A més d'estudiar, naturalment, perquè freqüenta amb profit (també sense ésser el primer de la classe) el liceu milanès “Lleó XIII”. Dels amics és estimat, per la ventata de allegria que sap portar en la companyia, encara que ell no busca el sballo com els altres, sempre mesurat i mestresses dels seus sentiments i dels seus slanci. Així, també qui l'adversa i el deride, acaba per patir-ne la fascinació i per deixar-se atreure d'ell. Després, inesperada com un llamp a ciel serè, arriba la leucèmia, aquella aguda que no deixa evito, i que ell acull amb un somriure, oferint la seva vida pel Papa i per l'Església. Busca la curació perquè estima la vida, però sorride a la mort com la trobada amb l'Amato i perquè sap que a més d'aquesta no hi ha el res. Mor el 12 d'octubre de 2006 i ho enterren en la despullada terra a Assisi, la ciutat de sant Francesc, que més d'altres ha estimat i en la qual tornava així volentieri per ritemprare l'esperit. Realment en el fossar ciutadà de Assisi ve sepolto, però el gener de 2019 les seves restes mortals han estat riesumati, per ésser traslati, el 6 d'abril del mateix any, en l'església de Santa Maria Major – Santuari de la Spogliazione, en la mateixa ciutat. «Tots naixem com uns originals, però molts moren com a fotocòpies», estimava dir, citant el filòsof anglès Edward Young. Un destí a què ell evidentment ha defugit es, amb prou feines vaig transcórrer els cinc anys prevists per les normes canòniques, la diòcesi de Milà, en l'a qui territori es troba Monza, ha donat inici a les fases preliminars del seu procés de beatificació. Després que, el 13 de maig de 2013, la Santa Seu va concedir el res osta per l'arrencada de la seva causa de beatificació, ha estat obert el procés diocesà. La primera sessio
Font: santiebeati.it