Qui va ser
† Reun, Alemanya, 21 de juny de 1164 Originari de la noble família dels Biburger, Everardo va complir els estudis eclesiàstics a Bamberga. El 1133 la seva família va fundar el monestir de Biburg, reservant-ne la dignitat abacial per Everardo, el qual en un primer moment va rebutjar la càrrega, que de seguida li va ser atribuïda per papa Innicoenzo II. El 1147 va ser triat arquebisbe de Salisburgo. Quan el 1159, després de l'elecció d'Alexandre III, Frederic Barba-roja va afavorir l'antipapa Vittore IV, Everardo es va alinear obertament pel papa legítim, de què de seguida va esdevenir llegat. Va morir en el monestir de Reun el 21 de juny de 1164. L'Orde Benedictí ho celebra el 22 de juny.
Everardo pertanyia a la noble família dels Biburger; de la mare, que amb les pròpies mans havia pres part en la construcció de l'església de la pelegrinació de Allersdorf, havia heretat una gran devoció a la Beata Verge. Havent-hi rebut un canonicato a Bamberga, va complir en aquella ciutat els estudis eclesiàstics. Va tractar d'entrar en l'abadia de S. Michele, però, amb prou feines rebut, va ser fet sortir per força. Va continuar els estudis a París. Quan era ja sobre la quarantina, va obtenir del bisbe Otó d'abraçar la vida monàstica a Prufening. El 1133 la seva família va fundar el monestir de Biburg, reservant-ne la dignitat abacial per Everardo que la seva virtut ho recomanava a aquesta càrrega: ell, tanmateix, va rebutjar de rebre la benedicció abacial, fins que, el 1138, durant un viatge a Roma amb el bisbe de Bamberga, la hi va conferir el papa Innocenci II. L'11 magg. 1147 va ser triat arquebisbe de Salisburgo. Quan, el 1159, després de l'elecció d'Alexandre III, Frederic Barba-roja, i amb ell la major part dels bisbes alemanys, van afavorir l'antipapa Vittore IV, Eveerardo agafades obertament partit pel papa legítim, sense en canvi separar-se de l'emperador, de què respectava el poder polític. Federico va buscar a més represes que guanyar el prelat a la seva causa: a aquest fi, el 1162, després de la seva entrada triomfal a Milà, ho va fer venir a Itàlia, però Everardo va saber defensar tan bé la seva actitud que Federico ho va deixar retornar en la seva diòcesi. Esdevingut legat del papa, Everardo no va aconseguir reconciliar el Barba-rossa amb Alexandre III. Fent tornada d'Estíria, on havia assegurat la pau entre el cap militar de Leubnitz i el duc Ottocaro, va ser obligat a detenir-se en el monestir de Reun, on va morir el 21 giug. 1164. El cardinal arquebisbe Burcardo de Weisspriach havia començat les pràctiques pel procés de canonització, però aquestes van ser interrompudes a la seva mort el 1466. Everardo tenia la seva Messa i la seva Oficina a Salisburgo fins a la introducció del Breviari romà el 1598. Aquell any la catedral va ser destruït per un incendi i les relíquies que havien estat posades al segur no van ser retrobades més. La memòria del sant es troba en el Martirologio benedictí el 22 giug. El sant és representat sobre les fonts baptismals de la catedral de Salisburgo, que donada des del 1321. Autor: Rombaut Van Doren Fonte:
Font: santiebeati.it