Qui va ser
Hongria, 1007 ca. – Alba Regale (Hongria), 1031 El príncep Emerico va ser fill de sant Stefano (primer rei d'Hongria, dit «el Sant» (969-1038), promotor de la conversió al cristianisme del poble magiar) i de Gisella, germana de l'emperador Enric II. Va néixer en un any imprecisato entre el 1000 i el 1007 i va ser educat del 1015 al 1023 de sant Gerardo abat benedictí venecià, esdevingut conseller del rei i preceptor del fill, el qual va ser successivament bisbe de Csanád. Emerico va casar una princesa bizantina, però segons una seva biografia redactades entre el 1109 i 1116, ell va viure durant el matrimoni en perfecta castedat, col·laborant amb el pare rei Stefano a la conversió dels súbdits. Després d'un accident de caça Emerico va morir el 1031 a Alba Regale a Hongria. Dues antigues fonts hagiogràfiques hongareses, compostes al final del segle XI, reporten que papa Gregori VII va sancionar el 1083 l'«elevació del cos», és a dir el reconeixement i sistemazione de les relíquies, de tots els que van convertir a la fe cristiana l'antiga Pannònia, entre els quals, justament, figura també Emerico. (Passar) Emblema: Corona, Ceptre, Globus Martirologio Romano: A Székesfehérvár a Pannònia, en l'actual Hongria, santa Emerico o Enrico, fill de sant Stefano rei d'Hongria, collit per mort prematura.
El príncep Emerico va ser fill de s. Stefano primer rei d'Hongria, dit ‘el Sant’ (969-1038), promotor de la conversió al cristianisme del poble magiar i de Gisella germana de l'emperador Enric II el Sant. Va néixer en un any imprecisato entre el 1000 i el 1007 i va ser educat del 1015 al 1023 de s. Gerardo abat benedictí venecià, esdevingut conseller del rei i preceptor del fill, el qual va ser successivament bisbe de Csanád i va morir assassinat pels pagans el 1046. Emerico va casar una princesa bizantina, però segons una seva biografia redactades entre el 1109 i 1116, ell va viure durant el matrimoni en perfecta castedat, col·laborant amb el pare rei Stefano a la conversió dels súbdits. El seu nom és llegat a un “speculum regum” titulat “De institutione morum a Emericum ducem”, la tradició vol que el pare Stefano el Sant l'hagi fet compondre per ell. Després d'un accident de caça Emerico premorì al pare el 1031 a Alba Regale a Hongria, la seva prematura mort a 24 anys, va crear una difícil situació atenció la successió al tron del jove regne hongarès. Dues antigues fonts hagiogràfiques hongareses, compostes al final del segle XI, reporten que papa s. Gregori VII (1073-1085) va sancionar el 1083 amb una ‘constitutio’ anada perduda, la ”elevació del cos” és a dir el reconeixement i sistemazione de les relíquies, de tots els que van convertir a la fe cristiana l'antiga Pannònia (Regió històrica d'Europa nord oriental, esdevinguda província romana el 9 dC; en el segle XI va ser ocupada pels Hongaresos). En la historiografia hongaresa són nomenats els reis Stefano I i Ladislao, amb el bisbe Gerardo i també el príncep Emerico. Després d'aquesta ‘constitutio’, es va desenvolupar a Hongria una floració de textos hagiogràfics, entre els quals la “Vita b. Hemerici”. La celebració de la seva festa, reportada pel Martyrologium Romanun és al 4 de novembre, mentre a Hongria on és anomenat s. Imre és al 5 de novembre. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2004-11-08
Font: santiebeati.it