Qui va ser
Thouars, França, 28 de setembre de 1427 - Nantes, França, 4 de novembre de 1485 Va néixer en l'any 1427, potser a Thouars (França). A 15 anys va anar a esposa a Pere II, duc de Bretanya, juntament amb el qual va ser coronada en la catedral de Rennes el 1450. Quedada vídua el 1457, es va orientar cap a la vida religiosa. A tal objectiu va construir el 1463 un Carmelo femení a Bondon, sota consell del beat Giovanni Soreth, prior general dels Carmelitans. El 1477 va passar al monestir de Nantes, també aquest la seva fundació, de què va ser priora. A ella es deu la introducció de la Comunió freqüent (quotidiana per les malaltes) i el quart vot d'estreta clausura. Va morir el 1485. Va ser beatificada per Pius IX el 1866. (Passar)
Martirologio Romano: En el convent dels Escocesos prop de Nantes a França, beata Francesca de Amboise, que, duquessa de Britània, va fundar a Vannes a França un Carmelo femení, en el qual després, quedada vídua, es va retirar com ancella de Crist.
Francesca va néixer el 28 de setembre de 1427, filla del Vescomte de Thouars. A l'edat d'amb prou feines quatre anys va ser promesa esposa a Pere II, secondogenito del Duc de Bretanya i es va traslladar prop de la futura sogra Giovanna, germana del Rei de França Carles VII. La dona, profundament religiosa, que havia tingut la fortuna de conèixer S. Vincenzo Ferrer, va transmetre a la bimba un esperit profundament cristià. Francesca, tanmateix vivint entre el sfarzo i el luxo, va sentir encara jove el desig de buscar amb la pregària un estret lligam amb Déu. Com previst es va casar a l'edat de quinze anys, el consort havia perdut ja el pare i el germà major. El 1450 es va tenir en la catedral de Rennes la solemne cerimònia de coronació. Els dos esposos, en mirabile sintonia, van ser sol·licites cap a les sempre greus necessitats del poble i va ser gran també l'atenció cap a esglésies i monestirs. Durant el primer any de matrimoni, també per contrastar alguns problemes, van fer una pelegrinació implorant la protecció de la Mare de Déu. Francesca va tenir un influx benèfic sobre el marit i els risvolti positius es van tenir sobre la vida de cort i de l'Estat. Els set anys del seu govern seran recordats pel poble com "els temps de la beata duquessa". El 22 de setembre de 1457, a només trenta anys, Pere II va morir, deixant una vídua que va ser de seguida objecte de lluites pel poder. Les van proposar un segon matrimoni però, ja protesa cap a Déu, s'hi va oposar decididament. En una seva ardent pregària confidò: “El meu Déu! Hi suplico d'acollir en l'etern descans, l'ànima de foc del meu senyor i marit. Quant a mi, sé bé que Vosaltres desitgeu tot el meu cor i el meu amor sencer. Vosaltres n'heu posseït sempre la part més gran i millor, en canvi, hi n'era una per aquell amb el qual havia estat ajuntada amb el lligam del matrimoni. L'heu tornat a trucar a Vosaltres, jo no en vull més altres i prometo, des d'ara, de no risposarmi mai més, no volent altres que Vosaltres i pel vostre amor”. El 1459 Francesca va conèixer el beat Giovanni Soreth, Prior General dels Carmelitans i va ser conquerida pel carisma de l'Orde. Va posar així a disposició les seves riqueses per la fundació del primer monestir carmelità femení a França. Va ser construït a Bondon, prop de Vannes, el 1463, i pare Soreth va cridar a tal objectiu algunes monges de Liegi. El 25 de març de 1468 també Francesca va professar entre les mateixes mans del beat i va entrar en clausura. Va ser triada Priora, però repetia: “Penseu que som totes germanes amb el mateix vestit i la mateixa professió”. Tenia un caràcter fort, però en el mateix temps nodria per les consorelle un amor matern. El 1477 va fundar a Nantes un segon monestir. En els dos cenobis va establir una regulació, insistint sobre l'estreta clausura. Corregia amb amor i saviesa, com testimonien les “Exhortacions” que van recollir les consorelle. Deia: “Hauríeu de competir entre vosaltres a qui serà la més humil, la més dolça, la més caritativa, contenta cadascuna del que vol l'altra”. I després: “Hi recomano d'ocupar sigui l'ànima que el cos, amb tal discreció de poder servir millor Déu i la religió. Es pot servir millor sans que malalts”. “Hi dic que els temps sants no fan les persones santes, però les persones santes, bones i devotes, fan sant el temps”. “No hi ha d'importar que es digui de vosaltres bé o malament, però de ser limpide i pures en l'íntim. Si Déu és per vosaltres, qui serà en contra de vosaltres?”. “La carretera dreta per anar a paradís és la creu, és la primera porta”. “Tingueu una gran caritat les unes cap a les altres”, “No hi humiliareu mai tant com aquell que ha nascut per vosaltres en gran humilitat i pobresa”. A ella es deu la introducció de la pràctica de la Comunió freqüent, per les monges malaltes també quotidiana. Va ser profètica en els pensaments i en les decisions, exhortant, d'una posició de privilegi, a la pau entre els principis. Va demanar de deixar el càrrec de priora, però no va ser complerta. Va morir a Nantes el 4 de novembre de 1485. Durant la Revolució Francesa les monges van haver d'abandonar el monestir, els records de la beata van ser dispersos i el seu cos profanat. Va anar traspaperat el text d'algunes instruccions claustrals, afortunadament en part ja publicades. Considerada la fundadora de les Carmelitanes a França, el seu culte litúrgic va ser reconegut per Pius IX el 16 de juliol de 1863; va ser beatificada el 1866. La beata Francesca és representada, amb el Crocifisso entre les mans i porto la capa de ermellino, en canvi que de llana, en memòria del seu títol de duquessa.
Font: santiebeati.it