Qui va ser
† 15 de novembre de 878 Martirologio Romano: A Rheinau en l'actual Suïssa, sant Finten, que, originari també ell d'Irlanda, va viure llargament per amor de Déu en un monestir i, encara més llargament, com a reclús en una petita cel·la al costat de l'església.
Nascut a principis del segle IX a la província irlandesa del Leinster, Finten (Findano) va ser capturat en joventut dels Vikings, que ho van portar com a esclau a les illes Òrcades, donde en canvi va poder després fugir, aconseguint assolir a natació, miraculosament, la costa escocesa de Caithness, on va viure dos anys prop d'un bisbe del lloc. Considerant la seva salvació un do diví, offerse tota la seva vida al Senyor, consagrant-se enterament al seu servei i prometent d'anar a pelegrinació a Tours i a Roma per venerar la tomba dels Apòstols. Dissolt efectivament el seu vot, es va portar en un primer moment a Alemanya, vivint-vos en estat clerical prop d'unes nobles senyores, així doncs va anar a fer-se monjo, ja cinquantenne, en l'abadia benedictina de Rheinau, que sorgeix sobre una illa del Rin, sota Schaffhausen en la diòcesi de Costanza. Aquí va transcórrer tot la resta de la seva vida, fent-se a més tancar, en el 856, en un angusta celletta situada «a septemtrionalem partem basilicae sanctae Mariae genitricis Uns», on «22 annos incomparabiliter corpus perdomuit», com llegís en la Vita anònima, escrita al voltant del 900, potser d'un altre reclús de Rheinau, que sembla haver conegut el sant, mort el 15 de novembre de 878. Finten no ha d'haver rebut mai la sagrada ordinazione, perquè en una llista de l'abadia suïssa a nosaltres pervenuta, contenente el «Nomenament fratrum de monasterio Rinauva», el seu nom trovasi acompanyat només pel senzill títol abreujat de monachus, mentre molts altres noms són seguits per l'abreujament dels títols abbas, presbyter, diaconus o subdiaconus. Del segle XIII sant Finten va ser venerat com compatrono de Rheinau, on encara el 1573 existia una capella a ell dedicada. Les seves relíquies, excepte el cap, van anar destruïdes entre les flames d'un incendi appiccato dels luterans el 1529. El culte litúrgic és poquíssim difós, en canvi la seva festa trovasi inscrita al 15 de novembre en tres calendaris alsaziani (un del segle X i dos del XII), en un messale, també del segle XII, usat en una localitat als voltants de Bressanone, i en un calendari d'Estrasburg del 1520. En el segell de l'abadia de Rheinau sant Finten és representat en vestit de pelegrí, mentre una incisió del segle XVIII ho representa en acte de travessar el mar sobre el seu mantell explicat, amb la llegenda: «San Fintanus mars ac hostibus undique circumdatus vot facto per medios fluctus pal·li pro naus usus evadit»
Font: santiebeati.it