Qui va ser
Melk, Àustria, 1073 - Klosterneuburg, Àustria, 1136 OTAN a Melk, el 1073 va ser educat pel monjo Altmanno, sant bisbe de Passau. Succeint sobre el tron al pare, que era marcgravi de la Marca d'Àustria, la seva primera preocupació va ser la de promoure la reforma eclesiàstica. Aliat de l'emperador d'Alemanya Enric V, en va casar la germana, vídua de Federico d'Hohenstaufen. Un matrimoni beneït amb 18 fills. Els 40 anys del seu regne van ser justos i prosperosos, per quant degués guerreggiare contra els Hongaresos, que finalment va derrotar. El poble ho va cridar Leopold el Piadós i «Pare dels pobres». A la mort d'Enric V va ser proposat com a emperador d'Alemanya, però va renunciar. Va fundar diversos monestirs i es va emprar de manera particular pel monestir de Melk, la seva ciutat natal. Va fundar també el de Neuburg, on va venir sepolto. Però a la seva memòria és llegat Mariazell, nascut abans com senzilla capella, o «cel·la», dedicada a la Verge, i després, sota la guia dels monjos benedictins, esdevingut el més antic i el més important santuari marià de tota Àustria. Leopoldo va morir el 1136. (Passar)
Patronato: Àustria Etimologia: Leopoldo = que es distingeix, de l'alemany Martirologio Romano: En el cenobi de Klosterneuburg a Àustria, deposició de sant Leopold, que, marcgravi d'aquest territori, anomenat Pio ja de viu, va ser promotor de pau i amic dels pobres i del clergat.
Leopold III ( o "El Pio" o "Pare dels pobres", com ho cridava el poble), Marcgravi de la Marca d'Àustria, va néixer a Melk el 1073 i va ser educat a la fe cristiana del sant bisbe de Passau. Pujat sobre el tron el 1095, fins a la seva mort passada el 1136, el sant marquès va governar amb gran energia i avvedutezza, prodigant-se per l'Església, protegint els seus drets i promovent una acció de reforma apta a renovar l'esperit i els costums eclesiàstics, elargendo cospicue almoines, ajudant el monestir de la seva ciutat natal i fundant el de Neuburg, on després serà sepolto. Malgrat la seva gran religiositat no potè evitar de ser implicat en les lluites per les investiture i va quedar fidel a l'aliança amb l'emperador d'Alemanya, Enric IV, de què havia casat la filla, fins a quan aquests no va ser excomunicat pel Papa. Leopoldo es va allunyar d'ell, seguint-ne el fill, Enric V, que semblava compartir el seu pensament i ésser favorable a Roma, tant que s'havia rebel·lat al pare. Amb la dona, ja vídua de Federico d'Hohenstaufen, Leopoldo va viure una vida de fe profunda, posant al món ben divuit fills que, viscuts en una atmosfera ascètica, van triar després qui el convent, qui el monestir, qui el bisbat. Va regnar per quaranta anys amb justícia, donant al seu regne un període de fecondità i de parcial pau, poichè va haver de combatre contra el poble Magiar que va derrotar. Mort Enric V li va ser ofert d'esdevenir Emperador d'Alemanya, però ell hi va renunciar, preferint Itàlia, al costat de l'Emperador Lotario III. Va morir el 1136 llargament compianto i va ser canonitzat el 1485, esdevenint Patró de l'Àustria catòlica, de la dinastia dels Habsburg, després Habsburg-Lorena. El seu nom és llegat sobretot a la fundació de la que, en un primer moment senzilla capella dedicada a la Verge, on hi havia una imatge miraculosa de la Mare de Déu, va esdevenir després el Santuari marià més antic i important d'Estíria (Àustria), conegut a tot el món amb el nom de Mariazell. Els Emperadors d'Habsburg i els Grans ducs de Lorena que successivament van portar el nom de Leopoldo, però òbviament també els altres, retenien un honor i un haver de ser considerats protectors piadosos i generosos del Santuari; abans de tot es portaven a honrar la Mare de Déu en qualitat de pelegrins per la seva protecció, després, com a mecenes, van consentir la realització de diverses obres aptes a millorar l'accés a Mariazell, quins carrers de comunicació, edificació d'esglésies, convents, imatges, a més la creació de biblioteques, obres d'art i altre. És sovint representat amb un edifico religiós en mà a record de les nombroses esglésies i dels monestirs d'ell fundats. En la diòcesi de Massa Marítima-Piombino el seu culte va ser introduït amb la construcció de l'església parroquial d Follonica, pels obrers de les ferriere del Gran duc Leopold II que la va dedicar justament al seu sant patró. La construcció, en obra de paleta i ghisa és una obra mestra...
Font: santiebeati.it