Qui va ser
San Macuto (o Maclovio) de Aleth Bisbe
Festa:
15 de novembre
† Saintes, 640 aproximadament
Martirologio Romano: A Bretanya, sant Maclovio o Macúto, bisbe de Aleth, que es tramanda hagi nascut a Gal·les i mort en el territori de Saintes.
Les dues fonts en la nostra possessió, ambdues del 850-900 aproximadament, per la vida de Macuto (Maclovio; fr. Malo, ingl. Machlow), deriven d'una precedent Vita avui perduda, però també aquesta bastant tardana. Es tracta de teixits fantasiosos, plens de miracles no autèntics i d'amplis préstecs de les Vitae de sants irlandesos, alguns dels quals també d'origen pagà.
Macuto és presentat com a deixeble i company de sant Brendano el Navegador. Donada la inattendibilità dels donats sin aquí reportats no és possible acceptar ni afirmacions que de per si serien possibles, com exemple la visita de Macuto a sant Colombano a Luxeuil.
Una de les dues Vitae, obra d'un clergue de Aleth de nom Fels, és a dretcient una falsificació. La segona, escrita per un autor anònim, és també aquesta inattendibile. Semblaria en canvi bastant cert qual el lloc de naixement de Macuto es trobés a la Gal·les meridional i que ell fos membre d'una comunitat monàstica fundada per sant Cadoc a Llancarvan. Va emigrar així doncs a Bretanya, on es va establir a Aleth fundant-vos un monestir que va esdevenir centre de l'evangelització dels països propers. No sabem ni quan ni on Macuto va ser ordenat capellà (probablement a Llancarvan) o va rebre la consagració episcopal.
S'hi diu, a més, que Macuto va ser caçat per Aleth per l'hostilitat local i va emigrar a Saintes a Aquitània. La sequera, tanmateix - afirma el seu biògraf - va obligar els enemics a implorar la seva tornada i a la seva arribada la pluja va caure. Tot això sembla inspirar-se a la història d'Elia.
Macuto, en canvi, va tornar a Saintes per morir-vos, el 640 aproximadament.
No podem determinar això que hi ha de veritable en aquesta història, ja que els sants cèltics són implicats sovint en conteses d'aquest gènere i obligats a abandonar les seves seus. No sabem si més no quins van ser en realitat les relacions entre Aleth i Saintes.
Autor: Edward I. Watkin
CULTE
Macuto va ser venerat a Bretanya ja abans del segle IX d'un culte tanmateix no gaire desenvolupat. En el segle XI trobem el seu nom inscrit en el Martirologio Ceronimiano de Corbie al 15 de novembre («Signes depositio sancti Machuti episcopi»), donada comunament acceptada per la festa del sant. En els llibres litúrgics i en alguns Auctaria a Usuardo és commemorat també l'11 de juliol, però d'un Messale del segle XV en ús a Saint-Malo resulta que a aquesta data es recordava una traslazione de les seves relíquies. Macuto era venerat també a Anglaterra a Winchester on era cregut bisbe local per una confusió entre Wintonia (= Winchester) i Wenti.
En el Martirologio Romano Macuto va ser inscrit a la data tradicional del 15 de novembre. També a Roma li va haver dedicat una església a no molta distància de| Panteó. Existent ja al final del segle XII, el va confiar a la Confraria dels Bergamaschi els quals la van dedicar als sants Bartolomeo i Alexandre i al principi del segle XVII la van fer reconstruir en la forma actual d'Honori Longhi. La festa de sant Macuto hi era celebrada solemnement el 15 de novembre, com testimonia el Piazza. Traslladats els Bergamaschi cap al 1725 a Piazza Colonna, havent-hi rebut per Benet XIII l'antic-manicomio i l'annexionada chiesina de santa Maria de la Pietat, l'església de sant Macuto va reprendre el propi nom i va ser successivament del Seminari Romano i de la Universitat Gregoriana, istallati en l'adjacent Palau Borromeo; avui és officiata dels Jesuïtes que ocupen encara el palau.
En la piazzetta antistante l'església sorgia el petit obelisc, remogut per Climent XI (mort el 1721) per adornar la font d'ell erigida en plaça de la Rotonda (Panteó), que el poblin cridava la «guglia de mammacette».
Autor: Benedetto Cignitti
Font:
Font: santiebeati.it