Qui va ser
Al nom dels Malatesta, el pensament corre de seguida a la Romagna i a Rímini, la ciutat que del segle XII va ser el senyoriu d'aquesta cèlebre i potent família, juntament amb gran part de la Marca d'Ancona. Però el nom dels Malatesta, Senyors de Rímini, no evoca habitualment records de santedat o de perfecció espiritual. Evoca bastant ecos d'èxits guerreschi i mundans, sovint mancats d'escrúpols, amanits de supèrbia i de crueltat, d'ambició i de sopraffazione. També el més cèlebre membre de la família, Sigismondo Pandolfo, un dels més valents caps militars del '400, va tenir una vida extremadament turbinosa i no cert exemplar del punt de vista moral i espiritual. Si en va rescatar tan sols en part amb el seu tenaç amor per Isotta dels Actes i pel seu mecenatge cap a homes de afte i de cultura, de què és testimoni, a Rímini, l'esplèndid Temple Malatestiano, construït per Leon Battista Alberti arquitecte, i decorat per Agustí de Duccio escultor i de Piero de la Francesca pintor. Pot sorprendre, per tant, trobar el cognom dels Malatesta portat d'un Sant, o millor d'un Beato, el Beato Roberto. No es tracta d'un cas d'homonímia, però realment del fill del Senyor de Rímini, nascut a Brescia el 1411 i viscut - brevissimamente - a la ciutat adriàtica que hauria visat poc després dels fastos i els nefastos de Sigismondo Pandolfo. En la història política de la família Malatesta, la vida de Roberto va transcórrer gairebé sense pes. Era un jove delicat, de salut i d'ànima, al qual, sedicenne, va ser donada en esposa, contra la seva voluntat, però per puntuals criteris dinàstics, la jove Margarida d'Este, nascuda en la família dels Senyors de Ferrara. 1 dos joves esposos van viure junts castament i santamente, gairebé aïllats, en la cuirassa de la seva virtut, del que era, de regla, l'ambient frívol i superb de les grans famílies senyorials dels tem-po. Roberto era terciari franciscà, i del Tercer Orde va observar la Regla amb una fidelitat i una constància digna d'un veritable asceta. Es va fer admirar i estimar per pietat i caritat, sobretot en les comparacions dels malalts, i fins i tot dels lebbrosi. Va morir, potser de contagi, quan tenia tan sols vint-i-tres anys. A Rímini va deixar commogut rimpianto, però va semblar que el record d'aquell jove fràgil i esquiu hagués d'aviat desaparèixer, en l'ombra llençada per altres personatges ben més imponents i d'empreses ben més clamoroses. Tan en canvi no va ser, si la memòria de Roberto Malatesta, venerat com Beato, és sobreviscuda tenaç fins als nostres dies, realment gràcies als delicats mèrits del jove senyor de Rímini, el qual va afegir al nom admirat i temut dels Malatesta el perfum de la difícil santedat. Font:
Font: santiebeati.it