Qui va ser
m. Avallon (Borgonya, França), 11 de maig de 760 Va néixer d'una de les més il·lustres famílies de Borgonya. Els seus pares van ser els principals partidaris de la seva educació cristiana, i quan van morir, el sant va haver de començar a ocupar-se de les terres heretades que va saber administrar amb prudència i saviesa. Arribat a l'edat de casar-se, Gengolfo agafades en esposa una noia pertanyent a un noble casal. Aquesta, tanmateix, va demostrar aviat de no posseir totes les virtuts del seu sant marit. Sent un dels principals senyors de Borgonya Gengolfo preses part com a cavaller a les nombroses guerres empreses per Pipí el Breu. De seguida va preferir dedicar-se a la predicació de l'Evangeli a Frísia, fet que justifica la devoció en les seves comparacions present encara al dia d'avui a Holanda. A sobre d'ell, efectivament, es narren episodis extraordinaris. Tornat a casa, Gengolfo va descobrir d'haver estat traït per la dona. Va decidir de no sotmetre a judici la dona però la va agençar en altre lloc proveint al seu sotentamneto i es va retirar en el seu castell prop de Avallon, prop de Vézelay. Aquí va ser assolit per un assassí enviat per la dona. Va morir l'11 de maig de 760. (Passar) Patronato: Homes mal maritati, Varennes (França), Avallon (França), Saint-Gingolph (Fran Emblema: Palma, Cavall Martirologio Romano: A Varennes en el territori de Langres a França, sant Gengolfo.
San Gengolfo va néixer d'una de les més il·lustres famílies de Borgonya. Els seus pares van ser els principals partidaris de la seva educació cristiana, consistint la seva riquesa no només en béns terrens però també en precioses virtuts. Va passar la seva infantesa i la seva primera joventut en una perfecta innocència, tot assorto en els estudis de lletres i en l'exercici de la pietat cristiana. La seva joventut va ser a més caracteritzada per la seva gran honestedat i del seu extrem pudor: Gengolfo era efectivament habitual fugir la companyia dels llibertins i tots aquells objectes que haurien pogut ledere la flor de la seva castedat. Ell preferia bastant visitar les esglésies, aprendre la Parola de Déu, meditar-la en el secret del seu cor i dedicar-se a la lectura de llibres espirituals que li poguessin ser d'ajuda en el fer realment l'ensenyament evangèlic. Era pràcticament impossible sentir de la seva boca paraules indiscrete o inútils. Gràcies a la seva innata modèstia, el seu rostre deixava trapelare la profunda devoció que ho animava. Morts els seus pares, el sant va haver de començar a ocupar-se de les terres heretades que, ben lluny de despeses supèrflues d'algun gènere, va saber administrar amb prudència i saviesa, revelant així capacitats inaudites en l'art de l'economia i en el govern domèstic. Les esglésies i els pobres van ser posades absolutament al centre de les seves atencions. Ell pensava efectivament que això pogués ser el mode millor per testificar el sentit de reconeixement que provava cap a Déu per tot plegat que li havia donat. Arribat a l'edat de casar-se, Gengolfo agafades en esposa una noia pertanyent també ella a un casal noble i ric. Aquesta dona, tanmateix, va demostrar aviat de no posseir totes les virtuts del seu sant marit, revelant-se vanitosa, mundana i distingida per una certa leggerezza de costums. Però Déu permet aquestes desigualtats realment per posar a la prova els seus servidors més fidels i purificar-los amb la creu de les afliccions. Sent un dels principals senyors de Borgonya, conegut per la seva bravura, Gengolfo preses part com a cavaller a les nombroses guerres empreses per Pipí el Breu, majordom de palau dels reis merovingi i efectiu detentor del poder regi. Després d'aquest accostamento al poder secular, el sant va preferir dedicar-se a la predicació de l'Evangeli a Frísia, fet que justifica la devoció en les seves comparacions present encara al dia d'avui a Holanda. Pipí nodria una singular estimació en les seves comparacions, en particular per la seva habilitat en l'art de les armes i per la seva santedat. Realment aquesta darrera, la fama de santedat de Gengolfo, estava sempre més acreixent gràcies a uns prodigis d'ell operats. Una llegenda narra que Pipí deixés dormir el sant cavaller en la pròpia tenda i una vegada, quan van ser tots i dos a llit, es va tornar a encendre miraculosament per ben tres vegades la torxa destinada a la il·luminació de l'interior de la tenda. Això va bastar per convèncer Pipí que fos verdaderament un sant aquell que descansava al costat d'ell. Però sobre Gengolfo es narren dels episodis encara més extraordinaris. Un exemple eloqüent es va verificar durant el seu viatge de tornada a Borgonya, per descansar-se de les fatiche de la guerra. Passant de Bassigny, sostò en un lloc deliciós per rifocillarsi. Aquí hi havia una esplèndida font, de l'aigua fresca i bona, que va decidir adquirir pagant l'amo. Però Déu va voler castigar l'avarícia d'aquest darrer, que s'havia il·lusionat d'obtenir de tal manera sigui la font que l'extret de la venda, evidenciant l'evident impossibilitat material pel viandante, Gengolfo, de transportar amb si la font adquirida. Però el sant, arribat a Varennes, la seva habitual residència, va plantar el seu bastó en la terra fent brotar una magnífica font, realment la que ell havia adquirit a Bassigny, que efectivament instantàniament va desaparèixer de tal lloc. Però és això que ho esperava a la seva tornada a casa que porta a comparar Gengolfo als heroics models bíblics de paciència, quines Giobbe i Tobia. La seva dona, efectivament, així divergida per ell sota parechi punts de vista, durant la seva absència havia estat infidel al seu lligam matrimonial. El sant piombò en un viu dolor i en una gran perplexitat, trobant igualment penós i funest sigui el castigar el crim que el deixar-ho impunito. Trobant-se ja constantment en aquesta vergonya, un dia, quan es va trobar a passejar només que la consort, les va dir: “És ja força que corren de les dicerie contra el teu honor. Jo no he volgut mai parlar-te'n sense saber si fossin fundades, però avui no puc més estar a observar en sil
Font: santiebeati.it