Ignazio da Laconi

Qui va ser

Laconi, Nuoro, 17 de desembre de 1701 - Càller, 11 de maig de 1781 Devotíssim i dedicat a la penitenza des de jove, va portar el saio franciscà, malgrat la seva gracile constitució, i va ser dispensiere i humil questuante en el convent d'Iglesias i després en altres convents. Després de quinze anys, va ser tornat a trucar a Càller en el convent del Buoncammino. Aquí, va treballar en el lanificio i com questuante a ciutat, duent a terme per quaranta anys el seu apostolato entre pobres i pecadors, ajudant i convertint. La gent ho anomenava “Pare sant “ i també un pastor protestant, capellà del regiment d'infanteria alemanya, ho va definir ‘un sant vivent’. Esdevingut cec dos anys abans de la mort, va ser dispensat per la mendica però va continuar a observar la Regla com els seus confrares.

Etimologia: Ignazio = de foc, igneo, del llatí Martirologio Romano: A Càller, sant Ignazio de Láconi, religiós de l'Orde dels Frares Menors Caputxins, que per les places de la ciutat i les tavernes dels posar-te instancabilmente mendicò ofertes per acudir a la misèria dels pobres. Escolta de RadioRai:

La testimoni més bonica i precisament rispecchiante la realitat, hi ve del contemporani pastor protestant Giuseppe Fues, capellà del regiment d'infanteria alemany “von Ziethen”, al servei del rei de Sardenya i d'habitació a Càller, el qual el 1773 escrivia a un seu amic a Alemanya: “Nosaltres veiem tots els dies mendicare al voltant per la ciutat un sant vivent, el qual és un frare laic dels caputxins i s'ha adquirit amb molts miracles la veneració dels seus compatriotes”. El frare era Ignazio de Laconi, que encara en vida era anomenat “pare sant” i que l'escriptora i premi Nobel Grazia Deledda, va definir “L'home més recordat del segle XVIII sard”. Va néixer a Laconi (Nuoro) el 17 de desembre de 1701, segon dels nou fills de Mattia Peis Cadello i d'Anna Maria Sanna Casu, pares pobres però rics de fe; al bateig li va haver imposat el nom de Vincenzo. Va créixer timorato de Déu i encara adolescent ja practicava dejunis i mortificacions; no va freqüentar col·legis i no va aprendre mai a escriure, però anava cada dia a Messa i feia el chierichetto; de poques paraules parlava amb prou feines el dialecte sard. A divuit anys es va posar malalt greument i va fer vot d'entrar entre els caputxins si hagués guarit; però una vegada risanato no va mantenir el vot; dos anys després del seu cavall es va posar a córrer desbocadament sense control als bords d'un precipici, de sobte es va bloquejar i Vincenzo va ser excepte per la segona vegada, aleshores va recordar la promesa feta. Tenia 20 anys quan el 3 de novembre de 1721, Vincenzo Peis Cadello es va presentar al convent dels caputxins de Buoncammino a Càller, no va ser acceptat de seguida, vist el seu gracile físic, però després amb la mediació del marquès de Laconi Gabriele Aymerich, va poder entrar-vos i portar el vestit dels Caputxins el 10 de novembre de 1721, agafant el nom d'entre’ Ignazio de Laconi. Després del prescrit any de Noviziato, va ser transferit en el convent d'Iglesias, on va ser dispensiere i alhora encarregat de la mendica en les campanyes del Sulcis. Per quinze anys va viure entre els convents sards de Domusnovas, Sanluri, Oristano i Quartu, després va ser tornat a trucar al convent de Buoncammino de Càller i destinat al lanificio del convent, on es confezionava el teixit pels religiosos. El 1741 a 40 anys va ser invertit com questuante a la ciutat de Càller, considerat un deure de gran importantment i responsabilitat. Càller va ser per 40 anys el camp del seu apostolato, dut a terme amb eficàcia i amb tant amor entre els pobres i els pecadors; el caputxí questuante ha estat en els segles, la figura humil i gran en el mateix temps, que portava la realitat del tancat dels convents enmig a la gent, fent-ne sentir la presència en la societat burgesa i poblar d'aleshores. Es demanava l'oferta per les necessitats del convent i pels pobres i gruixudíssim el questuante havent-hi instaurat un periòdic contacte amb les persones i amb les famílies, portava l'esperat consell, la Parola de Déu i intervenia amb la pregària i amb la persuasió a districare situacions escabroses. Així va ser l'obra d'un altre gran sant questuante franciscà, Egidio Maria de S. Giuseppe (1729-1812) que va operar a la ciutat de Nàpols, gairebé contemporàniament a Ignazio de Laconi. Frate Ignazio va ser venerat per tots per l'esplendor de les seves virtuts i pels molts miracles d'ell operats; per la seva atenció cap a les necessitats materials dels pobres que dirigia al convent, però també per aquelles espirituals, la seva bondat va ser instrument de reconciliació i de conversió per molts pecadors. El 1779 fra Ignazio esdevingut cec, va ser dispensat per la mendica, però per la seva voluntat va voler continuar a participar en la vida comuna dels frares, sottostando a totes les regles i pràctiques disciplinari, fins a la santa mort passada a Càller l'11 de maig de 1781 a l'edat de 80 anys; per dos dies una multitud impressionant de poble i persones importants, sfilò davant del feretro del caputxí per homenatjar-li. En vida havia estat dotat d'evidents carismes i la fama de la seva santedat era difosa molt, després de la mort va augmentar encara també pels freqüents miracles que es verificaven per la seva intercessió; per tant el 1844 l'arquebisbe de Càller va donar inici a la causa de beatificació. Pius IX el 26 de maig de 1869 ho va declarar ‘venerable’; va ser beatificat per Pius XII el 16 de juny de 1940 i proclamat sant del mateix pontífex el 21 d'octubre de 1951. A la cerimònia de canonització a Roma, era present un altre gran questuante caputxí del mateix convent de Càller, entre’ Nicola de Gesturi (1882-1958) que serà proclamat beat el 3 d'octubre de 1999 de papa Joan Pau II. L'humil frare sard, captaire i illetterato, s. Ignazio de Laconi, és celebrat l'11 de maig i a Sardenya és considerat com a patró dels estudiants.

Vincenzo Peis, el sant més venerat a Sardenya, neix el 1701 a Làconi (Oristano). La seva és una família religiosa de pobres pagesos, allietata del naixement de nou

Font: santiebeati.it