Qui va ser
† 30 d'octubre de 1119 Gerardo, bisbe del segle XII, és el patró de la ciutat i de l'arxidiòcesi de Potenza. Nascut a Piacenza en una família de nobles orígens, es va dirigir cap a la Itàlia Meridional probablement amb la intenció d'embarcar-se juntament amb els croats cap als Llocs Santi. Arribat tanmateix a Potenza va començar a dedicar-se al apostolato. I el seu compromís li va atreure a tal punt l'admiració de la gent que, quan va morir el bisbe, el clergat i el poble ho van triar com a successor. Ordenat bisbe a Acerenza, va aguantar l'Església de Potenza per vuit anys. També de bisbe «era de tanta sobrietà - escriu el biògraf i successor Manfredi - de semblar un monjo». Va morir el 1119. Transcorregut un sol any papa Callisto II ho va proclamar sant a furor de poble. (Passar) Patronato: Potenza Etimologia: Gerardo = valorós amb la llança, de l'alemany Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A Potenza, sant Gerardo, bisbe. Escolta de RadioMaria:
Avui, el Martirologio Romano fixa el record de S. Gerardo bisbe a Potenza en la Lucania. Era aquest nadiu de Piacenza i, traslladat a Potenza, va ser triat com a bisbe per les seves virtuts i la seva activitat taumatúrgica. Mort després d'amb prou feines vuit anys d'episcopat, el seu successor Manfredo en va escriure una Vita potser massa declaradament panegiristica i sobretot en va obtenir una canonització "visqui veu" (o sigui sense documentació escrita) per part del papa Callisto II (1119-24).S. Gerardo, patró de la ciutat i del archidiocesi de Potenza, natiu de Piacenza, descendent de la noble i il·lustre família La Porta, va ser Bisbe d'aquesta ciutat del 1111 al 1119. Home de cultura i de sòlida pietat, després d'haver transcorregut la seva joventut en pàtria es va dirigir cap a la Itàlia Meridional, com molts altres esperits nobles del seu temps, o a la recerca de solitud o per ésser més prop dels punts d'embarcament dels croats, dirigits cap als llocs sants. Arribat a Potenza, Gerardo va veure obrir-se davant un vast camp de apostolato, especialment entre la joventut. Obres a tots gratuïtament els tresors de la seva cultura i de la seva bondat, atraient-se la simpatia de tot el poble. A la mort del Bisbe de la ciutat, clergat i poble ho van triar el seu pastor. Va ser consagrat Bisbe a Acerenza. La dignitat aconseguida no va mutar l'austeritat de la seva vida ni la simplicitat dels seus costu-em. Manfredi, el seu biògraf i després successor en la catte-dra episcopal, cosi descriu aquest període de la seva vida: "Honrat de la glòria pontifical, va aparèixer més humil, més mansoi, més piò, més benigno, més diligen-tu en l'exercici de les virtuts. Era de tanta sobrietà de semblar un monjo". El Senyor es va complaure de fer rifulgere la santedat del seu servidor encara en vida, amb signes miraculosos, com el canvi de l'aigua en vi. Amb prou feines un any després de la seva mort, el Pontífex de Roma Callisto II en va proclamar la santedat. Els ossos de S. Gerardo descansen sota l'altar a ell dedicat en l'Església Catedral de Potenza. El Sant és honrat, en mode particular, el 30 d'octubre, dia de la seva mort, i el 30 de maig a record de la traslazione dels seus ossos, feta pel Bisbe Oberto el 1250. Autor: Canio Riccardo Topazio ______________________________ Afegit/modificat el 2005-09-15
Font: santiebeati.it