Qui va ser
Domrémy, França, 1412 sobre - Rouen, França, 30 de maig de 1431 Filla de pagesos, analfabeta, va deixar molt jove la casa paternal per seguir el voler de Déu, rivelatole de veus misterioses, segons el qual hauria hagut d'alliberar França dels Anglesos. Presentada a la cort de Carles VII, va obtenir del rei de poder cavalcar al capdavant d'una armada i, encoratjant les tropes amb la seva inspirada presència, va aconseguir alliberar Orleans i a reportar la victòria de Patay. Deixada sola per la desconfiança de la cort i del rei, Giovanna no potè conduir a terme, segons el seu projecte, la lluita contra els Anglo-Borgonyons; va ser ferida en un primer moment a les portes de París i el 1430, mentre marxava cap a Compiegne, feta presonera dels Borgonyons, que la van cedir als Anglesos. Traduïda a Rouen davant d'un tribunal d'eclesiàstics, després d'extenuants interrogatoris va ser condemnada per heretgia i cremada visqui. Va ser rehabilitada el 1456. En la Basílica de San Pietro a Vaticà Giovanna va ser beatificada pel papa Sant Pius X el 18 d'abril de 1909 i després canonitzada el 16 de maig de 1920 per papa Benet XV. Les va ser reconegut el títol de verge, però no el de màrtir.
Patronato: França, Radiofonisti, Telegrafistes Etimologia: Giovanna = el Senyor és benèfic, do del Senyor, de l'hebraic Emblema: Corona d'or, Gigli, Spada Martirologio Romano: A Rouen a Normandia, a França, santa Joana d'Arc, verge, dita la pulsella de Orléans, que, després d'haver combatut coratjosament en defensa de la pàtria, va ser lliurada per fi en les mans dels enemics, condemnada amb inic procés i cremada sobre el rogo. Escolta de RadioVaticana:
Santa Joana d'Arc és una figura molt coneguda, però superficialment. L'exemple d'aquesta Santa hi parla de l'amor a la Patria i de pau segons el més genuí pensament del Cristianisme. M'entesa no poques vegades d'haver de parlar de santa Joana d'Arc amb els meus estudiants liceali. Qui em coneix sap que d'anys ensenyo Religió catòlica en un liceu clàssic. Treball fatigós, impervio, però molt útil; i si en pot fàcilment imaginar el perquè: els joves d'avui són sempre més “afamats” que veritats i per mi, a què agrada l'apologètica, és això un camp sobre què considero indispensable gastar-me; òbviament en la consciència que tots som (jo en primer lloc) “servidors inútils”. Deia: en la meva activitat de docent de Religió em trobo sovint a haver de parlar de santa Joana d'Arc i per un motiu ben puntual, perquè en primer liceu, en història, parlant de l'anomenada Guerra dels Cento anys els estudiants acaben sempre amb el parlar-ne amb el professor de la disciplina. Fet – diguem-nos-ho francament – gens anòmal, atès que a col·legi tot això que sap de Cristianisme és abundantment menyspreat, basti pensar en com és reduïda la filosofia medieval, amb prou feines es “sfarina” una mica de sant Agustí i de sant Tommaso i tot la resta és... gros que cola. Però evidentment santa Joana d'Arc fa gola per la fi de la seva vida on es creu que l'Església hagi equivocat per després admetre l'errada comesa. En realitat les coses no van anar realment a aquest mode. Què dir aleshores d'aquesta Santa? Els fets Abans de tot van proveïdes les notícies històriques. Joana d'Arc va néixer d'una família d'humilíssimes condicions, d'una família de pagesos, a Domremy en l'any 1412. Durant la Guerra dels Cento anys (1337-1453) es va sentir anomenada de Déu a socórrer el rei de França i a scacciare els Anglesos del terra francès. El 1429 va assolir el Dofí Carles (futur Carles VII) a la ciutat de Chinon, convencent-ho a confiar-les el deure de temptar una ofensiva contra els Anglesos. Va aconseguir fer-se acreditar prop de la cort gràcies a carismes extraordinaris que ella aconseguia manifestar. Alliberada Orleans del setge (8 de maig de 1429), victòria que les va valer el títol de “Pulzella d'Orleans”, després d'algun dia (18 de maig de 1429) va obtenir una nova victòria: a Patay va infligir una dura derrota a les armades angleses. Aquestes dues victòries van permetre la conquesta del territori francès fins a Reims i així doncs la coronació solemne del Dofí amb el nom de Carles VII. Reims era efectivament la ciutat on de segles passaven les consagracions dels reis de França. Però, una vegada coronat rei, Carles VII va ser agafat pel típic esperit de compromís de molts polítics i va decidir tractar amb els Anglesos. Giovanna no hi va estar i va decidir continuar a combatre sola, sense el suport de la Corona. El 24 de maig del 1430 va ser capturada pels Borgonyons, els quals eren de la part dels Anglesos i a aquests va ser venuda per 10.000 tornesi. Va ser empresonada en el Castell de Rouen i aquí processada per heretgia i bruixeria. En realitat es tractava d'un fals tribunal de la Inquisició amb jutges simoniaci i prezzolati dels Anglesos. Condemnada, va ser cremada viva sobre la plaça del Mercat Vecchio a Rouen el 30 de maig de 1431. Carles VII no va fer nul·la per ajudar-la; tanmateix, després de la conquesta de Rouen (1450), va voler obrir una enquesta sobre el procés que va portar a la completa rehabilitació de la Santa; era l'any 1456. Joana d'Arc va ser beatificada el 1909 de papa sant Pius X i canonitzada el 1920 per papa Benet XV. Què hi ensenya santa Joana d'Arc? De la vida d'aquesta gran Santa podem entendre almenys tres coses: - la amor patrio és un valor cristià; - combatre ha de ser sempre una “extrema ratio” (remei extrem); - cal lluitar per la veritat i no pel poder. 1) El amor patrio és un valor cristià. El Cristianisme afirma que tots els homes són iguals i són germans, però no reté sigui just pensar que el món sencer sigui una única comunitat despullada de qualsevol identitat cultural. No a cas el cosmopolitisme, és a dir la convicció que tot el món és una sola Nació, és una típica errada de motlle il·luminista i anticristiano i que conseqüentment el Cristianisme mateix ha rebutjat. Com l'home, per Voluntat de Déu, neix ordinàriament en una família, així l'home, igualment ordinàriament, neix i creix a l'interior
Font: santiebeati.it