Qui va ser
Venècia, 1231 - Forlì, 31 de maig de 1314 Mort el seu pare, la seva mare es va fer monja, i ell a 17 anys, després d'haver distribuït als pobres tots els béns de la seva família, va entrar en el convent dominicà en la nativa Venècia. Va exercitar el seu ministeri per 45 anys a Forlì, on per la seva caritat va ser anomenat 'Pare dels pobres'. Es va distingir també pel seu amor cap als malalts, i per això és invocat contra la malaltia del càncer. Martirologio Romano: A Forlì, beat Giacomo Salomoni, sacerdot, que, adolescent, mort el pare i entrada la mare entre les monges cistercenques, va distribuir els seus béns als pobres i, acollit en l'Orde dels Predicadors, hi rifulse per quaranta-cinc anys com a amic dels pobres i home de pau, dotat d'insignes carismes.
Giacomo Salomoni, de molt noble família veneciana, va quedar molt aviat orfe de pare. La mare aleshores ho va confiar a la virtuosíssima àvia, decidint agafar el vel monacal en un monestir de la ciutat, dit de les Celestes. El bimbo sovint visitava la seva mare, i fet giovinetto, va sentir també ell l'atractiva per les coses nobles i santes. Així, distribuït als pobres un cospicuo patrimoni, es va fer, a disset anys, Frate Predicador. Rebudes amb vivíssima joia les blanques llanes, la seva ambició va ser de seguir les petjades del gran Patriarca Domenico. Va tenir el culte de la Regla, que per seixanta-sis anys va observar amb inviolable fidelitat. Ànima contemplativa i assedegada de silenci, va obtenir, el 1269, de passar al Convent de Forlì, per viure-us desconegut i lluny de la seva Patria. No va tenir el do del eloquenza, però la seva càtedra va ser el confessional, on va dur a terme un fructuosíssim apostolato pel qual havia rebut per Déu dons verdaderament extraordinaris. Llegia en les ànimes, i per cadascuna d'ells les seves paraules eren bàlsam i vida. Sovint, quan era en confessional, es veia una colomba misteriosa posar-se sobre el seu muscle. La seva pregària era taumaturga i obtenia miracles de cada gènere. En la tardana edat va suportar una cruel plaga al pit, sense concedir-se, ni descans, ni dispenses. Va ser Prior en diversos Convents, però moros en el de Forlì en el dia i en l'hora d'ell predits, el 31 de maig de 1314, portant en cel intacte l'estola baptismal. Els seus funerals van ser un triomf i Forlì ho va proclamar el seu Patró. El culte va ser aprovat per Forlì el 1526 i per Venècia el 1617. Papa Gregori XV el 22 de setembre de 1621 ha concedit a tot l'Orde la Messa i l'oficina pròpia. L'esplèndida església dels Sants Joan i Pau de Venècia, testimoni de la seva donació juvenil al Senyor, des del 1939 en conserva gelosament el cos. Autor: Franco Mariani ______________________________ Afegit/modificat el 2002-04-10
Font: santiebeati.it