Qui va ser
VI segle Les primeres attestazioni documentals sobre San Goar sobresurten al segle VIII, quan la seva cel·la prop de Oberwesel va ser donada al monestir de Pruem. La devoció va créixer ràpidament, portant a la construcció d'una basílica i al florir de pelegrinacions. La més antiga biografia, redactades per un monjo de Pruem, narra la vida del sant: originari d'Aquitània, Goar es va portar a Treviri on va ser ordenat sacerdot. Es va establir en ermita prop de Oberwesel, dedicant-se a la pregària i a l'assistència dels pelegrins. Va rebutjar l'episcopat de Treviri i va morir en data incerta en el segle VI. En el segle IX, l'abat Marcward de Pruem va encarregar una nova biografia a Wandelbert, que va incloure també els miracles a ell atribuïts. El culte de San Goar es va difondre en tot l'Occident, com testificat per la seva presència en els caps martirologi medievals.
Martirologio Romano: Sobre la riba del riu Rin, sant Goar, sacerdot, originari d'Aquitània, que, amb el suport del bisbe de Treviri, va construir un ospizio i un oratori per acollir els pelegrins i proveir a la salvació de les seves ànimes.
La més antiga notícia sobre aquest sant sobresurt al 765, quan el rei Pipí va donar al monestir de Pruem la cel·la sancti Goaris existent prop de Oberwesel, no lluny de Bingen, sobre la riba esquerra del Rin, en la diòcesi de Treviri. El 782 Carlemany va confirmar definitivament la donació i aleshores l'abat Asuarius va fer construir una gran basílica en la qual va ser portat el cos del sant. D'aquell temps la tomba va començar a ser meta de nombroses pelegrinacions, al voltant de la basílica es va desenvolupar una ciutat que del sant va agafar el nom (Sankt Goar) i va ser escrita també la més antiga biografia, d'un monjo de Pruem. Segons l'autor Goar era oriünd d'Aquitània; al temps de Chidelberto es va portar a Treviri i, ordenat sacerdot del bisbe Felice, va tenir el permès construir-se una cel·la i una celletta prop de Oberwesel. Allà celebrava cada dia, excepte el divendres, la santa Messa, recitava tot el Saltiri i assistia els pelegrins que ho visitaven. Durant el govern del bisbe Rustico va tenir dels avorriments que tanmateix va superar feliçment; va rebutjar l'episcopat de Treviri, offertogli del rei Sigeberto de Metz, va morir càrrec d'anys i de mèrits el 6 de juliol d'un any desconegut. Quan en realitat hagi viscut Goar és impossible precisar i si més no és segur el seu origen gal ja que el nom era conegut ja en el segle V a la regió del Rin; sembla en canvi que s'hagi d'atribuir al segle VI. Ja que la veneració de Goar anava sempre més crescendo i els miracles es multiplicaven prop de la seva tomba, l'abat Marcward de Pruem en el 839 va ordenar al monjo Wandelbert d'escriure una nova biografia del sant en estil més scorrevole i d'afegir-vos els miracles operats fins a aquell temps. Per la història del culte de Goar s'ha de notar que la seva festa, a més d'en el Martirologio de Wandelbert i en el de Rabano Mauro, que en depèn, és recordada en els codis pleniores del Geronimiano al 6 de juliol, però sense indicació topogràfica; Floro en canvi té l'exacta indicació En Binga, mentre Usuardo, referint-se a la diòcesi, té en pago Trevirensi com es troba encara en el Martirologio Romano.
Font: santiebeati.it