Qui va ser
Nascuda princesa i esdevinguda reina i badessa, era filla del rei Anna del Anglia oriental i germana de diversos altres sants. Va casar el rei Erconberto de Kent i va tenir quatre fills, dos dels quals van ser també aquests sants. Després de la mort de Erconberto el 664, Etelburga va fundar un monestir a Minster-en-Sheppey i en va esdevenir badessa. Més tard en la seva vida, es va traslladar a l'Abadia de Ely i en va esdevenir també badessa. Segons la llegenda, va supervisar la sepultura de la germana, Santa Eteldreda, en una tomba de marbre blanc. Etelburga va morir al voltant del 699 i les seves despullades van ser transferides successivament en una capella de l'Abadia de Ely.
Santa Sexburga, princesa del Anglia oriental, era filla del rei Anna, germana de les santes Eteldreda, Etelburga i Vitburga, a més germanastra de Santa Setrida. Va anar a esposa al rei Erconberto del Kent, del qual va tenir dos fills i dues filles, les santes Ercongota i Ermengilda. No ha d'estranyar el lector contemporani el prolificare de cotanta santedat prop d'una cort real, fet efectivament molt comú en particular en el primer mil·lenni tant a Orient quant a Occident, fins i tot a Etiòpia, antiga nació cristiana d'Àfrica.
Sexburga va fundar un monestir prop de Minster-en-Sheppey, si per fi es va retirar una vegada quedada vídua el 664, esdevenint-ne també badessa. Atreta per una vida més solitària i aïllada pel món, va preferir després traslladar-se en l'abadia de Ely, deixant el lloc de badessa a la filla Ermengilda. Aquí el 679 Sexburga va succeir a la seva germana Ediltrude quina badessa i va ocupar la seva sepultura en l'església abacial, de què ella mateixa havia estat fundadora. Segons la llegenda narrada per San Beda el Venerable, en la zona pantanosa circumdant no va aconseguir trobar una làpida adapta pel taüt i va encarregar alguns homes a buscar-ne una, i aquests van trobar una antiga tomba romana de marbre blanc prop de Grantchester.
Desgraciadament no han estat tramandate notícies certes sobre la seva activitat de badessa i segons la seva “Vita” redactades en llengua llatina ella va ser germana de Ediltrude no tant en quant consanguinea, quant més “per haver imitat les seves obres bones”. L'antiga reina Sexburga va morir el 6 de juliol probablement de l'any 699 i des del 1106 fins a la Reforma les seves restes amb els de les santes Ediltrude, Vitburga i Ermengilda en apposite capelles construïdes en l'església abacial. Santa Sexburga compare en algunes escenes tretes de la vida de Eteldreda en la catedral de Ely, va incidir a relleu. L'abadia de Minster-en-Sheppey va ser destruïda pels danesos i després reedificada el 1130 titulant-la a la Mare de Déu i a Santa Sexburga.
Autor: Fabio Arduino
Font: santiebeati.it