Qui va ser
† Clisma, Egipte, 430 sobre San Sisoes era un egipci que va decidir emprendre la vida monàstica en el famós convent del desert de Scete, però a la mort de sant Antonio el 357 va preferir traslladar-se a causa del massa affollamento. Es va retirar sobre la muntanya de Sant Antonio on va quedar fins a edat avançada. Va morir a Clisma, una ciutat sobre les ribes del Mar Roig, cap a l'any 430. En punt de mort va afirmar: «Veieu: el Senyor ha vingut i diu: Porteu-me el test electe del desert». Nombrosos articles dels «Dits dels Pares» citen Sisoes i ho descriuen com un contemplatiu amant de la solitud, abandonat a la misericòrdia divina. Al seu deixeble capitava sovint d'haver-ho de sol·licitar per agafar menjar ja que ell si més no si en preocupava. Ell repetia: «Oblida tu mateix, llença a l'esquena els teus desitjos i alliberats per les sol·licituds: així trobaràs les quietes». Nombrosos miracles (entre què la resurrecció d'un nen) van ser atribuïts a la seva intercessió i li van valer l'apel·latiu de «gran». (Passar) Martirologio Romano: A Egipte, sant Sísoe, dit Magno, ermità, molt insigne en l'exercici de la vida monàstica.
San Sisoes era un egipci que va decidir emprendre la vida monàstica en el famós convent del desert de Scete, però a la mort del gran Sant Antonio el 357 va preferir traslladar-se a causa del massa affollamento. Va anar aleshores a viure sobre la muntanya de Sant Antonio amb un deixeble de nom Ambramo. El lloc era desert, potser a indicar que hi van arribar després de les incursions sarraïnes verificades el 357. Establert en aquests paraggi, s'hi va detenir per moltíssim temps, potser fins i tot una settantina d'anys, fins que potser a causa de l'edat ja avançada no va poder més tolerar els rigors de la vida en el desert. Per una mica de temps va viure aleshores a Clisma, una ciutat egípcia sobre les ribes del Mar Roig, si va morir cap a l'any 430. En punt de mort va afirmar: “Veieu: el Senyor ha vingut i diu: Porteu-me el test electe del desert”. Ben una cinquantina d'articles continguts en el “Apophthegmata Patrum” (“Dits dels Pares”) citen Sisoes i sembla es refereixin realment al sant venerat en data actual, malgrat un altre monjo homònim i el seu contemporani sigui esmentat també ell en la mateixa obra. Tals contes constitueixen la principal font d'informacions sobre la vida del sant i ho descriuen com un humil amant de la solitud, abandonat a la misericòrdia divina, sovint immergit en la contemplació. Al seu deixeble capitava sovint d'haver-ho de sol·licitar per anar a menjar, ja que ell si més no si en preocupava. Pel que fa a la humilitat i la subcomissió al voler de Déu, ell acostumava a afirmar: “Oblida tu mateix i llença a l'esquena els teus desitjos i alliberats per les sol·licituds. Així trobaràs les quietes”. Nombrosos miracles van ser atribuïts a la seva intercessió, fins i tot la resurrecció d'un nen, que li van valer l'apel·latiu de “gran”, riconosciutogli encara avui també del Martyrologium Romanum que ho commemora en data 6 de juliol. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2006-04-23
Font: santiebeati.it