Qui va ser
El seu nom és degut al fet que abans encara d'ésser religiós franciscà, en esperit de pobresa i mortificació, anava sempre a peu descalços; també la seva casa era dita la casa del «discalciato» o del descalç. El Gonzaga, i després que d'ell el Wadding i el de Moustier, ho diuen company de s. Francesco, però no és exacte: d'una llegenda, escrita el 1364, es dedueix efectivament que ell va néixer, cap al 1278, en la diòcesi de Saint-Paul de Lon a Bretanya. Transcorreguda la joventut en el segle, dedicat a obres de caritat i de bé, va abraçar després la vida eclesiàstica és va esdevenir sacerdot, rector i canonge en la diòcesi de Rennes. Per tretze anys va treballar amb zelo enmig als seus fidels i diocesans, i ja religiós per la seva austerissima vida de penitenza i de pobresa, va entrar entre els Franciscans dellaprovincia de Tours, on va quedar per trentatre anys, fulgido exemple de virtut i investigat confessore i director d'esperit. Una predilecció especial va tenir pels malalts i pels pobres i, tanta era la sol·licitud i la generositat per aquests darrers, de ser anomenat bursarius pauperum. Contagiat per la terrible pesta negra que l'havia vist àngel consolatore de tants infeliços, va morir el 1349, en el convent de S. Maria Maddalena de Quimper a Bretanya que més de cada altre lloc de la seva província religiosa, havia pogut beneficiar de la seva santedat i dels seus prodigis. Va ser sepolto en l'annexa església del convent, en la capella de S. Antonio, i gràcies i miracles van venir a confirmar la seva santedat. Al seu sepulcre van acudir particularment els afectes de mal de cap, obtenint ajudes i curacions. Commemorat el 14 de desembre en el Martirologio Franciscà, per la confirmació del seu culte ab immemorials és en cors la causa prop del S. Congregació dels Ritus, a que la seva secció històrica han estat ja presentats els diversos documents que ho concerneixen i particularment aquell biogràfic ja recordat del segle XIV.
Font: santiebeati.it