Qui va ser
Brescia, 6 de novembre de 1813 - 15 de desembre de 1855 El seu pare és un empresari bresciano; la mare, noble bergamasca, mor el 1824 quan Paola Francesca té 11 anys. A aquella edat entra en el col·legi de la Visitazione pels estudis, i en surt a 17 anys. Malgrat el pare per ella prefereixi el matrimoni, la jove decideix restar fidel al vot de castedat fet en institut. És així enviada a dirigir una fàbrica de filats de seda de propietat del pare a Acquafredda. Però Paola organitza ajudes pels freturosos i es dedica a la instrucció religiosa femenina, ajudada per algunes noies. Junts, d'infermeres voluntàries, treballen per ajudar les víctimes del còlera del 1836, en dos col·legis per sordmuts, en la tremenda primavera del 1849, durant les «Deu Jornades», quan la ciutat es rebel·la als austríacs. El 1851 la comunitat obté la primera aprovació com a congregació religiosa, amb el nom de Ancelle de la Caritat. El 1852, Paola Francesca pronuncia els vots i com a religiosa esdevé monja Maria Crocifissa. Morirà a Brescia el 1855. (Passar)
Etimologia: Paola = petita d'alçària, del llatí Emblema: Giglio Martirologio Romano: A Brescia, santa Maria Crocifissa Di Rosa, verge, que va consagrar els seus béns i tota si mateixa a la salvació espiritual i material del pròxim i va fundar l'Institut de les Ancelle de la Caritat.
El seu pare, Clemente Di Rosa, és un cospicuo empresari bresciano. La mare, Camilla Albani, pertany a la noblesa bergamasca, i ve a faltar quan ella, Paola Francesca, té tan sols 11 anys. A aquella edat entra en el col·legi de la Visitazione pels estudis, i en surt a 17 anys. El pare comença a parlar-les de matrimoni, però no si en farà nul·la, perquè ella vol restar fidel al vot de castedat fet en institut. Res matrimoni, per tant. El pare la posa de seguida als treballs, aleshores, enviant-la a dirigir una seva fàbrica de filats de seda a Acquafredda, un país del Bresciano en riba al riu Esglésies, amb una settantina d'obreres. Som en el regne Lombardo-Veneto que, malgrat el nom, és una província “a estatut especial” de l'Imperi austro- hongarès, governada per l'arxiduc Ranieri d'Habsburg amb el títol de virrei (austríac és també l'arquebisbe de Milà, el cardenal Gaetano Gaysruck, sovint tanmateix en polèmica amb els governants). Així, la jove manager amb el vot de castedat es compromet en l'empresa de família. I al temps mateix organitza ajudes pels pobres i els malalts en necessitat, i es dedica a la instrucció religiosa femenina, ajudada per algunes noies. Junts es fan infermeres voluntàries i treballen sense cap reconeixement civil o eclesiàstic. El 1836 Llombardia és colpejada pel còlera, que fa 32 mila morts i s'estén també al Vèneto i a l'Emilia. Amb les seves xicotes, Paola Francesca fa servei voluntari en el lazzaretto, assisteix qui està malalt a casa, s'ocupa dels orfes. Dona també vida a dos col·legis per sordmuts. El 1840 es troba a cap de 32 noies amb experiència infermieristica i preparades fins i tot a la instrucció religiosa, però encara sense aprovacions oficials, sense “personalitat jurídica”. Això és degut pures a la situació política del temps, a algun obstacle local; i el resultat és sempre un sol: oficialment Paola Francesca i totes les noies no existeixen. Però pels bresciani existeixen, sí: seus les veuen a l'obra, i sobretot n'admiren el coratge en la tremenda primavera del 1849, durant les “Deu Jornades”; o sigui quan la ciutat es rebel·la als austríacs (vencedors de la guerra contra el Regne de Sardenya) i pateix després la represàlia ordenada pel mariscal de camp Haynau. Enmig a la tragèdia, ells són aquí a socórrer els ferits i a fer coratge. I finalment el 1851 la intrèpida comunitat obté la primera aprovació de la Santa Seu com a congregació religiosa, amb el nom de Ancelle de la Caritat. El 1852, Paola Francesca pronuncia els vots i com a religiosa esdevé monja Maria Crocifissa (ha volgut dir-se com la seva germana major, morta nel1839). Guieu d'ella, les Ancelle de la Caritat comencen a estendre la seva obra a Llombardia i al Vèneto, però ja les resta poc de viure, encara que és encara jove. Es posa malalt en la casa de les Ancelle a Màntua, i d'aquí retorna a Brescia només per morir-vos, a 42 anys. Pius XII Pacelli la proclamarà santa nel1954. Les seves despullades són custodiades en la Casa mare de Brescia.
Font: santiebeati.it