Qui va ser
Civita de Antino, L'Aquila, 1034 ca.– Sezze, Llatina, 1118 És amb sant Carles de Sezze el patró de la ciutadana laziale a província de Llatina. Nascut a Antena, avui Civita de Antino (L'Aquila) al voltant del 1026, va arribar a Sezze el 1046 i hi va edificar el monestir benedictí de Santa Cecilia, de què va esdevenir abat. Amb els seus monjos es va dedicar al sanejament del territori pantanós del districte monàstic, que s'estenia entre la ciutat i els territoris del ducat de Sermoneta. San Lidano va morir el 1118. La seva obra va ser destruïda per Frederic II. De seguida Gregori IX el 1232 va transferir els restants béns del monestir al convent Florense de Anagni. (Passar)
El sant abat va néixer en el tercer decenni del segle XI a ‘Civitas Antena’, actual Civita de Antino, província de L'Aquila; a nou anys va entrar a formar part del monestir de Montecassino. Arribat en la major edat, una part del seu patrimoni heretat per la família, va ser destinat, amb el consens de l'abat Richerio I (1038-1055) de Montecassino, a la construcció d'un monestir amb annexa església, a les faldes del mont Antoniano, en el cor dels aiguamolls Pontine, diòcesis de Sezze. La zona conserva encara el nom de Quart S. Lidano, efectivament ell va viure per setanta-dos anys en aquest monestir, de què havia esdevingut abat. Lidano va morir el 1118 i va venir sepolto en l'església del seu cenobi, va restar aquí fins a la destrucció de l'església, passada durant la lluita entre l'emperador Frederic II (1194-1250) i el papat; les relíquies van ser traslate en la catedral de Sezze, per voluntat del bisbe Drusino. Altres Actes oficials ens recorden el culte tributatogli en la zona pontina; el 1312 la més gran de les campanes de la catedral, encara existent, va ser dedicada a s. Lidano i el 1473, el magistrat de la ciutat, es va comprometre amb acte notarial a oferir en honor del sant, un calze de plata cada dos anys. Papa Lleó X (1475-1521) en va confirmar el culte i va disciplinar la festa establerta pels Estatuts de la ciutat setina (Sezze); el 1606 hi va haver el reconeixement de les relíquies, amb la construcció d'un nou altar, completat el 1672, amb una tribuna de fusta daurada. San Carlo de Sezze franciscà del 1670, portava sempre amb si una relíquia del sant i amb aquesta va beneir, el malalt papa Climent IX. Pius VI el 9 d'abril de 1791, va concedir l'oficina pròpia i la solemne festivitat del 2 de juliol. Un codi del segle XIV, conservat en l'Arxiu capitular de Sezze, conté la més antiga imatge de Lidano amb la narració de la seva vida, ell és representat amb hàbits monacals benedictins, amb en les mans el llibre de la Regla i la pastoral d'abat.
Font: santiebeati.it