Llàtzer el Pintor

Qui va ser

San Lazzaro Monaco a Constantinoble

Festa:

17 de novembre

Etimologia: Llàtzer = Déu és el meu auxili, de l'hebraic

Martirologio Romano: A Constantinoble, sant Llàtzer, monjo, que, nascut a Armènia, va ser insigne pintor de sagrades icones; sent-se rebutjat de destruir les seves obres, per orde de l'emperador iconoclasta Teofilo va ser sotmès a atroces tortures i, ricomposta després la controvèrsia sobre el recte culte de les imagini, va ser enviat a Roma de l'emperador Miquel III per consolidar la concòrdia i la unitat de tota l'Església.

La seva Vita hi ha coneguda sobretot gràcies a un continuador del periodista Teofane reportat per Cedreno; aquest text ha servit per la notícia dels sinassari bizantins. Nascut a Armènia a finals del sec. VIII, Llàtzer va arribar encara jove a Constantinoble si es va fer monjo. Va aprendre la pintura i va esdevenir molt hàbil en tal art; però la seva fama va ser causa de la persecució que ben aviat ho va assolir. L'emperador Teofilo (829-843) va publicar, poc després de la seva arribada al tron, un edicte en què es comminava la pena de mort a aquells pintors que haguessin rebutjat de destruir els quadres de sants. Llàtzer va ser citat innanzi a l'emperador que en va va intentar convèncer-ho a sotmetre's al decret. Llençat en una cloaca, on va ser sobre el punt de morir asfixiat, Llàtzer represes les forces i va retornar a pintar les icones; aleshores Teofilo va ordenar d'aplicar-li sobre la palma de les mans de les barres de ferro arroventato que van cremar la carn fins a l'os. L'emperadriu Teodora riuscí a fer-ho sortir de la presó, ho va fer ocupar i ho va enviar en el monestir de S. Giovanni Battista del Phoberon sobre la costa asiàtica del Bòsfor. En reconeixement, Llàtzer va pintar un quadre del sant Precursor que va esdevenir instrument de miracles i després de la mort de Teofilo, va pintar també la gran imatge del Crist que es trobava sobre la porta de la Calcide al palau imperial. Després que de que ell es va dedicar enterament als seus deures religiosos i va rebre els Ordes.

L'emperadriu Teodora li va recomanar l'ànima del seu difunt marit pregant-ho de perdonar-ho, però Llàtzer hauria respost que no era piú temps de plegar la justícia divina. En el 856 l'emperador Miquel III va enviar Llàtzer a Roma per portar dons al papa Benet III, triat recentment, cosí ell va tenir ocasió d'entretenir-se amb el pontífex sobre els mitjans per restablir la pau en l'Església. Es pretén que Llàtzer hagi estat enviat una segona vegada a Roma i que hagi mort a mitjans del viatge (cap al 867), però el fet no sembla provat. Segons els sinassari va ser sepolto en el monestir de Evandro (Galata). Nellà Chiesa bizantina i en el Martirologio Romano la seva festa és celebrada al 17 de novembre.

Autor: Raymond Janin

Font:

Font: santiebeati.it