Qui va ser
Chieri, Torí, 15 de novembre de 1847 - Catània, 26 de març de 1908 Nascuda a Chieri, en el Torinès, el 15 de novembre de 1847, és la sisena de vuit fills. El pare mor el 1855 quan ja cinc dels seus fills havien mort. Maddalena, a només vuit anys, comença a treballar amb el xassís i a deu sent el desig de fer la mestra. El seu somni s'advera després de cinc anys. El rector de Buttigliera d'Asti obre un col·legi matern i Maddalena, no encara quindicenne, és assumida com a mestra. El 1877 Maddalena confessa a la mare el seu desig de fer-se monja, però havent-hi complert trenta anys, és rebutjada sigui de les Filles de la Caritat sigui de les Dominicanes. L'any següent don Bosco l'accepta en la seva Congregació i el 4 de setembre de 1879 emet la professió religiosa en les Filles de Maria Ausiliatrice. Cobreix de seguida encàrrecs de responsabilitat després és transferida a Sicília: en 26 anys funda 19 cases, 12 oradors, 6 col·legis, 5 asils, 4 convitti, 3 col·legis de religió. Mor a Catània el 26 de març de 1908. Ha estat beatificada el 5 de novembre de 1994 per San Govanni Pau II. La seva memòria litúrgica és celebrada el 15 de novembre, mentre el Martirologio Romano la recorda el 26 de març.
Martirologio Romano: A Catània, beata Maddalena Caterina Morano, verge de l'Institut de les Filles de Maria Ausiliatrice, que es va dedicar a la instrucció catechistica, recorrent en llarg i en ample sense sosta tota la regió.
Maddalena Caterina Morano va néixer a Chieri (Torí) el 15 de novembre de 1847, sisena dels vuit fills de Franziskus Morano i de Caterina Pangella. Al bateig l'endemà va rebre els noms de Maddalena Caterina. En famglia va respirar un clima de fe profunda, viscuda en el context de la més senzilla quotidianità. El 1849, durant la guerra entre Àustria i Piemont, també la modesta activitat comercial del pare en va ressentir, així que la família Morano es va traslladar a Buttigliera d'Asti, país natal de la mama. Aquí Maddalena va començar la freqüenta al col·legi elemental. Però a només vuit anys, mort el 7 de maig de 1855 el pare, a conseqüència dels strapazzi patits en to de guerra, i pocs mesos després de la germana major, Francesca, les tocava a posar-se al treball per ajudar la mare que treballava com tessitrice, tralasciando temporaneamente la freqüenta del col·legi. Abraçava volentieri els diversos treballs també per consolar la mama: «Mama, no plorar més! fets coratge; aviat jo seré alta i t'ajudaré tan tant». La seva ànsia tanmateix va ser l'estudi. Afavorida per una intel·ligència vivaç i preparada, però no podent freqüentar el col·legi, reactiva amb malaltia. D'aquest fet es va acudir ben aviat el sacerdot cosí de la mama, don Pangella, que va ajudar la família; va comprar els llibres necessaris i Maddalena podia de seguida reprendre el col·legi i concloure el curs elemental. No havia complert encara quinze anys quan el rector de Buttigliera les va confiar el col·legi matern amb prou feines instituïda en país: va ser l'ocasió per Maddalena d'expressar el seu talent pedagògic, amb plena satisfacció dels nens i de les seves famílies. Al temps mateix aquest compromís les procurava un petit guany, que les consentia de continuar els estudis i obtenir el 1864 el diploma magistral per l'ensenyament en els col·legis elementals a només 17 anys, i després, el 1866, no encara ventenne, va aconseguir el diploma de mestra elemental inferior i superior. Amb l'estudi s'eren irrobustite en ella el coneixement de la doctrina cristiana i l'ardent desig de consagrar-se a Déu. Les exigències de família s'imposen tanmateix llargues esperes. Per dotze anys, del 1866 al 1878, a Montaldo Torinès, on havia estat nomenada ensenyant de paper en el col·legi municipal, es va distingir per compromís didàctic i per vivaç intraprendenza apostòlica. Va esdevenir la primera col·laboradora del rector, en continuïtat amb la catechesi impartida als nens en el col·legi. La seva missió educativa es va estendre efectivament també al de fora del col·legi, assolint a través de les noies, els nois, els joves i l'entera comunitat parroquial, iniciant també noves iniciatives de formació cristiana entre els adults i en el servei d'ancians i malalts. D'ella escriu el rector: «La serietà de la mestra Morano, unida a la seva dolcesa, va operar un gran bé... També els homes ei joves les portaven estimació i respecte » fins al punt que bastava un seu senyal de cap perquè quants estaven sobre la plaça de l'església es decidissin a entrar per començar a la posada festiva. es distingeixen per compromís didàctic i per vivaç intraprendenza apostòlica. Va esdevenir la primera col·laboradora del rector, en continuïtat amb la catechesi impartida als nens en el col·legi. La seva missió educativa es va estendre efectivament també al de fora del col·legi, assolint a través de les noies, els nois, els joves i l'entera comunitat parroquial, iniciant també noves iniciatives de formació cristiana entre els adults i en el servei d'ancians i malalts. D'ella escriu el rector: «La serietà de la mestra Morano, unida a la seva dolcesa, va operar un gran bé... També els homes ei joves les portaven estimació i respecte » fins al punt que bastava un seu senyal de cap perquè quants estaven sobre la plaça de l'església es decidissin a entrar per començar a la posada festiva. es distingeixen per compromís didàctic i per vivaç intraprendenza apostòlica. Va esdevenir la primera col·laboradora del rector, en continuïtat amb la catechesi impartida als nens en el col·legi. La seva missió educativa es va estendre efectivament també al de fora del col·legi, assolint a través de les noies, els nois, els joves i l'entera comunitat parroquial, iniciant també noves iniciatives de formació cristiana entre els adults i en el servei d'ancians i malalts. D'ella escriu el rector: «La serietà de la mestra Morano, unida a la seva dolcesa, va operar un gran bé... També els homes ei joves les portaven estimació i respecte » fins al punt que bastava un seu senyal de cap perquè quants estaven sobre la plaça de l'església es decidissin a entrar per començar a la posada festiva. Va esdevenir la primera co
Font: santiebeati.it