Marie-Angèle Truszkowska

Qui va ser

Kalisz, Polònia, 16 de maig de 1825 - Cracòvia, Polònia, 10 d'octubre de 1899 Sofia Camilla Truszkowska va néixer el 16 de maig de 1825 a Kalisz (Polònia). El 1854 va començar el seu compromís caritatiu cap als pobres i els marginats fundant un asil per prestar assistència a alguns nens orfes. Es va inscriure al Terz’Orde franciscà agafant el nom d'Angela. El seu pare espiritual va esdevenir el Caputxí P. Onorato Koźmiński(1829-1916), també ell després declarat beat. El 21 de novembre de 1855 es va consagrar al Senyor, amb l'objectiu de servir els pobres. Naixia en aquell moment la futura Congregació de les Monges de S. Feliç de Cantalice. El 10 d'abril de 1857, amb nou companyes, va prendre l'hàbit religiós esdevenint Monja Maria Angela. La Comunitat es va agregar al Terz’Orde franciscà. Va néixer a més la branca contemplativa per fer confluir totes aquells que aspiraven a la clausura: avui el seu nom és Monges Caputxines de S. Clara. Tanmateix mantenint el govern d'ambdós instituts, es va retirar en aquell contemplatiu. Va viure els restants trenta anys de la vida (del 1869 al 1899) en absolut retir, donant un gran exemple de virtut a les consorelle. El 1872 va ser colpejada per un càncer a l'estómac. En el silenci, oferia les seves penes al Senyor pel bé de l'Obra. En el juliol del 1899, tres mesos abans de la seva mort, van ser aprovades definitivament les Constitucions. Es va apagar el 10 d'octubre de 1899. Joan Pau II l'ha elevat als honors dels altars el 18 d'abril de 1993.

Martirologio Romano: A Cracòvia a Polònia, beata Angela Maria (Sofia Camilla) Truszkowska, verge, que va fundar la Congregació de les Franciscanes sota el títol de San Felice de Cantalíce en ajuda dels nois abandonats, dels pobres i dels marginats.

Sofia Camilla Truszkowska va néixer el 16 de maig de 1825 en una família benestant de Kalisz (Polònia), el pare era un home de llei. Va venir al món prematurament i va ser batejada només el 1° de gener de 1826. Va rebre a casa una primera instrucció d'una dama dotada d'excel·lents qualitats, sigui intel·lectuals que morals. La bimba es va demostrar de seguida vivaç i bona de cor, des de petita va tenir un ull particular pels pobres. La mare, atenta i premurosa, dedicava a ella, que era la primogènita, i als germans totes les seves jornades. Traslladada amb la família a Varsòvia es va inscriure a la prestigiosa Acadèmia de Madame Guerin, el seu mestre va ser el poeta Jachowicz que va contribuir a infondre-les en l'ànim sentiments bons i altruistes. Va ser obligada a interrompre els estudis quan, a l'edat de setze anys, va contreure la tuberculosi. Per ocupar-se soggiornò un any a Suïssa. Durant aquest període Sofia va madurar la inclinació a la solitud i, contemplant el majestuós escenari dels Alps, va sentir la voluntat de consagrar-se al Senyor. Afirmarà en futur que aquí va aprendre a pregar. Tornada a Varsòvia va començar el seu compromís caritatiu cap als pobres i els marginats de la societat. Mentre enriquia la seva cultura gràcies a la vasta biblioteca paternal, constant i sentida era la freqüència dels Sagraments. Va pensar d'entrar en el monestir de les Visitandine, però, seguint el suggeriment del confessore, es va dedicar a les cures del pare malalt. Durant una permanenza a Colònia, de tornada amb el pare de les termes de Salzbrunn, entre les vegades silencioses de la Catedral, compreses que el Senyor la volia la seva Esposa, encara que encara no comprenia en quin mode. El 1854 va fundar un asil per prestar assistència a alguns nens orfes. Es va inscriure al Terz’Orde Franciscà agafant el nom d'Angela. El seu pare espiritual va esdevenir el caputxí P. Onorato Kozminski (1829 – 1916), també ell després declarat beat. Restarà el seu confessore fins a la mort. Després d'algun temps, amb la cosina Clotilde, va transferir la pròpia residència en l'asil així d'ésser present a les necessitats dels petits hostes dia i nit. El 21 de novembre de 1855, amb la cosina, es va consagrar al Senyor, amb l'objectiu de servir els pobres. Naixia en aquell moment la futura Congregació de les Monges de S. Feliç de Cantalice. Angela portava sovint els orfes a l'església dels Caputxins de Cracòvia. Aquí pregava sovint davant del quadre que representa realment S. Feliç que abraça Jesús Nen. En el Divin Redemptor fet home meditava l'amor misericordiós de Déu que crida a si la humanitat. Com el sant caputxí volia també ella abraçar i ajudar, en nom del Senyor, tots aquells que hauria trobat sobre la seva carretera. El nombre dels orfes acollits va esdevenir consistent en poc temps i el Beato Onorato va ser nomenat Director de l'Institut. El 10 d'abril de 1857, amb nou companyes, va prendre l'hàbit religiós esdevenint Monja Maria Angela. La Comunitat es va agregar al Terz’Orde Franciscà. Per Polònia eren els anys difícils de l'ocupació russa. L'Institut va ser reconegut només com a obra de caritat, les congregacions religioses efectivament eren prohibides. El desenvolupament va ser tanmateix imponent, en només set anys van ser obertes trenta-quatre cases. Va néixer a més la branca contemplativa per fer confluir totes aquells que aspiraven a la clausura: avui el seu nom és Monges Caputxines de S. Clara. La Mare, com era ja anomenada Monja Angela, tanmateix mantenint el govern d'ambdós instituts, es va retirar en aquell contemplatiu. Va ser triada Superiora el 1860 i després confirmada el 1864. El 1863 el poble polonès va insubordinar contra els invasors, les Monges Feliciane van transformar les seves cases en hospitals per ocupar els ferits, polonesos i russos indiferentment. El 16 de desembre de 1864 en canvi els russos, sospitant del suport de les monges als insubordinats, van suprimir l'institut. La Beata, amb la branca claustral, es va retirar prop de les Monges Bernardine, les altres van tornar a les seves cases. Després d'un any l'Emperador Francesc Giuseppe acconsentì a la ricostituzione de la Congregació però Mare Angela, a causa d'una malaltia, va poder assolir les seves monges a Cracòvia només el 17 de maig de 1866. Dos anys després que va ser triada Superiora General, professant públicament els vots perpetuï. L'any següent tanmateix va renunciar a l'encàrrec a causa del aggra

Font: santiebeati.it