Qui va ser
El Bisbe Mauro queda en els annals de l'església veronesa gràcies a la seva fama per santedat i miracles. El seu nom ha estat inserit en diverses llistes. Ho trobem en el Velo de Classe, en el Ritme Pipiniano i en la Làpida Stefaniana del segle X, en el Carpsunm, en l'antic Lezionario de la Catedral, en el Martirologio Veronès i en aquell Romà. En la cronotassi oficial dels bisbes de Verona és al trenta-dosè lloc, després de San Pietro i abans de San Giovanni. Ha estat Bisbe de Verona del 612 al 622, any de la seva mort. Les cròniques hi narren que després d'haver estat nomenat Bisbe, s'ha retirat vitalici solitària sobre les muntanyes veroneses va donar de les Salines. A aquest propòsit no sabem si s'hagi retirat abdicant a l'episcopat o si hagi deixat un coadiutore a governar la diòcesi. Més probable la hipòtesi que hagi renunciat al govern de la diòcesi deixant sobre el lloc un bisbe Concessus II. Mauro va conduir vida aïllada per aproximadament set anys, en el silenci i en penitenza. Com a pastor de la diòcesi scaligera, en plena època Longobarda, va quedar legat a la seva comunitat amb la pregària i la penitenza. Per ell el vaig ascendir era una tria conscient. De segur, sabem que va anar a Salines, va viure en solitud, dedicat només a obres de pietat i de penitenza. Sempre de les cròniques antigues sabem que ja vell, hauria deixat les muntanyes per tornar a Verona. Durant aquest viatge va morir sobre els turons, al voltant de la ciutat, als voltants del turó San Felice, lloc on ha sorgit una església en el seu honor. El 21 de novembre és indicat com el dia de la seva mort. Alguns historiadors refereixen que en aquell dia totes les campanes de la ciutat es van posar a sonar a festa, inspiegabilmente soles. També a Salines, en el segle XIII va sorgir un lloc de culte entre els més bonics del territori scaligero. Mons. Franco Segala en el seu Catalogus sanctorum Ecclesia veronesnsis, transcriu el elogium de San Mauro del martirologio de l'Església veronesa: Veronae sancti Mauri eiusdem urbis episcopi, admiranda en pauperes liberalitate, ànims demissione, orationis assiduitate et corporis maceratione celebris, aquí si indignum arbitrans, episcopatui cessit; a montes en eadem dioecesi ut solitariam vitam degeret, si recepit, ubi per septemnium ieiuniis, vigiliis et orationibus vacabit; Veronam rediens, en itinere Deo spitirum reddidit”. En el segle d'aquest Bisbe a Verona hi ha un nou vigor religiós i a l'època del seu episcopat sobresurten la construcció d'algunes esglésies i la fundació d'alguns monestirs femenins. El 1961 el S. Congregació dels Ritus, sobre proposta del bisbe de Verona, el venerable, Giuseppe Carraro, va reunir la memòria dels sants bisbes veronesos sota una única festa el 30 d'octubre.
Font: santiebeati.it