La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Pius X
Sant de l'Església catòlica

Pius X

diaca transitori

◆ 21 agost 1835 – 1914 Regne d'Itàlia

Qui va ser

Riese, Treviso, 2 de juny de 1835 - Roma, 21 d'agost de 1914 (Papa des del 09/08/1903 al 20/08/1914) Giuseppe Sarto va néixer a Riese, en la diòcesi de Treviso, el 2 de juny de 1835. Després del ordinazione sacerdotal va ser enviat com a capellà en la parròquia de Tombolo, on va quedar per nou anys; per altres vuit va dur a terme el ministeri de rector a Salzano, i successivament va ser nomenat canonge i cancelleres de la cúria episcopal. El 1884 va ser triat bisbe de la diòcesi de Màntua. Amb la seva intensa acció pastoral avançament̀, a Màntua, algunes de les línies que hauria adoptat de seguida com a pastor de l'Església universal: va promoure la vida del seminari, la pràctica dels sagraments, el cant litúrgic i l'ensenyament del catechismo. El 1888 convocò el Sínode diocesà. El 5 de juny de 1892 va ser anomenat a la seu patriarcal de Venècia i el 3 d'agost de 1903 va ser triat a la càtedra de Pietro, assumint el nom de Pius X. És el pontífex que en el Motu realment “Entre les sol·licituds” (1903) afirmò que la participació als sants misteris ì la font primera i indispensable de la vida cristiana. Va defensar amb força la integrità de la fe catòlica, va proposar i encoratjò la comunió eucarística també dels fanciulli, arrencadà la reforma de la legislació eclesiàstica, s'ocupò positivament de la qüestió romana i de l'Acció Catòlica, ocupò la formació dels sacerdots, va fer elaborar un nou catechismo, favors̀ el moviment bíblic, va promoure la reforma litúrgica i el cant sagrat. Morì el 21 d'agost de 1914. Pius XII ho beatificò el 1951 i ho canonitzò el 1954. El seu cos ì venerat en la basílica Vaticana.

Etimologia: Pio = devot, religiós, pietós (signif. Intuïtiu) Martirologio Romano: Memòria de sant Pius X, papa, que va ser en un primer moment sacerdot en parròquia i després bisbe de Màntua i patriarca de Venècia. Triat, per fi, Pontífex de Roma, es va proposar com a programa de govern de ricapitolare tot en Crist i ho va realitzar en simplicitat d'ànim, pobresa i fortalesa, promovent entre els fidels la vida cristiana amb la participació al Eucaristia, la dignitat de la sagrada litúrgia i la integritat de la doctrina. (20 d'agost: A Roma, aniversari de la mort de sant Pius X, papa, que la seva memòria se celebra demà). Escolta de RadioVaticana:

Va ser el primer papa de l'edat contemporània a provenir del ceto pagès i poblar, seguit 65 anys després que de papa Joan XXIII també ell d'orígens pagesos, però va ser sense altre un dels primers pontífexs a haver recorregut totes les etapes del ministeri pastoral, de capellà a papa.

Giuseppe Melchiorre Sarto va néixer a Riese (Treviso), avui Riese Pius X, el 2 de juny de 1835, segon dels 10 fills de Giovanni Battista Sarto i Margherita Sanson; el pare era bidell municipal i en el temps lliure conreava un petit appezzamento de terreny. Sin de noi va demostrar força de caràcter i tenaç voluntat; serenament suportava els sacrificis imposats per la condició pobra de la família, va recórrer per anys cada dia a peu, sovint descalç, la carretera que condueix de Riese a Castelfranco per poder freqüentar el col·legi. Dotat de predisposició a l'estudi, va ser ajudat per alguns sacerdots i després del patriarca de Venècia, també ell originari de Riese, que li va oferir un lloc gratuït en el Seminari de Pàdua, a aquella època un dels millors d'Itàlia i també aquí ben aviat es va notar la riquesa de la seva índole, dotada de notable equilibri. Quan tenia 17 anys, el 1852, va morir el pare i els administradors del petit Municipi de Riese, per ajudar la nombrosa família, van oferir al jove Giuseppe l'ocupació ocupada pel pare. Però l'heroica mare Margherita, va rebutjar l'oferta, perquè el ‘Bepi’ havia de seguir la seva vocació sacerdotal; hauria pensat ella amb el seu treball de sarta, a portar endavant la família, treballant nit i dia. Va ser ordenat sacerdot a 23 anys (setembre de 1858) i de seguida nomenat capellà a Tombolo (Pàdua) petita parròquia de campanya, on va arribar el 29 de novembre de 1858, aquí profuse les joves forces en el apostolato i en el ministeri sacerdotal per ben nou anys. Sent resultat primer al concurs, va ser nomenat el 1867 rector a Salzano, gruixut poble de la província veneciana, on va quedar per aproximadament nou anys. Dotat d'una salut de ferro, d'una energia que no coneixia debilitat i d'una sorprenent capacitat de rapportarsi amb els altres, ell es va donar ànima i cos a l'activitat parroquial, suscitant l'admiració dels parroquians i dels confrares sacerdots. El novembre de 1875 el bisbe de Treviso ho va cridar prop de de si nomenant-ho Canonge de la Catedral, Cancelleres de la Curia Episcopal, Director espiritual del Seminari; encàrrecs de prestigi pel jove sacerdot Giuseppe Sarto (tenia 40 anys), el qual transcorria el matí al bisbat i la tarda en Seminari. Adempiva als seus deures amb dedició i competència, la seva sol·licitud li feia portar a casa les pràctiques no encara va evadir que sbrigava també en les hores nocturnes, la seva bona salut li consentia de recuperar les forces amb amb prou feines 4-5 hores de son. El seu mode d'obrar, ple de comprensió cap als altres i el seu amor particular pels pobres, li van guanyar l'afecte i l'estimació de tots, així que cap es va meravellar quan el setembre de 1884, papa Lleó XIII ho va nomenar bisbe de Màntua. La diòcesi mantovana creuava un període particularment difícil, sigui al seu interior, sigui amb el poder civil, però el modest capellà Giuseppe Sarto, conegut per la fama d'orador brillant i per la seva gran caritat, es va revelar un cap, amb un esperit realista, preparat a collir el node dels problemes i a trobar-ne les solucions pràctiques, amb una bonarietà sorridente però que al occorrenza sabia acompanyar-la amb una fermezza innata. Va saber pacificar els ànims i va iniciar una profunda renovació de la vida cristiana en tota la diòcesi; va encoratjar l'afirmar-se de les cooperatives obreres; format sota papa Pius IX i en el clima reaccionari de la monarquia asburgica, a la qual el Vèneto fins al 1866 era sogge

Font: santiebeati.it